Una campanya de micromecenatge busca finançament per a l'estrena de 'Del Montgó a Manhattan, 100 anys de somni americà'

'Del Montgó a Manhattan, 100 anys de somni americà' és un llargmetratge de la productora valenciana InfoTV en el qual, al llarg de les seues prop de dues hores, es narra l'experiència d'aquells més de 15.000 valencians que entre 1906 i 1920 van emigrar a Estats Units i Canadà en busca d'una vida millor. A través dels testimonis dels seus descendents podem recórrer algunes d'aquelles vides i conèixer les seues vivències i anècdotes, amb moments insòlits i dramàtics.

Perquè la pel·lícula, que neix com a continuació i complement d'un projecte d'investigació desenvolupat entre 2012 i 2015 que va desembocar en quatre documentals, puga ser projectada en sales de cinema al llarg de tot el territori valencià s'ha posat en marxa una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami; l'objectiu inicial és recaptar, almenys, 16.000 euros i assolir les 1.000 entrades venudes de forma anticipada per poder llogar sales de projecció, tal i com reconeix des de la productora Juli Esteve.

Tal i com assenyala Esteve, seguint l'exemple de 'La invasió dels bàrbars', es tracta de donar “un impuls” a l'estrena d'aquest documental per tractar d'estrenar, no solament a València, sinó en altres ciutats, principalment en comarques com les Marines, la Safor, la Costera o la Vall d'Albaida, punts de partida d'aquests moviments migratoris cap a Nord-amèrica. “Els documentals en valencià amb contingut social no tenen una vida fàcil a les sales comercials”, sentencia Esteve.

El llargmetratge reuneix els millors continguts del projecte anterior i s'han afegit noves escenes i nova edició en la postproducció, així com noves peces per a la banda sonora. “En aquell moment vam fer una gran investigació, vam treure els noms de totes les persones que van marxar -15.768 valencians van migrar als Estats Units i Canadà en aquella època- i vam parlar amb 700”, relata Esteve, qui afegeix que els qui van marxar eren “gent molt pobra, però molt digna que es va cansar de la misèria i va fugir a un lloc insòlit, amb un terreny hostil i fred, i un idioma que els era estrany”. “Va ser molta gent la que va arriscar: uns van triomfar i altres tants no”, detalla.

En opinió d'Esteve, en uns temps en què molta gent mira als migrants “per sobre de l'espatlla”, “no està malament recordar que els valencians també hem emigrat, i molt: a Algèria, a Cuba, a Argentina, i també a Nord-amèrica, des d'aquells primers veïns d'Orba (a la Marina Alta) fins que en 1920 Estats Units va tancar les fronteres a la migraçió procedent d'Espanya i Itàlia”. Aquella gent va mantindre els seus llaços amb les seues poblacions d'origen, amb un anar i tornar constant al llarg de tot el segle XX.