Qui ens havia de dir que assistiríem al naixement d’un nou canal digital, en obert i en català. Quan sembla que el món sencer mira altres pantalles, 2Cat fa “xec” i apareix per a competir directament amb una altra televisió pública de Catalunya: 3cat. I ara resulta que, en canviar el nom a TV3, ara darrere del 2 va el 3. Veurem.
2Cat s’estrena dilluns 13 d’octubre. Curiosament, la primera retransmissió de TVE va ser també a l’octubre, però del 1956. No va haver-hi llavors programació contínua; va ser més aïna una emissió experimental. Tampoc serà una programació contínua en català, però sí el 70% de la seua graella. I, d’experimental, res, atesa l’experiència dels estudis de Sant Cugat, inaugurats el 1983 i que es van convertir en el gran centre de producció televisiva i en un els centres creatius més importants de la televisió pública. S’hi produïen programes en català, però també molts programes per a tot Espanya. Una manera de descentralitzar i alleugerir un Prado del Rey desbordat. Programes com Planeta imaginari, La lluna de Julia Otero o Tariro, tariro de La Trinca, ja havien aconseguit l’èxit en el circuit català i van passar a la primera cadena. Això pot passar, que de nou siga un planter per a exportar programes i comunicadors com sempre s’ha fet. Les televisions nacionals s’han nodrit de les autonòmiques i ara també viceversa. Bona notícia perquè per a l’audiovisual que va escàs d’imaginació, de formats i de gent nova.
El projecte d’RTVE Catalunya es va impulsar durant la Transició i es va inaugurar amb tecnologia capdavantera. Platós grans, unitats mòbils i estudis de muntatge que permetien produir a escala nacional. Programes com Ni en vivo ni en directo d’Emilio Aragón, 3x4, Tribunal popular o Juego de niños, entre molts altres, van eixir de les entranyes de Sant Cugat, Barcelona.
Un edifici immens hui dia infrautilitzat, amb poca programació exclusiva per a Catalunya i pocs programes a escala nacional. Que jo sàpia: Saber y ganar, El escarabajo verde, Página 2, Para todos La 2 i el Late Xou de Marc Giró. Fins hui, esperem.
La Transició aquesta vegada es diu PSOE i Junts que, amb l’aprovació del consell d’administració d’RTVE, han ampliat la programació d’un canal amb la clara voluntat de reforçar el català com a llengua en els mitjans públics. Per a alguns, l’1-O ha quedat en això. Val més això que maltractar i arraconar la llengua com fan uns altres, els dic jo.
La 2Cat s’estrenarà amb la retransmissió de la selecció espanyola. El 14 d’octubre s’emetrà en català el partit entre Espanya i Bulgària classificatori per al Mundial. Tota una declaració d’intencions. Curiosament, fa just 66 anys, també l’octubre del 1959, es va emetre el primer partit de futbol en TVE i va ser un Reial Madrid-FC Barcelona des del Santiago Bernabéu. Tot un esdeveniment, 3 anys després del naixement de l’únic canal de TV, Espanya veia per primera vegada un clàssic en directe. Les càmeres eren poques, el senyal inestable, i la major part del país fins i tot no tenia televisor… però els bars es van omplir per a veure’l. La narració va ser de Matías Prats pare, amb aquell to tan precís, solemne i característic que ha heretat M. Prats fill.
Un bon tir a porta per a començar, audiència assegurada, una bona manera de donar-se a conéixer encara que als molt, molt catalans allò de començar amb un partit de la Roja, els irrite.
Amb el llançament de 2Cat, RTVE ha représ les retransmissions esportives en català que han sigut esporàdiques fins a la data, l’última el 1998 en el Mundial de França.
La 2Cat ocuparà la freqüència de la 2 TDT dins Catalunya. La 2 continuarà existint, però només es podrà veure a Catalunya via plataformes digitals (RTVEPlay, satèl·lit o cable).
Cares conegudes com ara Gemma Nierga, Cristina Villanueva, Silvia Abril, Nina d’OT o Jordi Basté. Programes nous amb les Mamarazzis, Candela Peña & Bob Pop, Nerea Sanfe o el Chef Bosquet. Pinta bé. Enhorabona per alçar un nou canal i en català amb els temps que corren. Enveja em fan com a valenciana i com a presentadora de TV. Per què no amplien el canal a totes les comunitats catalanoparlants i aprofiten l’espai i el talent d’altres centres territorials i productores valencianes i de ses Illes? No sols m’agradaria, sinó que cal, ara que el poble valencià comença a sentir-se orfe de nou, de la seua televisió pública, per la seua deterioració quant al valencià i la seua programació. Fins i tot els mateixos treballadors d’À Punt (alguns) denuncien públicament la manipulació del PP i Vox, després de veure com dos periodistes renuncien a la seua faena pel canvi en la línia editorial de la cadena i veure vulnerada la seua independència professional en la Ràdio Televisió Valenciana. Una cosa inaudita només amb un precedent que jo conega, el d’un periodista de TV3 el 2021. TVE Comunitat Valenciana, ha tornat a guanyar-se a l’audiència com a canal de referència amb els seus informatius. Per alguna cosa deu ser. Llarga vida a les televisions publiques i no obliden la seua missió: informar, entretindre i educar.