L'Estat només té garantit cobrar 920 milions per la venda de Catalunya Banc
El BBVA ha posat sobre la taula 1.187 milions d'euros per fer-se amb Catalunya Banc, però que desemborsi la totalitat d'aquesta quantitat està pendent d'una resolució de la Direcció General de Tributs. La garantia que s'ha assegurat el banc presidit per Francisco González està relacionada amb un paquet de 400 milions d'euros de crèdits fiscals associats als actius que Catalunya Caixa va cedir a la Sareb. Són uns descomptes fiscals, coneguts en el sector com DTAS, que BBVA podria aplicar-se per no pagar impostos sobre beneficis futurs.
Aquest paquet està valorat en 267 milions d'euros, dins del preu ofert per BBVA per a l'operació. En cas que la Direcció General de Tributs falli en contra del banc, seria el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob), propietari del 66% de la caixa catalana, qui hauria de rescabalar-lo per aquesta quantitat.
És a dir, l'Estat no ingressaria els 1.187 milions que espera obtenir per la venda de la caixa catalana sinó només 920 milions.
Però no és aquesta l'única xifra que balla en els comptes de la venda de la caixa amb les finances més deteriorades del panorama financer espanyol. Tampoc queden clares les pèrdues finals de l'operació.
El Frob ha ofert una sèrie de garanties a BBVA que cobreixen pèrdues en cas que les coses no surtin tan bé com han previst els dos en aquest acord. Es tracta de cobrir possibles demandes judicials de preferentistes, problemes amb les clàusules sòl i 'swaps' i la possible ruptura d'un acord en bancaseguros amb Mapfre (valorat en uns 140 milions).
El Frob insisteix en fer els càlculs d'aquestes garanties sobre la base del que anomenen “valor raonable” dels actius, la qual cosa implicaria una pèrdua de 185 milions d'euros. Encara que també reconeixen que el pitjor dels casos, el deteriorament total dels actius de Catalunya Banc podria arribar a 535 milions d'euros.
Això significa que, en el pitjor dels escenaris, amb una decisió en contra de BBVA per part de Tributs i la necessitat de complir amb totes les garanties, el Frob només rebria 386,7 milions pel 66% de capital que posseeix a Catalunya Caixa.
Una operació ruïnosa
Però no cal posar-se en el cas més extrem per afirmar que la de Caixa Catalunya és una operació ruïnosa per a l'Estat. Encara que ningú és capaç de donar una xifra exacta de fins on arribaran les pèrdues per a les arques públiques, el consens s'acosta molt als 12.000 milions d'euros. “La xifra és alarmantment semblant a la retallada que s'ha fet en polítiques de sanitat i educació”, comenta el professor de Finances d'Esade Robert Tornabell.
Segons la seva opinió, fins i tot encara que BBVA acabi pagant els 1.187 milions d'euros anunciats, “la compra és una ganga per al banc i una ruïna per a les arques públiques”. Però tampoc creu que en aquest punt es podria haver fet una altra cosa. Entre les condicions que Brussel·les va imposar en el rescat a la banca espanyola hi havia la de vendre les entitats condemnades a desaparèixer, com era el cas de Catalunya Caixa, abans de 2016. Segons han reconegut fonts del Frob, a mesura que s'acosta aquesta data és més difícil vendre l'entitat.
“Només si Luis de Guindos hagués acceptat els 100.000 milions d'ajudes que va oferir Brussel·les, en lloc de 40.000 s'hagués retallat una mica la factura final”, assegura Tornabell. D'aquesta manera, “haguéssim pagat menys interessos pels diners que s'ha invertit en rescatar el sistema financer, que ha estat molt més d'aquests 40.000 milions”.
Amb la cortesia dels fons voltor
La veritat és que vendre Catalunya Caixa només ha estat possible al tercer intent i amb la inestimable i cara ajuda dels fons voltor.
Si Blackstone no hagués comprat la setmana passada el paquet d'hipoteques tòxiques de l'entitat, ni BBVA ni cap altre banc haurien accedit a fer-se amb la propietat de la banca catalana. Per a això, l'Estat va haver de fer un descompte del 44% i posar sobre la taula un paquet d'ajudes de 100 milions d'euros.
