Un de cada tres afectats ha arribat a destinar tots els seus ingressos a pagar la hipoteca
Una enquesta a les persones afectades per la hipoteca duta a terme per l'Observatori DESC i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca assenyala que en un terç dels casos la hipoteca ha suposat en algun moment el total dels ingressos familiars. És a dir, que en un de cada tres afectats, tot el que ingressaba la unitat familiar anava dedicat a pagar les mensualitats. Un 45% de les famílies han declarat dificultats per adquirir aliments, un 65% per pagar els subministraments de la llar i un 70% la roba.
El 61% dels afectats deuen més del 80% del valor de la hipoteca. A més, un 36% compten amb un aval, en la majoria de casos pares o fills, que també es veurien afectats en cas d'execució. Per a Vanessa Valiño, directora de l'Observatori DESC, aquestes dades proven que “si no aprovem la dació en pagament retroactiva no estem aportant solucions a les persones afectades”.
“Amb aquestes dades ja podem afirmar que les respostes que està donant el govern no serveixen per res a la majoria de persones afectades, diu. A més, l'informe també mostra que el 83% de famílies afirmen no tenir un altre habitatge, ni de propietat ni de lloguer, on allotjar-se en cas de desnonament.
Més d'onze mil enquestes
En relació a les dades, que són un avançament d'un informe que presentaran al setembre, Valiño assegura que “resulta denunciable que no hi hagués dades oficials, només les del Consell General del Poder Judicial, que només mostren els nombres totals”. “Ens hem hagut de proveir nosaltres d'aquestes dades i representa un salt qualitatiu”, afegeix. 11.561 que s'han apropat a PAHs de tot l'Estat han contestat a l'enquesta, però tot i estar limitat a persones que s'han apropat a la PAH, Valiño troba el resultat representatiu, ja que coincideixen amb els darrers informes del Col.legi de Registradors de la Propietat i del Banc d'Espanya.
“Per la pràctica que estem duent a terme, ja vèiem que les dades del poder judicial no donaven compte de la situació absolutament dramàtica”, comenta Ada Colau, portaveu de la PAH. “Les dades existeixen i els bancs i administracions no les estan donant per no encendre la població”, assegura. Així com Valiño, remarca la necessitat d'aquesta informació: “Com es poden fer polítiques públiques sense conèixer les dades?”, es pregunta.
Les característiques de les persones afectades
Pel que fa al perfil dels afectats, el 83% són de nacionalitat espanyola, amb el que les dades, segons Valiño, “trenquen el mite que la gent afectada és sobretot població migrant”. A més a més, en un 75% de les llars hi ha menors d'edat i en un 32% una o dues persones més grans de 65 anys.
Per a Colau, les dades “desmunten completament l'intent de criminalització de les persones afectades, perquè s'ha volgut fer creure que deixen de pagar per caprici i especulació i les dades demostren que no és així.” En el 70% dels casos, el motiu d’impagament de la hipoteca és l’atur. La resta, segons l'enquesta, té a veure amb la pujada de la quota hipotecària, la suma d’altres deutes o la separació o divorci.
Pel que fa a les entitats financeres, un 15,8% de les persones afectades que han participat tenen la hipoteca contractada amb el grup BBVA, el 15,2% amb Bankia, el 14,2% amb Santander o UCI, el 13,8% amb CaixaBank i el 9,8% amb CatalunyaCaixa. Vanessa Valiño destaca que entre “les tres primeres entitats on es concentren les hipoteques impagables hi hagi Bankia, una entitat nacionalitzada, i és la que més desnonaments executa”.
El BBVA, l'entitat amb més afectats
Valiño també entra a valorar el paper de les altres dues que encapçalen el rànquing, el grup BBVA i el banc Santander que, assegura, “són les que el govern Espanyol fa servir com a exemple de millors pràctiques”. “Parlem de Botín i aquesta gent com si fossin grans ciutadans, però les seves entitats són les que concentren més hipoteques impagables i males pràctiques”, remarca.
“El BBVA és de les entitats més dures de negociar, precisament perquè és un gegant”, assegura Carlos Macías, activista de la PAH de Barcelona que treballa amb les persones afectades d'aquesta entitat. Les PAHs catalanes han presentat ja 500 casos per negociar-los col.lectivament amb el banc i pretenen presentar 300 més.
“Així com altres entitats estan fent lloguers socials de fins i tot 10 anys, aquests es neguen i no et donen ni tan sols un motiu econòmic, et diuen que és política d'empresa”, assegura. Ara, però, s'han compromès a començar a acceptar el lloguer social, però “en poquets casos i per només dos anys”, diu Macías, que afegeix que fins el proper dia 12 no sabran si el banc compleix el seu compromís.
L'activista assegura que els casos de dació que ha acceptat el banc també són pocs, “només quan els surt a compte pel preu de subhasta de l'habitatge”. A més, diu, “tenen moltes clàusules abusives, com la de l'última prestació de 80 o 120 mil euros, que hi ha famílies que podrien seguir pagant la hipoteca però no aquesta xifra de cop”.
La PAH i l'Observatori DESC presentaran les dades completes d'aquest informe el proper setembre, acompanyades d'un anàlisi del marc normatiu, amb especial atenció a les novetats legislatives dels darrers mesos, així com d'unes “recomanacions finals per reorientar les polítiques públiques de cara a aturar els desnonaments i fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat”, anuncien en un comunicat.
