'Els nostres', una obra de teatre que ens interpel·la sobre les responsabilitats davant els refugiats

Al món hi ha més de 60 milions de persones que han hagut de deixar les seues cases a la força. Molts intenten arribar a Europa on hem construït murs de ciment i tanques perquè no entren. Quant cobra l'empresa que construeix la tanca? I els periodistes que escrivim sobre ells? Quins interessos els mouen? Preguntes com aquestes planteja Els nostres, l'última producció teatral pública de l’Institut Valencià de Cultura que es representa al Teatre Principal de València del 16 al 27 de maig.

L'obra recorre les dues ribes de la Mediterrània per parlar d'aquells que pateixen el conflicte i aquells que el construeixen i el sostenen. Denuncia l’ús de mà d’obra barata; la creació de nacions artificials després de la I Guerra Mundial, les intervencions militars i els negocis energètics i armamentístics. Parla d’una Europa acomodada i egoïsta, que mira cap a l’altre costat. I parla també del patiment humà. D'esperances que s'ofeguen. De la pèrdua.

Avança a través de diferents papers: migrants, tripulants de vaixell, traficants de persones, sol·licitants d'asil i periodistes. Una obra crua i molt actual escrita conjuntament per quatre dels millors dramaturgs valencians: Xavier Puchades, Patrícia Pardo, Begoña Tena i Juli Disla.

“Pensem que el teatre ha d’enfrontar-se a aquests tipus de reptes i explorar quina és la nostra responsabilitat o, almenys, la dels nostres governs. En aquest treball hem gratat sobre la superfície per trobar, intuir i comprendre les causes i l'origen d’aquestes tragèdies, i ens hem topat amb un vaixell a la deriva, amb nàufrags en totes les ribes, amb una impotència òrfena enmig del desert”, expliquen els autors.

Ho materialitzen deu actors, comandats per la directora Eva Zapico, que té l’esperança que alguna cosa canvie en els espectadors que assistisquen a l'obra. “La responsabilitat de parlar del patiment alié és inabastable. Perquè, fins i tot amb la millor intenció, és difícil no caure en la condescendència, la delectació emocional i l’exhibicionisme. Fa vertigen, però cal aprofitar el privilegi de tindre l’espai per a la denúncia, per a la reflexió”, explica en roda de premsa.

Per al director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, produir Els nostres és la manera escènica de la Diputació de València –coproductors– i de la institució que ell dirigeix, d'estendre la pancarta ‘Welcome refugees’ i fer palesa la tragèdia de la migració. “Se'ns omple la boca d'aigua quan diguem que un dels grans valors del teatre és el de poder ser l'espill de la societat, i aquesta producció pública té al 100% aquesta decidida intenció; avalada -a més a més- perquè es tracta d'un suport a la creació escènica valenciana, amb professionals valencians en tots els apartats de l'espectacle”, ha assenyalat Guarinos.

Fins ara el teatre públic valencià no tractava els grans temes socials. Després del Teatre Principal de València, Els nostres es presentarà a Alacant i Castelló.