Què dir sobre la integració paisatgística del barranc de La Saleta?

El document anomenat Estudio de Integración Paisajística del proyecto de “Acondicionamiento del Barranco de la Saleta. Tramo Aldaia – Nuevo cauce del Turia”, és un estudi tècnic que té per objecte únic demostrar la suficiència del projecte, prèviament definit, en matèria d’integració paisatgística. De bestreta, cal precisar que el  document no planteja l’anàlisi de possibles alternatives, ans al contrari, remarca que les traces de la futura canalització estan precondicionades per “l’obligació” (¿?) d’ajustar-se als terrenys ja expropiats i, sorprenentment, no fa esment particular dels efectes de la DANA del 29 d’octubre, ni deixa constància de cap revisió dels seus paràmetres a conseqüència de dita catàstrofe.

En resum:

1)    L’objecte de l’Estudi és “demostrar” que visualment no hi haurà una afectació significativa en el paisatge com a resultat de les actuacions projectades, atès que seran de restauració mediambiental del caixer natural en els 770 m. del tram de capçalera, de derivació en forma de sinuosa canalització soterrada en els 3.850 m. del tram intermedi, amb reposició dels terrenys de cobertura (reintegrant la seua capacitat agronòmica, p.e.) i de canalització a cel obert en trinxera en el tram final, l’anomenada ‘via verda’, que travessaria pel bell mig de l’horta, al llarg dels 3.015 m., fins desembocar en el nou llit del Túria.

2)    En el document, no hi ha cap referència al dimensionament de cabals que puga rebre el barranc des de la seua ambigua ‘Capçalera’ (l’actuació comença a partir, aigües avall, del pont de la A-3, a la vora del Centre Comercial Bonaire, obviant el desori confús del territori aigües amunt), dels que poden provenir del Barranc del Poçalet, i, en tot cas, de les escorrenties en pluges fortes de les àrees circumdants que conformen la seua conca específica. Tampoc dels cabals experimentats amb la DANA del 29-O, malgrat haver-se inundat greument el Bonaire (ni ho cita), i en aquest sentit, no hi ha cap anàlisi del comportament hidrològic de dita DANA sobre l’àrea d’influx del Barranc de la Saleta i la necessària confrontació amb les característiques de la derivació proposada, per tal d’avaluar quina resposta tindria (pal·liativa? en quin grau?) sobre un fenomen similar. I tot això es deu a què ‘formalment’ (en el pla administratiu-legal) la finalitat del document està limitada a tractar la incidència visual-paisatgística del projecte que es vol implantar, evitant-ne posar en crisi les característiques bàsiques (tipològiques, dimensionals, geomètriques, etc.) de les que depèn la seua funcionalitat hidrològica i, renunciant, com s’ha dit, a esbrinar si hi ha solucions alternatives, per exemple, de menor cost i/o de menor impacte sobre un bé com és l’horta productiva, teòricament protegida, que es vorà arrabassada en unes 18 hectàrees (més de 216 fanecades).

3)    Aquesta limitació de finalitat, no excusa ni li resta gravetat al fet de què no s’haja fet públic (si és que s’ha efectuat) un procés de revisió tècnica (de convalidació, de modificació o de rebuig, segons siguen les conclusions) del projecte, arran de la DANA del 29-O. Una revisió a emmarcar en el comportament del conjunt de la ‘conca’ hidrològica més amplia en la que s’integra La Saleta, per entendre quin paper se li atribueix entre la resta d’actuacions que, segons es notori per al cas del barranc del Poio-Torrent, s’hauran de proveir en un pròxim futur.

4)    En canvi, d’una manera equívoca, el que han reflectit els mitjans de comunicació a partir de la exposició pública d’aquest Estudi, dona a entendre que, a conseqüència de la DANA, s’està presentant “l’actualització” del projecte precedent, quan el document no assenyala com a ‘increments’ les dades de capacitat finalment fixades i per a res les justifica amb als cabals de la barrancada. Lamentablement, aquesta interpretació induïda, pot fer pensar a ciutadania i autoritats locals que la seua execució evitarà nous desbordaments de La Saleta, garantint-ne una seguretat que no ha estat acreditada.

5)    Tampoc hi ha (es podrà dir que no li pertoca fer-ho a aquest tipus d’Estudi) cap referència a l’impacte hidrològic sobre el nou llit del Túria en cas de coincidència d’avingudes (com en bona mida ha succeït amb la DANA) i, per tant, quin seria el comportament del sistema conjunt, incloent-hi les aportacions del barranc Poio-Torrent si també es connecta, sense que el Túria es desborde. Per no dir, com conjurar els riscos d’obstrucció de la canalització soterrada que podrien amenaçar la seguretat del Barri del Crist.

En conclusió, el document, s’ha limitat a reintegrar la capacitat agronòmica sobre la canalització soterrada, a revestir de vegetació la major part de les superfícies a cel obert, sempre deprimides a la fi evitar efectes d’interposició visual, i a descartar les vies d’ús motoritzat previstes a banda i banda de la canalització. A la fi, s’adoba el projecte per tal d’acreditar una ‘integració paisatgística’ mínimament exigible i d’aquesta manera superar un tràmit legal més. Ara aquest ‘enverdiment’ s’exposa al públic i se’ns demana que fem suggeriments quan, sense menysprear una bona integració paisatgística, el que ens preocupa desprès de la catàstrofe és el projecte en sí mateix i el seu paper dins d’un conjunt d’actuacions en tota la conca que estan pendents de definir o revisar.

¿No és veritat que la realitat de la DANA ha liquidat, ultrapassant-les, totes les hipòtesis de partida dels projectes que estaven sobre la taula? Dit això, se’ns fa difícil creure que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer obvie replantejar-los, seria d’una dolosa irresponsabilitat. Potser aquest projecte en concret no ho precise si es demostra ‘integrat’ en un plantejament ‘revisat’ del conjunt de la conca, però la manca d’explicitació al respecte i la no publicitació dels paràmetres de dita revisió, justifica els nostres dubtes i desconfiança. Desprès de la desfeta, resultaria inacceptable el procedir, diríem oportunista, de portar endavant actuacions sobre el Barranc de La Saleta per simple urgència política, a la fi d’apaivagar els temors i crítica d’una ciutadania ben escarmentada, abocada a aplaudir l’execució d’allò que se li presente com “la solució”. Sense eixes explicacions, demanar-nos que fem suggeriments, esdevé una intolerable frivolitat.