Estrenes de proximitat i reivindicatives: la fórmula d’una pel·lícula en valencià per sensibilitzar sobre la memòria històrica

‘La invasió dels bàrbars’ és el nom d’un quadre que l’artista madrileny Ulpiano Checa va pintar l’any 1887, però també és el ‘macguffin’ que funciona com a motor narratiu de l’obra de teatre homònima que Arden Producciones va estrenar l’any 2020. Cinc anys després, la colpidora història arriba a la pantalla gran dirigida per Vicent Monsonís, amb l’autor del llibret original, Chema Cardeña, com a responsable de càsting i ‘coach’ d’actors i actrius.

Narra la història de dues dones en dos moments molt diferents. L’una, conservadora del Museu del Prado, que l’any 39 és interrogada pels militars franquistes sobre el parader de l’obra de Ulpiano, que havia sigut traslladada a València durant la Guerra Civil. I l’altra, que l’any 2009 ha de batallar amb un alcalde conservador d’una localitat valenciana que es nega a obrir una de les 559 fosses comunes del territori valencià.

El resultat és un drama històric, militant i compromés amb la memòria democràtica, que Vicent Monsonís ha transformat en un punyent retrat de classes que no deixa indiferent. Una pertinent reflexió sobre el present sense cap menció en l’actualitat, des de la mirada crítica al passat. Per estrenar-se com és degut, això sí, necessiten una espenta que no han trobat al sistema convencional de distribució i exhibició de l'audiovisual espanyol. I per això les tres productores implicades han posat en marxa un Verkami que cerca generar el seu propi públic, per a fer projeccions i estrenes escalonades i activar la conversa social allà on hi haja fosses, gent sensibilitzada i col·lectius implicats en la lluita per la memòria històrica.

Cinema en valencià i contra l’oblit

“Les sales de cinema estan segrestades per les majors i grans distribuïdores, i les xicotetes distribuïdores independents no distribueixen el cinema valencià. I quan parle de cinema valencià, m’agradaria fer la distinció de cinema valencià i cinema espanyol fet a València”, explica el director Vicent Monsonís. “Jo defense la necessitat de construir una cinematografia valenciana”, opina, donat que segons la seua experiència “els cineastes valencians trobem moltes dificultats per a arribar a les sales de cine, així que hem de suplir això amb solucions imaginatives”.

‘La invasió dels bàrbars’, rodada íntegrament en valencià, en diferents localitzacions del País Valencià –sorprenent, especialment atinada la València de postguerra que aconsegueix recrear–, i amb un equip actoral i tècnic valencians també, tindrà un cert futur a les sales convencionals. Però no vol que la reflexió i debat que acompanya cada projecció s’acabe al cap de dues setmanes d’estrenar-se, que és la mitjana de vida de pel·lícules espanyoles independents i sense grans televisions darrere.

“Independentment de com està muntat el mercat de l’exhibició cinematogràfica, el nostre deure és arribar al nostre públic natural. Perquè per a mí, és un problema si fem pel·lícules que després el públic valencià no veu. Així que ens hem proposat, siga com siga, arribar al nostre públic. I després fer extensiu la nostra estratègia a la resta del públic de l’Estat”, descriu Monsonís.

El seu full de ruta és el següent: estrena convencional el pròxim 31 d’octubre. Més tard una gira d’estrenes escalonades, itinerant, amb possibles col·loquis per parlar de memòria històrica i crims del franquisme, i compartir històries com les que conta ‘La invasió dels bàrbars’. Per a aquesta segona part necessiten la plataforma de crowdfunding de Verkami, actualment en un 37% de l’objectiu desitjat.

El que aconseguisquen de finançament servirà per a cobrir les despeses de promoció i publicitat, així com per a pagar els salaris de l'equip que acompanyarà la pel·lícula per tot l'Estat, per tal de fer de cada estrena un esdeveniment reivindicatiu sobre la dignitat de les víctimes del franquisme. També servirà per a elaborar les recompenses pròpies de cada mecenes del projecte, que actualment reben la Banda Sonora, el guió comentat del film o un llibre artístic amb el ‘making-of’ de ‘La invasió dels bàrbars’.

Monsonís afegeix que el Verkami els “ajudarà a fer comunitat, a que molta gent s’assabente de l’existència de la pel·lícula”. I amb la comunitat, posar en marxa la idea itinerant de les projeccions de ‘La invasió dels bàrbars’. “També ens ajudarà a fer prevenda d’entrades perquè la gent puga demostrar-los a les sales que també hi ha una demanda d’aquest tipus de cinema, que la gent vol veure cinema en la seua llengua”.

Una adaptació que busca generar consciència

“El procés d’adaptació l’ha fet Monsonís a partir de l’estructura pròpia de l’obra de teatre, que succeeix simultàniament en el 39 i en el 2009”, explica el dramaturg Chema Cardeña, autor de l’obra original. “Això s’ha conservat i vam treballar junts revisant moltes coses, però és una adaptació molt fidel a l’obra de teatre”.

“Pel que fa al procés d’actors, la meua tasca ha sigut ajudar en moments concrets, en escenes més complicades, debatent amb la resolució… ha sigut un procés molt bonic perquè Vicent [Monsonís] és molt receptiu. És la tercera vegada que treballem junts, i la veritat és que ha sigut molt còmode, amb un equip valencià brillant que ha fet tot el procés molt satisfactori”, descriu Cardeña, també un dels responsables d’Arden Producciones, una de les tres productores que han fet possible ‘La invasió dels bàrbars’ junt amb Alhena Production i especialment Stanbrook, empresa fundada pel mateix Monsonís.

El realitzador ja havia adaptat al cinema dues obres de Cardeña: ‘Un Cercle en l'aigua’ l’any 2020 i ‘Matar al Rey’ l’any 2016. Però aquesta és la que més li ha costat, i més li ha descobert sobre la història del País Valencià i sobre si mateixa com a director. Diu que hi ha molt d’ell en la pel·lícula. “Quan vaig eixir de veure l’obra de teatre, em vaig adonar que aquell era l’argument per a fer una cosa que jo havia volgut fer des de sempre: fer una pel·lícula contant allò que m’explicaven els meus iaios quan jo era menut i ells parlaven de la postguerra”.

“Ells eren republicans, i van haver de viure amb molta por tot el franquisme. Quan eres menut no acabes d’entendre-ho, però parlant-ho amb ells anys després t’adones del que van haver de passar. L’obra de Chema [Cardeña] va fer que tot això vinguera al meu cap”.

I explica que la seua pel·lícula va un pas més enllà: “‘La invasió dels bàrbars’ m’ha ajudat no només a explicar el conflicte entre la memòria dels hereus dels represaliats, sinó també tota la maquinària de repressió que es va desplegar en València, les conseqüències que encara hui dia patim i com encara hui dia molta gent nega tot el que va passar”.