Es trenca Espanya?

L’editor de la revista “Viento Sur”, el professor de Ciència Política de la UNED Jaime Pastor, ha escrit un llibre que pretén apropar la realitat actual catalana als sectors progressistes espanyols. A “Cataluña quiere decidir. ¿Se rompe España?”, editat per Icària, Pastor es planteja deu preguntes sobre el dret a decidir i conclou que si no hi ha un canvi d’actitud per part de l’Estat espanyol, la majoria de la societat catalana acabarà trencant amb aquest Estat. Diferencia, però, entre Estat i Espanya. Aquest trencament previsible seria, per tant, de Catalunya amb l’Administració estatal no amb els pobles d’Espanya, amb els quals creu que es poden crear unes noves relacions lliures, especialment amb els que comparteixen llengua.

Estem davant d’un manual de lectura fàcil i ràpida, un curs accelerat d’apropament a les causes del creixement de l’opció independentista a Catalunya. En ell, l’autor considera que aquest auge no es pot deslligar de la crisi que afecta el conjunt del sistema democràtic espanyol i comparteix la idea que els protagonistes de la Transició a la democràcia han de donar pas als nous líders i moviments socials que s’obren camí a Espanya, especialment al “Podemos” de Pablo Iglesias. I a aquest factor hi suma, també, la crisi financera internacional iniciada als Estats Units el 2008 i traslladada immediatament a la resta del món.

Pastor creu justificat el sentiment de greuge davant el sistema de finançament vigent a Espanya i “la recentralització política i educativa en marxa del govern espanyol”, però responsabilitza Artur Mas de ser “l’avantguarda en la teràpia de xoc de les retallades socials”. Nega, a més, que el moviment sobiranista-independentista català sigui un instrument de la dreta nacionalista catalana.

Analitza els termes nacionalisme, dret d’autodeterminació i federalisme i considera que la proposta federalista del PSOE és poc consistent i fiable. Es planteja, com dèiem, el difícil repte d’atreure sectors de l’esquerra espanyola cap a la causa del dret a decidir i la consulta del 9 de novembre: “Els que s’han mobilitzat des del 15M de 2011 contra la ‘dictadura dels mercats’ tenen una responsabilitat especial i haurien d’assumir aquest repte com a propi”.

I conclou que “si no s’avança per aquest camí i no es reconeix el dret a decidir de Catalunya, no només es produirà una desafecció més gran d’aquest territori front a l’Estat espanyol sinó que se’ns farà més difícil avançar en el nostre esforç comú per evitar una (re)fundació d’un règim que tindria un sentit més antidemocràtic, centralista i neoliberal”.

Jaime Pastor va presentar el llibre a Barcelona en companyia del dirigent de les CUP David Fernández. També l’acompanyarà en la presentació madrilenya, amb la difícil missió d’obrir forat en una esquerra que no acaba de refiar-se de l’onada independentista catalana.

L’editor de la revista “Viento Sur”, el professor de Ciència Política de la UNED Jaime Pastor, ha escrit un llibre que pretén apropar la realitat actual catalana als sectors progressistes espanyols. A “Cataluña quiere decidir. ¿Se rompe España?”, editat per Icària, Pastor es planteja deu preguntes sobre el dret a decidir i conclou que si no hi ha un canvi d’actitud per part de l’Estat espanyol, la majoria de la societat catalana acabarà trencant amb aquest Estat. Diferencia, però, entre Estat i Espanya. Aquest trencament previsible seria, per tant, de Catalunya amb l’Administració estatal no amb els pobles d’Espanya, amb els quals creu que es poden crear unes noves relacions lliures, especialment amb els que comparteixen llengua.

Estem davant d’un manual de lectura fàcil i ràpida, un curs accelerat d’apropament a les causes del creixement de l’opció independentista a Catalunya. En ell, l’autor considera que aquest auge no es pot deslligar de la crisi que afecta el conjunt del sistema democràtic espanyol i comparteix la idea que els protagonistes de la Transició a la democràcia han de donar pas als nous líders i moviments socials que s’obren camí a Espanya, especialment al “Podemos” de Pablo Iglesias. I a aquest factor hi suma, també, la crisi financera internacional iniciada als Estats Units el 2008 i traslladada immediatament a la resta del món.