El lletgisme hilarant de Mojinos Escozios ve a prendre Barcelona atracant a la Sala Apolo aquesta nit a les 21 h per presentar a aquest públic seriós i benpensant català el seu darrer disc, Semos unos Máquinas. Fent de l'humor bandera bucanera, els seus accents del sud barregen el més simpàtic andalusisme folklòric amb el rock dur en un directe que transcendeix la interpretació de cançons. Es desplega tot un xou que arriba a ser -s'ha vist en altres concerts, amb una ullada al Youtube n’hi ha prou- un estrambòtic i original cabaret contemporani inclassificable.
Mojinos Escozios porten 17 anys donant la matraca. A 'El Sevilla' i la seva colla de sequaços els coneixem de cançons tan i divertides com Chow Chow, El puto rey, Las niñas de la Salle, Mi jefe o Qué güeno que estoy. També coneixem l'humor “d'alta refineria” del carismàtic cantant a través de les seves aparicions en televisió, de quan tenia el seu propi moment al programa de Buenafuente. I, és clar, del programa de ràdio de José Antonio Abellán i la col·laboració realitzada amb la revista El Jueves.
Ironia i irreverència en unes lletres per al moment i per als cors del públic... Cal ser un fidel o un catxondo per assistir i gaudir de l'espectacle sense pudors ni miqueta de vergonya davant d'aquests músics desvergonyits que es van ajuntar a Mollet del Vallès allà pel 1994. Tendres barruts amb les carns soltes i drapets sense combinar en què veiem la decadència del glamour del heavy metal i la impostura xarona del punk.
Generen una música que ronda estils com el hard rock, rock, heavy metal, blues rock, rhythm and blues elèctric, el freak metall... Més clar impossible de definir: Comedy rock per definició pròpia. I amb tot tipus de bones influències, d'AC/DC, Deep Purple, Jethro Tull, Judes Priest, Iron Maiden o Metallica que es deixen veure ostensiblement en els seus àlbums Òpera Rock Triunfo (2003), Semos unos monstruos (2004), Con cuernos y a lo loco (2005) i La leyenda de los hombres más guapos del mundo (2010), entre d'altres.
Ara, després de tres anys sense publicar nous temes, ens presenten el disc Semos unos Máquinas, que ha sortit a la venda el passat 11 de juny. Arriba amb 16 cançons noves fidels a l'estil Mojinos. Nous temes que ens diuen com canta un robot enamorat d'una Thermomix a Electric Machine Bulery o què passa si es penja l'ADSL a La Internet... i assumptes obvis -o no- que acomiaden els títols ¡Viva er Yeti manque pierda!, Más rabo que la Pantera Rosa, Mensaje satánico, Que pesao que eres Iñakito... De nou més rock, de nou més humor i l'escatologia de sempre. Suor, cervesa, música en vena i conya.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
