La meitat de les 28.868 ressonàncies magnètiques que entre l’1 de gener i el 31 d’agost d’enguany es van aprovar en l’hospital La Fe de València, el de referència de la Comunitat Valenciana, es van derivar a la sanitat privada; d’aquestes, el 93% es van adjudicar a Ascires (13.406) i la resta a Imed (575) i a Affidea (445).
Així ho han assegurat fonts d’UGT amb dades extretes dels informes d’activitat oficials del centre sanitari esmentat que han sigut consultats per elDiario.es. Fonts del sindicat han denunciat “una estratègia deliberada de desmantellament del servei públic de radiologia per a beneficiar empreses privades”.
Segons les dades de l’informe intern esmentat, mentre que l’hospital La Fe feia 14.442 estudis de ressonància magnètica amb els seus propis mitjans, es van derivar a centres privats un total de 14.426 proves, una xifra pràcticament idèntica, cosa que significa que, per cada ressonància feta en un dels hospitals públics més importants d’Espanya, s’ha enviat un pacient a una clínica privada per a fer-li aquesta mateixa prova.
“Aquestes xifres són un escàndol absolut i la prova irrefutable del que anem denunciant des de fa mesos”, diu el sindicat, que afig: “Presenciem el desmantellament planificat d’un servei públic clau. Deixen les nostres màquines, en què s’han invertit milions d’euros, parades per una falta de personal calculada, i després reguen amb els diners dels nostres impostos els beneficis d’empreses privades”.
Per a UGT, l’informe demostra que aquesta situació no és fruit de la casualitat, sinó d’“una gestió deliberada” dels recursos públics, ja que, durant el període analitzat, les màquines de ressonància van quedar inutilitzades 316 vegades en l’Hospital La Fe, especialment en els mesos de juliol i agost, amb 66 i 81 tancaments respectivament. El mateix informe estima que, a causa d’aquests tancaments, es van deixar de fer 3.792 estudis a pacients en el sistema públic, segons el sindicat.
La causa principal d’aquestes derivacions, segons denuncia el sindicat, és la falta de contractació de personal, especialment d’infermeria i de tècnics especialistes (TSID) els quals, a més, són desviats a altres serveis com les urgències, en compte de mantindre operatives les ressonàncies. “Això no és un problema nou, és una estratègia amb un objectiu clar”, assevera UGT. “Ja al febrer vam alçar la veu en els mitjans sobre la infrautilització dels nostres equips. Vam advertir des del 2024 que això passaria si no es contractava personal. La resposta de la Conselleria, governada pel PP, ha sigut ignorar-nos. A més, durant l’estiu s’ha suspés el programa d’hores extres, mentre els pacients engrossien les sales d’espera de les clíniques privades. Creen un coll de botella artificial per a justificar les privatitzacions”, assegura.
El sindicat reclama que els diners públics deixen de finançar els beneficis d’empreses privades i s’invertisca on cal: en la contractació del personal suficient perquè l’Hospital La Fe puga operar els seus equips al 100% de la seua capacitat. “S’ha fet una inversió milionària en tecnologia d’avantguarda en aquest hospital. És inadmissible que aquesta inversió no s’aprofite al màxim per una decisió política que precaritza allò públic per a engreixar comptes de resultats privats”, lamenten.
Sanitat assegura que ha reduït les derivacions
Fonts la Conselleria de Sanitat han assegurat sobre això que les derivacions a les clíniques privades de l’1 de gener al 31 d’agost d’enguany han sigut 11.053 i que suposen un 50% menys de les que es van derivar l’any 2023, quan es va produir el canvi de Govern. Sobre la diferència amb les 14.426 que figuren en els informes de La Fe, comenten que pot deure’s a la diferència entre ressonàncies aprovades i les fetes de manera efectiva (ja que pot haver-hi una diferència temporal), però insisteixen que la dada oficial és de les proves fetes. Preguntat el departament que dirigeix Marciano Gómez pel cost de les derivacions per a les arques públiques, no hi ha hagut resposta.
Les mateixes fonts han explicat que “el 9 de maig de 2025 es va iniciar una auditoria dels serveis de ressonància magnètica d’hospitals de la Comunitat Valenciana, començant per les actuacions en l’Hospital La Fe, en relació amb l’activitat durant el 2024”. La primera fase de l’auditoria amb la informació obtinguda de concerts i concessions, infraestructures, règim jurídic de personal i les unitats de documentació clínica i admissió dels dos hospitals va finalitzar el huit de setembre passat.
