Narcís Serra i els quaranta imputats per apujar-se el sou a Catalunya Caixa
L'operació d'absorció de CatalunyaCaixa per part del BBVA consuma la pèrdua d'uns 11.600 milions d'euros públics, una quantitat que l'Estat va destinar a sanejar una entitat en bancarrota, en part, per la gestió d'alguns directius que ara estan imputats. En total són 42 exmembres del consell d'administració als quals el jutge -el mateix del cas Palau- acusa d'un delicte d'administració deslleial per apujar-se el sou l'any 2010, quan l'entitat ja estava a la vora de la insolvència. Entre aquests imputats destaca la figura de Narcís Serra, exvicepresident de Felipe González i president de l'entitat des de 2005.
En principi van ser 54 els directius que van haver de declarar a la Ciutat de la Justícia entre octubre i novembre de 2013, però 12 van ser absolts per no haver donat suport a les votacions internes que donaven llum verda a les pujades de sous. Les votacions en qüestió són dos: el 19 de gener de 2010 es va aprovar augmentar el sou variable del director general Adolf Todó i del seu adjunt Jaume Masana. En la segona votació, el 13 d'octubre del mateix any, es va decidir augmentar el sou dels membres del comitè de direcció, amb la qual cosa Todó va passar a cobrar 812.500 euros anuals -abans 800.41- i Masana 610.200 -abans 598.400.
Aquests augments de sou cal contextualitzar-los, segons la Fiscalia Anticorrupció, en una “situació crítica” de l'entitat, que aquell mateix 2010 va ingressar ja 1.250 milions d'euros públics en ajudes del Fons de Reestructucación Ordenada Bancària (FROB) perquè estava en una “situació real d'insolvència”. A més, la Comissió Europea desaconsellava les retribucions variables perquè “per percebre-les procuren un benefici ràpid de l'entitat, que desemboca en un perjudici a mig termini en assumir riscos no desitjats”.
El dur escrit de la fiscalia denuncia que els exdirectius van abusar del seu càrrec, i que “van utilitzar fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques en benefici propi i amb clar perjudici per a l'entitat”. Un gest que va contribuir “a la seva greu crisi financera”, segons el ministeri públic. El FROB entre 2010 i 2012 fins a 12.000 milions d'euros a l'entitat, un procés de rescat que es produïa mentre càrrecs com Todó seguien cobrant retribucions milionàries i s'asseguraven plans de pensions de fins 8,2 milions, segons fiscalia.
Serra cobrava entre 236.000 i 260.000 euros
Catalunya Caixa va quedar nacionalitzada totalment al desembre de 2012, i malgrat el camí cap al rescat, en els anys previs els directius es van repartir elevats sous que no van deixar de pujar. Narcís Serra ho va justificar davant el jutge en afirmar que eren salaris ajustats a la mitjana del sector. En el seu cas, Serra va veure com el seu sou augmentava entre 2007 a 2009 i passava a cobrar anualment entre 236.000 euros i 260.000 entre salari i dietes.
En el seu paper com a president de l'entitat, el jutge hi veu també indicis de delicte d'administració deslleial. Malgrat que el seu càrrec era més representatiu que executiu, el magistrat considera que “la seva actuació era pròpia de qui té poder de decisió sobre la direcció i gestió de l'entitat”. L'acusació popular va arribar a demanar presó preventiva per a Serra o Todó, però el jutge ho va considerar innecessari.
Indemnització per als directius de 1,2 milions
Indemnització per als directius de 1,2 milions
Als 11.600 milions d'euros públics que s'han destinat a sanejar Catalunya Caixa i que no es recuperaran, caldria afegir altres 1,2 milions que l'Estat haurà d'abonar als directius Adolf Todó i Jaume Masana per la indemnització que els correspon en haver estat acomiadats de forma improcedent. Així ho va decretar el jutge en un altre procés judicial, en què obliga a pagar-los 600.000 euros per a cada un o readmetre'ls a l'entitat.
I com la readmissió és improbable -Masana, per exemple, va ser fitxat per CaixaBank-, el FROB haurà d'abonar la quantitat tret que prosperi el recurs interposat pel Ministeri d'Economia. El 2013 el FROB, propietari ja de l'entitat, va considerar que el seu acomiadament era procedent, en denunciar la mala gestió de Todó i Masana, però el magistrat va dir en la seva sentència de març que no estava provat.
