El jutge creu que Jordi Pujol Júnior va cobrar 11,5 milions en comissions d'empresaris
Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident de la Generalitat, va cobrar a través de “societats instrumentals” 11.530.004 euros d'empreses de la construcció per serveis que mai es van prestar, per la qual cosa el jutge creu que responen a comissions a canvi de contractes públics.
Aquesta xifra consta en l'acte de registre del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, que va servir per abonar l'entrada dimarts passat en el domicili del primogènit dels Pujol, conegut com a Jordi Júnior. L'acte desgrana una sèrie de cobraments sospitosos per part de les seves societats que van poder respondre a comissions d'empreses, sobretot de la construcció, a canvi de licitacions públiques.
Detalla que els últims anys Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès, han creat diverses “societats instrumentals” que “no produïen valor real afegit algun” i “la única utilització de les quals ha estat canalitzar capitals de presumpte origen criminal per realitzar inversions i despeses a Espanya i a l'estranger”.
En total, quatre d'elles van rebre 11.530.004 euros d'“un conjunt d'empreses que té com a denominador comú en la seva major part que el seu volum de negoci principal prové de l'explotació de concursos, projectes i licitacions amb el sector públic, especialment de tipus urbanístic”.
El jutge afirma que “no s'han aportat proves que justifiquin la realització dels treballs, ni un altre tipus de documents, com intercanvis de comunicacions o realització d'informes, sobre la varietat de matèries en les quals se simularia la intervenció de Jordi Pujol Ferrusola”.
Aquestes empreses -Iniciatives Màrqueting i Inversions, Project Màrqueting Cat, Activi Translation i Inter Rosario Port Services- van rebre pagaments del Grup Copisa, Isolux i EMTE, entre d'altres. En el cas d'EMTE, el jutge ha detectat una “aparent refacturació” i Copisa apareix en una operació immobiliària “sospitosa” en la que Mercè Gironès compra un terreny a Palamós per 217.000 euros i el ven menys de tres anys després a Copisa per 4,8 milions, quan els terrenys adjacents es cotitzen per molt menys diners.
El jutge esmenta a quatre persones -José de Alba, Juan José Baró, Antonio Ziorzano i Juan Manuel Rosilló- que van poder haver actuat com testaferros de Pujol Ferrusola, possibilitant-li tenir comptes a Mèxic, Andorra, Estats Units, Paraguai, l'Argentina i Panamà, i realitzar inversions a través d'un total de nou empreses instrumentals més.
A més, indica que des que el 2012 se li va començar a investigar judicialment arran d'una denúncia del seu exparella, “ha vingut realitzant un progressiu procés de descapitalització de tots els seus actius patrimonials i financers”. El fill gran dels Pujol “va faltar clarament a la veritat” quan va dir al jutge que no tenia comptes en altres països i va realitzar una “clara operació de blanqueig per alçar béns de l'abast de la justícia” comprant una “shell company” (empresa sense activitat) a Panamà, a la que va transferir tot els seus diners d'Andorra i després els va enviar a Mèxic.
D'aquesta manera, explica el jutge, va aconseguir evitar que la justícia espanyola li embargués 2,4 milions d'euros i l'imputat va justificar l'operació en la devolució d'un préstec, que va intentar provar amb uns documents “desfasats temporalment”.
El primogènit dels Pujol també ha intentat ocultar els seus diners desviant-los a una societat constituïda per la seva exdona, Iriguem 2012, i finalment, en la seva pretensió de buidar els seus comptes, va donar al juliol del 2014 558.000 euros a la seva filla, que aquesta va usar per comprar un immoble a Barcelona a nom d'una de les empreses instrumentals del matrimoni.
El magistrat dedica diversos paràgrafs a una societat anglesa, Brantridge Holdings, que per al jutge és una empresa “instrumental posada al servei de Jordi Pujol Ferrusola” per part del gestor britànic Herbert Arthur Rainford. Constructores com FCC i EMTE van fer transferències de divises a la societat anglesa justificant aquests diners amb factures falses, per la qual cosa els investigadors creuen que en realitat els abonaments eren per “comissions il·legals” i que aquests moviments de fons “serien una forma de repatriar i blanquejar els capitals fora d'Espanya”.
FCC es va fer amb els drets d'explotació d'un abocador adquirit per una societat en el capital del qual va entrar i va sortir Pujol Ferrusola en un espai de dos anys. En aquell temps, el primogènit va passar de comprar per menys de 300.000 euros a vendre la seva participació per 5,2 milions, una venda que va fer una setmana abans que FCC comprés tot el capital.
L'empresa instrumental anglesa també li servia per desviar els diners que tenia a Andorra, sosté el jutge, com és el cas de 470.454 dòlars que va ordenar transferir el 2009 a un compte de la societat a Irlanda, o els 705.662 dòlars procedents del Principat que es van enviar a un compte de Brantrige als Estats Units. A nom d'aquesta societat britànica figura un immoble de més de 4 milions de lliures ubicat a Londres i que va poder adquirir Jordi Pujol fill amb diners de procedència sospitosa.
Els negocis sospitosos també abracen altres països. Així, el primogènit va adquirir accions de l'empresa explotadora del Puerto del Rosario, a l'Argentina, que li van costar la meitat que a un altre comprador, en concret 541.730 dòlars, i el matrimoni Pujol-Gironès va participar en una operació sospitosa de compra d'accions d'una empresa croata.
