Dada no mata odi

Qui no s'ha sentit frustrat presentant dades fidedignes sobre drets humans i l'interlocutor les ha menyspreades? Tots hem passat per eixe sentiment de decepció.

En eixes situacions hi ha maneres perquè els nostres posicionaments facen efecte en l'altra persona? Sí.

Llavors, quin és el problema? Que partim d'un paradigma que no funciona: “Dato mata relato”.

Per què insistim una vegada i una altra en eixe paradigma? Perquè per a la majoria de les persones que creiem en els valors democràtics, pensem que si ens presenten un informe rigorós, una informació detallada, ens la llegim, el tenim en consideració i decidim al respecte.

El que no tenim en compte és que poca gent partim d'eixa premissa, especialment en situacions en què el difusor d'eixes idees el que busca és activar l'odi.

És com pensar que si a un fumador empedrit, li mostrem una investigació científica indicant que fumar té una prevalença alta de desenrotllar càncer de pulmó, deixarà de fumar? El més probable és que continue fumant.

Perquè la nostra defensa dels drets humans faça efecte en la societat, necessitem coneixements de psicologia social i altres ciències socials. Per exemple, si fem una campanya perquè els jóvens no comencen a fumar, tindrà més impacte si l'anunci el protagonitza uns adolescents.

Diversos autors m'han portat a qüestionar «Dada mata relat» i específicament “Dada mata discursos d'odi”.

Un és el conegut lingüista, George Lakoff, autor del llibre: “No penses en un elefant”.

Un altre autor que aporta una visió innovadora i eficaç, és el que jo li dic el Lakoff asturià. Ho dic així perquè, com l'estatunidenc, és progressista i professor de lingüística en la Universitat d'Oviedo. Especialment, la tercera secció del llibre La propaganda de la ultraderecha y cómo tratar con ella dona pistes molt interessants i útils per a desarmar la comunicació dels ultres. La seua altra obra, Más que palabras també és molt interessant perquè ajuda a reforçar amb el llenguatge els valors democràtics i d'esquerres.

Un altre autor és l'expert consultor polític, Antoni Gutiérrez-Rubí, llegint articles com Contra el exceso de diagnóstico: ¡Acción!. Parlant de la democràcia, hi ha un excés d'anàlisi, de com es deteriora i poques accions eficaces de com es reforça. Jo he llegit diversos llibres sobre la ultradreta i tots ells descriuen com s'ha rearmat en les últimes dècades i com desgasta la democràcia, però no diuen res de com reactivar-la, ni com frenar als fatxes.

Eixos enfocaments els he portat a aplicar-los a la meua pràctica professional i en les meues relacions personals per a poder comprovar el seu funcionament. I he pogut comprovar que hi ha altres maneres de comunicar moltíssim més efectives. Posaré alguns exemples.

Recordes el cas de la Manada de Pamplona que va violar salvatgement una dona? Entre els seus components hi havia un militar i un guàrdia civil. Doncs en aquella època estava parlant amb un conegut meu i em solta de sobte: “No podem deixar que els emigrants violen a les nostres dones”. La tendència seria dir alguna cosa així com: “Segons les xifres del Consell General del Poder Judicial només un 9% dels violadors amb sentència ferma són estrangers”. Si li haguera argumentat una cosa així com m'haguera contestat este conegut? “No m'ho crec”, “El govern manipula les xifres” o una cosa semblant. Quin va ser el meu enfocament? Vaig proposar un altre marc. Li vaig contestar: “Tu saps que entre els violadors de la Manada, hi havia un guàrdia civil i un militar. Llavors el que vols dir és que hem de deixar violar a les nostres dones per guàrdia civils i militars? La seua cara es va convertir en un poema. Va balbotejar: No, per descomptat...”

Una altra experiència. Vaig a un comerç habitual a comprar i amb l'home que m'atén comence a parlar de diferents assumptes i en un moment em salta amb el tema “els moros que cobren la paguita”. Podia entrar a sac que els defraudadors de la paguita són els mínims i coses per l'estil… I això és entrar en el marc que vol la ultradreta. Què vaig fer jo? Portar el diàleg al meu marc: “Parlant d'economia. Jo soc autònom i tu eres autònom. Paguem al voltant d'un 25% d'impostos. I les grans empreses paguen només un 5% d'impostos. Tu creus que hem de subvencionar a les grans empreses?” I ell va etzibar: “Clar que no” i es va posar de la meua part.

Per descomptat que, coneixent a estes persones no crec que hagen canviat d'opinió. Però ja no es quedaran només amb la seua opinió, hauran començat a considerar una altra opinió des d'un altre marc. L'important és repetir una vegada i una altra aquests canvis de marcs perquè la ciutadana els valore i els integre. Perquè la ultradreta està aconseguint els seus resultats per insistir en els seus missatges, una vegada i una altra.

Els think tanks d'extrema dreta han estudiat els biaixos cognitius i emocionals dels progressistes i saben com fer-los saltar, agitant-los emocionalment perquè no toquen pilota.

I en el meu treball professional com coach polític ho he comprovat. Estan enfocats a descol·locar emocionalment al receptor. Si diuen que la violència de gènere no existeix, com reaccionarà una regidora feminista? Amb una resposta impulsiva, que és el que busquen. Quan es fa amb la ment freda, és més probable que es pense no tant en quines dades puc mostrar que refute el missatge, si no amb quin marc pot desarmar el seu missatge.

Això és el que he comprovat amb càrrecs públics als quals he ajudat. En lloc d'entrar en el terreny i marc de la ultradreta, aprenen a fer entrar a aquests en els marcs democràtics i es posen a la defensiva.

I per a això cal actuar des de diferents fronts com la que duu a terme Acción contra el odio. I moltes altres podem crear.

Així que encara hi ha partit a jugar per a defendre primer i enfortir després els valors democràtics.

La conclusió és: Dades i marcs psicològics preparen relat per a defendre els drets humans.