El PSC encomana a Miquel Iceta el miracle de salvar el partit
Els militants del PSC trien aquest diumenge Miquel Iceta com a primer secretari del partit, en substitució de Navarro. Iceta va ser l'únic candidat que va aconseguir reunir els avals necessaris, 4.321 firmes, més del doble de les necessàries, malgrat a les seus del PSC hi haurà dues urnes, una per elegir el secretari general del PSOE i una altra per votar –o no– per Iceta, tal com dicta el reglament. L'única incògnita en clau catalana serà saber quin percentatge de suport té Iceta entre els dos més de 20.000 militants cridats a votar.
El grau de suport de la militància serà clau en la tasca titànica que Iceta té per davant: recontruir un partit trencat entre els diferents sectors crítics, perdut entre dues aigües en el debat sobiranista, incapaç de generar propostes amb enganxament al carrer i enfonsat electoralment. Que el panorama al PSC és negre és innegable i, davant d'això, l'aposta per Iceta, un veterà lampista que s'ha mogut amb astúcia entre les bambolines del partit durant dues dècades, és conservadora però també desesperada. Va ser l'absència de candidats de pes després de la renúncia de Navarro el que va precipitar el pas endavant d'Iceta, que deixava així de manejar el partit a l'ombra per fer-ho des del seient més alt de Nicaragua.
Un seient, el que ocuparà Iceta des d'aquest diumenge, que la majoria de barons socialistes miren amb recel després que triturarà sense pietat la carrera política de Pere Navarro, que va deixar de collir èxits electorals tan aviat com va abandonar l'ajuntament de Terrassa. El lloc de primer secretari del PSC és avui una menja enverinat, enmig d'una crisi del partit que no dóna símptomes d'anar a remetre a curt termini.
Això explica en bona mesura el pas enrere que a mitjans de juny va donar l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón, després que els primers espases de les federacions de més pes li demanessin que es postulés per encapçalar el PSC. Parlón va decidir en l'últim moment rebutjar un lloc de lideratge que tenia guanyat per centrar-se en l'alcaldia i no immolar el seu futur en una tasca tan perillosa com és la de reconduir el Partit dels Socialistes.
Iceta va sorgir llavors com a solució de compromís, gairebé per descart. No és, per descomptat, una opció renovadora, però sí un dels més grans actius que li queden al PSC. De provada capacitat, Iceta ha estat una polític sempre fidel al partit en els bons i mals moments. És respectat per les federacions i té prou poques hipoteques com per crear una executiva dinàmica i tendir ponts amb els crítics. Al PSC s'ha instal·lat la sensació que si algú pot salvar, aquest és el lampista Miquel Iceta, un home que, no està de més recordar-ho, també és per força coresponsable de l'actual situació.
Un ull posat al PSOE
Els socialistes catalans tindran aquest diumenge la vista més posada en l'urna per votar al secretari general del PSOE que en la del PSC. Al contrari que la catalana, l'urna del PSOE decidirà el rumb del partit en els pròxims anys, un assumpte rellevant per Iceta, que estarà entre l'espasa del sobiranisme i la paret d'una executiva a Ferraz de la que, guanyi qui guanyi, s'espera immobilisme respecte a Catalunya.
Tant Eduardo Madina com Pedro Sánchez han tancat la porta a la consulta sobranista catalana i s'han plegat a la Declaracion de Granada com a document que guiarà la seva acció territorial. No obstant això, tots dos han proposat un finançament diferenciada per a Catalunya, i Sánchez s'ha decantat per un federalisme de tall asimètric. Pérez Tapias és l'únic candidat que ha parlat de la plurinacionalitat de l'Estat i acceptaria un referèndum consultiu a Catalunya.
El de facto ja líder del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat bona sintonia amb Pedro Sánchez, que va visitar Catalunya l'última setmana de la campanya. En l'acte central del candidat a Barcelona, que va omplir la seu dels socialistes, Sánchez va elogiar Iceta i es va deixar estimar pels militants de la federació.
Amb Madina, en canvi, Iceta ja ha tingut alguns desacords sonats durant la campanya. Durant l'última visita a Catalunya el diputat va reclamar al líder del PSC que integrarà la pluralitat del partit en la nova executiva, una petició a la qual Iceta va sortir al pas per defensar la sobirania del Partit dels Socialistes, responent que “mai un dirigent del PSOE s'havia atrevit a dir com havia de ser l'executiva del PSC”.
Dos reptes electorals en un any
La nova direcció del PSC té per davant un calendari molt atapeït amb dues trucades a les urnes previstes a un any vista. La primera serà el 9 de novembre, data pactada per CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP per celebrar la consulta sobiranista. Malgrat que queden poc més de 100 dies, els dubtes que la consulta arribi a produir-se no es dissipen. Ni tan sols el president Artur Mas nega que hi ha posibilitats que tot acabi desembocant en unes eleccions plebiscitàries.
És aquest segon escenari, el de les eleccions plebiscitàries, el que suposa un veritable repte per al PSC. Si acabessin formant diversos blocs, el PSC hauria de triar si concorre en solitari, si fa pinya amb el bloc unionista o si intenta el pacte amb altres formacions federalistes.
El moment electoral que sí és segur és el de les eleccions municipals, que toquen el 2015. El PSC té el repte de revalidar els últims centres de poder històric que li queden: els ajuntaments de la majoria de grans ciutats catalanes l'Àrea Metropolitana i capitals de província. Un examen complicat. El PSC ha perdut entre les eleccions munipales de 2011 i les europees d'aquest any 11 punts en percentatge de vot, i la tendència descendent és plausible en tots els sondejos.
També l'alcaldia de Barcelona serà una prova de foc per Iceta, que va donar suport a l'equip del candidat Jaume Collboni en les primàries obertes de la capital. Els socialistes necessiten un bon resultat en un ajuntament que han governat durant 32 anys, del que van sortir el 2011 i que els serà difícil recuperar a causa de les bones perspectives d'ERC i, sobretot, si la candidatura de ruptura impulsada per Ada Colau, Guanyem Barcelona, acaba prenent forma.
