Procés Constituent veu en Podemos un aliat per connectar dret a decidir i el republicanisme
El projecte polític de Procés Constituent passa per la radicalitat democràtica. En aquest marc, el dret a decidir dels catalans és innegociable, però ha de ser sensible amb altres processos constituents. Com és el cas de les manifestacions republicanes d’una bona part de l’esquerra espanyola, que ha vist en l’abdicació del Rei Joan Carles una bona oportunitat per canviar el règim monàrquic sorgit de la Transició. Per connectar les dues reivindicacions, el moviment que lideren la monja Teresa Forcades i l’activista Arcadi Oliveres, veuria amb bons ulls integrar a Podemos, la gran revelació de les europees amb més d’1,2 milions de vots, en la pluralitat de moviments i famílies polítiques que representa Procés Constituent.
De fet, aquest matí la monja benedictina Teresa Forcades ha parlat clar a TV3 sobre aquesta qüestió: “Seria desitjable que Podem entrés a formar part de Procés Constituent”. La d’aquest matí, però, no era la primera vegada que Forcades manifestava la seva sintonia amb la formació de Pablo Iglesias. De fet, el passat més de maig, havia participat en un acte de campanya de Podemos a l’Hospitalet, malgrat que Procés Constituent, com a moviment, no va demanar explícitament el vot per cap formació. Val a dir, també, que en el cas de Podemos i Procés Constituent el flirteig ha estat cosa de dos. El líder de la formació revelació, Pablo Iglesias, ja havia dit sobre el moviment que havia estat “dels més inspiradors” a l’hora de dissenyar l’estratègia del seu partit.
Val a dir que, a banda de la Teresa, algunes persones del Procés Constituent a títol individual han contribuït i treballat conjuntament amb Podemos durant la campanya electoral en vistes al 25-M. Molts d'ells propers a l'esquerra anticapitalista, aixoplugada parcialment a Catalunya per Revolta Global. Com ha explicat la Teresa, Podemos, com Procés Constituent, coincideixen en el concepte de ruptura: “No es tracta de posar pegats a un sistema que ja no funciona, sinó de canviar-lo”. I és aquesta visió compartida sobre la fi d’un cicle la que els ha portat a coincidir en actes, debats i xerrades on s’han anat reforçant els vincles entre les dos processos. El resultat electoral, sorprenent inclús per a Forcades, confirma, ha dit, que les coses comencen a estar madures per activar aquesta ruptura.
Amb aquestes declaracions, Forcades ha dibuixat la posició del moviment pel que fa a la connexió de dos temes fonamentals: el dret a decidir, amb el 9-N a l’horitzó, i les reivindicacions republicanes arran de l’abdicació del Rei Joan Carles. I ho ha resolt en termes de solidaritat: “Els catalans no podem demanar solidaritat internacional i no ser solidaris amb altres moviments que expressin llibertat”. I és que per a la monja, l'abdicació del Rei suposa “una gran oportunitat” per obrir un procés constituent a Catalunya i a la resta de l’Estat i “reconsiderar els marcs de convivència”. Per això, ha explicat, seria un error que els independentistes catalans es desentenguessin de les aspiracions republicanes d'una part de la societat espanyola.
La croada de Procés Constituent per mirar de teixir una àmplia i plural candidatura unitària de cara les eleccions autonòmiques de 2016, ha tingut, fins ara, etapes més i menys lluïdes. Després de la crida a ICV-EUiA i la CUP per teixir una aliança de “ruptura” les respostes han estat divergents. Si des de les files ecosocialistes es van deixar estimar i la posició va ser d’obertura al diàleg; des de la CUP, en canvi, es va criticar, manifest inclòs, que llancessin la proposta a través dels mitjans. De fet, tota i la coincidència programàtica entre el moviment i la CUP, en diverses ocasions els segons han hagut de matissar algunes informacions difoses pels primers. Caldrà veure, doncs, com aquest moviment, estès per tot el territori català amb més d’un centenar d’assemblees, és capaç de convèncer les diverses tonalitats de l’esquerra alternativa i, si finalment, aconsegueix el seu ambiciós objectiu d’irrompre, des de baix, en l’escenari parlamentari català.
