El jutge cita a declarar Germà Gordó com a imputat pel 3% el 24 de juliol
Germà Gordó, mà dreta d'Artur Mas a Convergència i a la Generalitat fins el 2015, ja té data per comparèixer davant del jutge com a imputat en el cas del 3%. El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos ha citat a Gordó pel proper dilluns, 24 de juliol, a les 9.30 hores. També ha citat el mateix dia l'extresorer de CDC, Andreu Viloca, en aquest com a testimoni –Viloca sí que està imputat pel 3%, però al jutjat d'El Vendrell.
Gordó manté el seu escó al Parlament com a diputat no adscrit, que li atorga dret a l'aforament i a ser investigat pel TSJC en comptes d'un jutjat ordinari. La seva imputació va provocar una tempesta política, que va acabar amb el PDECat forçant la seva marxa del partit i del grup de JxSí. Com imputat, Gordó tindrà dret a no respondre a les preguntes de les parts quan acudeixi a declarar. La seva defensa la pilota el penalista Cristóbal Martell.
El passat mes de juny, la sala civil i penal del TSJC va considerar, sobre la base de l'exposició raonada enviada pel jutge del Vendrell, que havia suficients indicis per investigar a Gordó. La Fiscalia considera a Gordó com “el aconseguidor” del 3%, mentre que, segons els magistrats, Gordó hauria requerit “quantioses donacions” a les constructores interessades a obtenir obres públiques de la Generalitat.
El període sobre el qual s'investiga a Gordó va dels anys 2011 a 2013, quan va ser secretari del Govern i conseller de Justícia, a més de membre del consell d'administració de l'empresa adjudicatària d'obra pública de la Generalitat, Infraestructures.cat. Segons l'acte que va acordar investigar-lo, Gordó hauria “intervingut directament o indirectament” davant les autoritats responsables d'adjudicar les obres i, a canvi, els empresaris haurien donat diners a CatDem i Fòrum Barcelona, les fundacions de CDC.
Cinc contractes tenen a a Gordó sota sospita. Per exemple, el reforç del dic est del Port de Barcelona, adjudicat el 2012 per 39,6 milions a una UTE formada per Copisa, Comsa, Acsa i Benito Arnó, i el manteniment dels col·legis del Consorci d'Educació de Barcelona, que va guanyar Copisa per 4,7 milions. Segons l'acte, Gordó “va negociar personalment els imports de les licitacions i de les donacions” amb el llavors conseller delegat de Copisa, Xavier Tauler i a canvi la constructora va donar 100.000 euros a les fundacions de CDC.
En el cas de la constructora Pasquina, la donació va ser de “com a mínim” 147.000 euros a canvi d'un contracte de 2,1 milions en obres de millora de la carretera C-55 i un altre de 7,2 milions de treballs de millora de les carreteres del voltant de Berga. Segons el jutge, Gordó també va negociar imports, donacions i dates de lliurament dels imports amb l'administrador únic de la constructora, Félix Pasquina.
Finalment, Gordó hauria obtingut “diversos regals personals” de l'empresa Oproler després d'intervenir amb un dels seus directius, Josep Manel Bassols, perquè la constructora guanyés un contracte de 2,6 milions per a unes obres en un institut de Manresa. En el sumari del cas també consten les gestions que Bassols va fer amb Gordó i Artur Mas per aconseguir un càrrec al Govern per la seva dona, la magistrada Núria Bassols.
