Cantant, arranjador i compositor porta des del 2003 trepitjant fort els escenaris. Va descobrir el cant als vuit anys amb un vell tocadiscs de vinils de 45 revolucions, amagat a l'armari de casa de l'àvia. Un descobriment que el va portar a estudiar música clàssica i folklòrica. Músic inquiet, curiós i amb un fort desig de descobrir nous estils musicals va topar-se amb el jazz a Dublín, on va continuar la carrera musical al Guildhall Trinity College. A Irlanda, va voltar per tota l'illa presentant el seu primer disc Dreamer. A Barcelona s’ha refermat com a crooner de jazz mediterrani amb el seu últim treball, Radici (arrels), un recull de cançons sicilianes de tradició oral, arranjades per primera vegada amb criteris jazzístics.
Divendres 7 d’agost interpretarà clàssics del Jazz amb tocs de swing i bossa nova al Música d’Estiu de Martorell.
Què hi fa un sicilià a Barcelona?
He viscut a Alemanya i Irlanda però quan vaig descobrir Barcelona em va agradar moltíssim la ciutat i vaig veure que era un lloc on es podien cultivar moltes coses. Ara estic plantant.
Qui perd els orígens, perd la seva identitat?
No deixes mai de perdre els orígens. Les arrels sicilianes influeixen molt la meva música, la manera de relacionar-me amb els altres i, és clar, l’accent em delata. La distància t'ajuda a idealitzar però et fa perdre realisme. No tinc la visió real del què és avui Sicília. En tinc un munt de records. Aquesta força emotiva m'inspira i escric al pentagrama coses que potser no faria a Sicília. És una relació perfecte perquè estàs lluny i a prop. Aquesta contradicció acaba alimentant el procés creatiu.
Els teus primers estudis van encaminats a la música clàssica i folklòrica. Quan entra el jazz a la teva vida?
A Sicília vaig començar fent música pop i folklòrica. Va ser a Irlanda quan vaig continuar els estudis musicals de clàssica i, fruit d'un treball de recerca, vaig endinsar-me al món del jazz. Em vaig enamorar d'aquest estil musical. Venia de provar estils com el blues i el soul. Aleshores, vaig descobrir el jazz i vaig decidir que aquell havia de ser el meu estil perquè em permetia improvisar. Molts altres estils no ho permeten i el jazz m'oferia la possibilitat de poder expressar el que sento i el que vull.
Radici és més que un disc... Radici
Es transforma en una plataforma on bolcar aquests records i sentiments del passat que poden ser bons o dolents. Radici no és un disc o un projecte tancat. És totalment obert, forma part del meu creixement personal, cada sis mesos descarto o afegeixo cançons. Una paraula, una auca, una cançó de bressol que acabo de descobrir em pot inspirar i es transforma en una nova peça jazzística que acabo incorporant a Radici.
Com es concreta a Radici aquest treball de recuperació i investigació musical?Radici
L'estudi del jazz em va portar a preguntar-me pels meus orígens musicals sicilians. Si bé ja tenia coneixements de música folklòrica vaig dedicar-me a fer recerca. Va ser molt interessant descobrir cançons que s'havien transformat en arxius sonors d'interès cultural capaços de transmetre la parla dels mariners i els pagesos. Així va néixer aquesta fusió prenent com a base el jazz.
Qualsevol cançó té traducció jazzística?
No. Vaig escoltar molts cantants que tenien un interès artístic o simplement un interès folklòric popular. Després vaig fer una selecció, no totes les cançons podien ser portades al jazz.
Com han nascut els temes propis?
Sicília és una terra amb unes característiques molt especials. Des del punt de vista musical utilitza escales menors i, per tant, les melodies són normalment tristes i les lletres dramàtiques. No volia que Radici sonés així i vaig optar per escriure algunes cançons. Va ser la primera vegada que escrivia en sicilià, fins aleshores ho havia fet en anglès. Vaig pensar que era un bon moment per estrenar-me i realment va ser molt constructiu. La situació que viu Catalunya és molt semblant a Sicília. La influència de l'italià sobre el sicilià és similar a la situació del català amb el castellà. Vaig aprofundir més en la meva llengua descobrint paraules precioses que valia la pena recuperar i fomentar.
Podem parlar de jazz mediterrani?
La bellesa del jazz és la inclusió de qualsevol estil i té la capacitat de poder transformar la seva procedència. El jazz prové de Nova Orleans i la seva barreja cultural. Va néixer de la multiculturalitat. Per això el jazz té la capacitat d'absorbir altres estils musicals, barrejar-los i transformar-los. El mediterrani és un paisatge musical fascinant gràcies també a la barreja d'estils. Jazz mediterrani total!
Si t’has format a l'estranger és més fàcil que sorgeixin oportunitats?
No hauria de ser així però malauradament has de marxar a l'estranger i, una vegada t'han reconegut, pots tornar al teu lloc d'origen. És una equivocació. No només passa amb la música, també amb altres camps com la ciència. No tenim la capacitat intel·lectiva de veure les qualitats de la nostra gent per després reconeixe’ls
És un moment delicat per l'escena jazzística?
No és ni de bon tros el millor moment per l'escena jazzística. A Barcelona s'han tancat molts locals que recolzaven el jazz i la música en directe. Hem de persistir i creure en tot allò que fem com a músics i hem de continuar lluitant per tal d'aconseguir allò que volem.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