Després d’aquesta fase, i durant el mes de setembre, amb vista a planificar les actuacions següents de la segona fase de l’auditoria, s’ha mantingut una reunió preliminar amb els responsables dels serveis de radiodiagnòstic i ressonància magnètica dels hospitals analitzats: “Els resultats preliminars de l’auditoria reflecteixen que l’hospital depén en excés de l’externalització de ressonàncies magnètiques i que, al seu torn, hi ha oportunitats de millora en la utilització dels equips propis. D’altra banda, els resultats preliminars apunten que la gestió i l’organització del personal, més que la tecnologia disponible, és un factor essencial per a la millora de processos i l’efectivitat de la prestació de ressonància magnètica i, finalment, que hi ha un marge ampli per a incrementar la productivitat interna i reduir costos si s’optimitzen horaris, fluxos, procediments i utilització eficient dels equips de ressonància magnètica”.
Així mateix, les mateixes fonts han informat que aquesta primera fase de l’auditoria reflecteix que els equips de ressonància magnètica de l’hospital es van renovar en un 80% durant el 2023 i que, malgrat això, la capacitat del servei de radiodiagnòstic hospitalari per a atendre la demanda poblacional de proves de ressonància magnètica és insuficient i comporta “la derivació externa de proves en un percentatge superior al desitjable”. L’anàlisi de l’activitat interna conclou “una oportunitat de millora del 38% amb els recursos disponibles”. El nombre d’especialistes en radiodiagnòstic en l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe és de 51 facultatius i 109 tècnics en radiodiagnòstic.
Un altre aspecte que reflecteix preliminarment l’auditoria, segons Sanitat, és que, mitjançant eines de gestió per processos i millora organitzativa, es pot incrementar la productivitat en les dues categories professionals especialment importants en la realització i la interpretació de les proves de ressonància magnètica, els facultatius especialistes en radiodiagnòstic i els tècnics especialistes en radiodiagnòstic.
Des d’UGT consideren que aquestes explicacions són excuses i consideren molt greu que des de Sanitat s’admeta que el problema és la falta de personal i que insinuen que la culpa és dels treballadors mateixos, “com si no foren prou productius”. El sindicat afirma que “parlar d’incrementar la productivitat és un insult”, perquè “la productivitat s’incrementa dotant de mitjans els professionals, no esprement una plantilla sota mínims” i afirmen “l’ampli marge per a incrementar la productivitat interna de què parlen es diu contractació de personal i desbloqueig immediat del sistema d’autoconcerts, que ells mateixos han desmantellat per a afavorir la derivació a la privada”.
Consultats Imed i Affidea per elDiario.es, no han fet valoracions sobre el tema, mentre que des de Ascires s’han remés a la resposta de la Conselleria de Sanitat.
Rescat de les ressonàncies el 2021
Les ressonàncies magnètiques continuen sent un negoci important per a la sanitat privada, a pesar que el Govern del Botànic les va recuperar per a la gestió pública el desembre del 2021, tres anys després de véncer les concessions atorgades el 2000, quan l’expresident del PP, Eduardo Zaplana, va privatitzar el servei.
Encara que amb tres anys de retard pel que fa a la finalització del contracte (any 2018) per la falta de formació del personal, la Conselleria de Sanitat, llavors dirigida per la socialista Ana Barceló, va recuperar la gestió directa d’aquest servei a mitjan desembre, així com els 120 empleats de la unió temporal d’empreses (UTE) que donava el servei, formada pel Grupo Ascires (a través d’Eresa i Iberdiagnosis), Clínica Benidorm i Ribera Salud.
El model impulsat per Zaplana va suposar una pèrdua important per a les arques públiques. En concret, segons un informe de la Sindicatura de Comptes de l’any 2013, amb el PP al capdavant del Consell, l’“estalvi potencial anual” del servei entre el 2008, any en què es va adjudicar, i el 2018, en què vencia, oscil·laria entre 3,3 i 16,7 milions d’euros si la sanitat pública valenciana prestara el servei “amb mitjans propis”. És a dir, el sobrecost en els 10 anys de contracte hauria oscil·lat entre 30,3 milions i 160,7 milions en un contracte que d’inici es va adjudicar per un import de 497 milions. El cost mitjà per exploració va ser de 257,1 euros el 2012 i es reduiria a 108,3 euros si fora de gestió directa.