Fam per lluitar contra el gegant

És dimecres, cap a les sis de la tarde. Unes 200 persones vestides amb samarretes blaves tallen l’avinguda del Paral.el i, tot d’una, s’encaputxen. ‘Sí, sòc rendible’, diuen les caputxes del silenciós grup. ‘Telefónicos, en vaga de fam’, es pot llegir minuts més tard en unes pancartes negres. “No tenia ni idea que això estigués passant”, confessa l’Óscar, després d’aturar-se en el carril bici i treure el seu mòbil per gravar el que succeeix al carrer, mentre els conductors comencen a impacientar-se i els motoristes burlen la muralla humana per una cantonada.

El cicliste no és ni molt menys l’únic que desconeix la vaga de fam que, des del passat dia 5, mantenen cinc treballadors de Teléfonica a Barcelona. “Costa molt trencar el cercle mediàtic que envolta a l’empresa”, explica el Marcos Andrés Armenteros, un dels homes que no menja des de fa gairebé dues setmanes i l’origen d’aquesta revolta. “Però cada vegada es suma més gent a les nostres accions”, afegeix el Marcos, sense aparents signes de debilitat. “Em trobo prou bé, tot i que el cos no entén el que li passa i estic com flotant”, confirma d’en peu, mentre contempla com els seus excompanys desmonten, entre aplaudiments, la ‘flashmob’ que ha tallat el trànsit durant un quart d’hora.

La solidaritat d’aquesta gent li dóna força per mantenir la lluita contra el gegant espanyol de les telecomunicacions, el mateix que continua sense moure ni un dit davant la vaga de fam dels seus treballadors –aquest diari es va posar en contacte amb l’empresa sense aconseguir el seu posicionament respecte al conflicte- i que, a finals de 2010, va acomiadar el Marcos en tornar d’una baixa de quatre mesos per una hernia discal.

No ets rendible, li va dir Telefónica per carta per justificar el seu acomiadament, després de més de 20 anys de servei a la companyia. Això ho decidirà un jutge, va replicar el Marcos. Per dues vegades, la justícia va decidir que l’acomiadament era improcedent i que l’empresa l’havia de readmetre.

Readmissió i acomiadament

Ho va fer després del primer judici. Però no després de recòrrer la sentència i de rebre una segona, també condemnatòria. “Amb el meu acomiadament i amb el de una altre companya de Madrid [que el va acabar acceptant], Telefónica pretenia espantar la plantilla”, afirma el Marcos i suscriuen els seus excompanys. Telefónica preparava ja un ERE per fer fora 6.500 treballadors a l’abril de l’any passat, tot i els seus multimilionaris beneficis (10.000 milions d’euros, al 2010, amb un deute de 55.593 milions) i la predisposició a mantenir el també milionari salari del investigat Iñaki Urdangarin.

“La injustícia és tan gran que havia de secundar la vaga de fam”, diu al Laurentino González. A punt de jubilar-se després de 34 anys a Telefónica, viu una situació que “no podia ni sommiar”. No podia ni sommiar “que les condicions laborals es degradarien de tal manera a l’empresa”. Tampoc, que els companys reaccionarien amb aquesta solidaritat.

“Però és que el que ha fet Telefónica és inconstitucional, com ha dictaminat la sentència. Qui són aquesta gent per saltar-se la Constitució? No tenen catadura moral ni dignitat per jujtar-nos a nosaltres els treballadors! I els sindicats majoritaris no hi han fet res”, denúncia el Laurentino amb una vehemència contagiosa. Tampoc ell sembla portar gairebé dues setmanes en vaga de fam. “Estic una mica dèbil i em fa una mica de mal el cap, però, vaja, estic molt bé”, assegura.

Cinc metges vigilen, de manera voluntària, la salut dels cinc vaguistes -el sisè, del País Vasc, ja ha abandonat-, concentrats en un auster local proper al Paral.lel, on també celebren les seves asamblees. A la darrera, aquesta setmana, van anunciar que la Síndica de Greuges de Barcelona havia respòs a la seva petició d’intervenció –també l’han demanada al Síndic de Greuges de Catalunya- comprometent-se a fer el que poguès, tot i que el conflicte no és de la seva competència.

També Cayo Lara s’ha ofert com a intermediari. El líder d’Izquierda Unida ha visitat aquesta mateixa tarde als vaguistes i els hi asegurat que, a més de parlar amb els sindicats, portarà al Parlament espanyol la qüestió dels acomiadaments després d’una baixa laboral. “Agraïm el gest que hagi vingut, el seu interès i els consells mèdics que ens ha donat”, apunta el Laurentino.

Socialitzar el conflicte

“Intentem compartir el problema amb els moviments socials i amb altres empreses i entitats perquè això no és una cosa d’una sola persona o de Telefónica, això passa a molts llocs”, explica, entre els asamblearis, l’Enrique Mosquera, un altre veterà empleat de la companyia. “Hem viscut en un mòn irreal, hipnotitzats, pensant que les coses només ens passaven a nosaltres, mentre erem vícitmes de la reforma laboral, de la dictadura dels bancs i dels governs titelles”, exposa el Marcos, exdelegat sindical.

“Però estem reaccionant, recuperant valors perduts; això és una experiència de solidaritat”, segueix el Marcos, gairebé emocionat i content per que “les coses començen a moure’s a les centrals”. L’inmobilisme de Telefónica i del Kim Faura, el president de l’operadora a Catalunya que es nega a rebre’ls, no els desencoratge. “No sé si guanyarem, però després de perdre la reforma laboral, si no hi posem resistència…”, argumenta el Marcos. Ell, de moment, no pensa tocar l’indemnització que encara no li ha pagat l’empresa per si, finalment, el readmeten i la pot tornar.

Ningú sap quan temps més es podran mantenir aquests cinc homes sense menjar. Però les movilitzacions 2.0 que el Néstor Carrasco, amb dues décades de servei a Telefónica, s’ha inventat per trencar barreres els hi donen corda. “Ha costat que els companys, que en general són grandets i no estan molt posats en això de la tecnologia i les xarxes, entressin en aquesta mena d’accions; gairebé els hi hem de fer cursets, però cada vegada són més els que s’afegeixen”, conclou el Néstor, amb l’esperança que els petits triomfs que han obtingut a les xarxes socials acabin conformant una gran victòria social.