Toni Pastor, Premi a la Trajectòria de l’APDCV 2025: “La precarietat assetja als professionals de la dansa més que mai”

L’Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana (APDCV), una agrupació sindical formada pel propi sector, celebra el pròxim 8 de novembre la VI Festa dels Premis APDCV, que tindrà lloc en l’Espai LaGranja. L’APDCV duu quasi quaranta anys “defensant, representant i fent valdre els interessos i drets de les professionals en qualsevol de les seues àrees de treball”, en paraules del seu president, Pere Bodí Pérez, a elDiario.es.

Es tracta d’uns premis que se celebren cada dos anys, i que permeten als mateixos professionals reconéixer les millors obres i artistes de les seues sis categories, en una jornada que esdevé també festa reivindicativa de la situació del sector de les arts escèniques valencianes. “Acollim intèrprets, coreògrafes, investigadores, productores, gestores i docents del món de la dansa. I els premis són un reconeixement per part dels seus companys de professió. Però també una oportunitat per a trobar-nos, i donar visibilitat a la dansa i a qui treballa dia a dia per la seua dignitat i reconeixement”, afegeix Bodí.

Aquest any, a més, reconeixen la trajectòria amb un premi honorífic d’un gestor cultural, programador, productor i docent amb 45 anys de trajectòria entre els bastidors dels teatres de pobles i ciutats d’arreu del territori. Parlem del Premi a la Trajectòria a Toni Pastor, primer director de Dansa València i del Circuit Teatral Valencià, coordinador del mateix quan també creà la Mostra de Teatre d’Alcoi l’any 1990, i Adjunt a la Direcció General de Teatres de la Generalitat Valenciana entre el 2004 i el 2005. Una de les persones que millor coneix el món de la dansa i les arts escèniques al País Valencià.

Teixir la dansa valenciana

“A estes altures de la meua vida, amb setanta-quatre anys, que una generació com la que treballa ara en el festival Dansa València se’n recorde de tu, després de tants anys, doncs és molt d’agraïr”, explica a elDiario.es Toni Pastor. “Mai he esperat que em premiaren. Però en este cas és un reconeixement dels mateixos professionals, que és el que més valore. Que esta generació premie a un tio com jo, que va fer fa 35 anys una cosa que té el seu propi llegat, quan alguns dels professionals associats encara ni havien nascut, que vols que et diga: emociona, honestament”, explica el gestor cultural.

“Fent memòria i cercant aquelles trajectòries especials, amb una aportació clara al món de la dansa i les seues treballadores, ens va vindre al cap el nom de Toni Pastor”, descriu Bodí Pérez. “Fins al moment no havíem reconegut encara la feina d’un gestor. Des de L’Associació de Professionals de la Dansa entenem que la complicitat que els gestors i els professionals estableixen és imprescindible per a poder treballar i consolidar un teixit coherent i una infraestructura al servici de les necessitats dels i les professionals del sector”, diu el president de l’APDCV.

“En este país tenim molt poca memòria per a tot. Jo estic implicat en moviments de memòria històrica perquè tinc familiars en les fosses comunes de Paterna. I la memòria em sembla important en tots els aspectes de la vida”, opina Toni Pastor. El premiat és una personalitat particular en el panorama valencià donada la seua tenacitat al servei de generar una xarxa de complicitats que recolzara les arts escèniques i la dansa.

Pastor, a més de treballar incansablement per la cultura escènica, ha tingut sempre l’empeny de fer i d'impulsar un teixit professional seriós que, donat el cas, poguera defensar els seus drets i interessos. Per això trobem el seu nom darrere del Projecte Alcover (1997-2002), circuit de teatre en llengua catalana, de la Asociación de Empresas de Distribución y Gestión de las Artes Escénicas, de l’Associació de Gestors Culturals del País Valencià o del Consell Rector de Teatres de la Generalitat Valenciana.

Ara com ara, Toni Pastor creu que els professionals de la dansa i les arts escèniques valencianes afronten reptes que posen en perill el seu futur. “La precarietat assetja als professionals de la dansa més que mai”, diu molt clar. “Un exemple és que este govern s’ha carregat el Circuit Teatral, tot dient que ara totes les poblacions estan dintre, però això és una falta de coneixement del sector molt gran. Perquè el Circuit Teatral va ser una eina que havia donat suport als professionals dotant d’uns mínims a les poblacions que havien d’estar en el circuit”, opina.

Per a Toni Pastor, la mort del Circuit Teatral és un pas enrere que dificulta el treball i la circulació d’espectacles de companyies valencianes. “Els primers anys del Circuit es va formar un cos de programadors que va ser essencial per al sector”, explica. “Les poblacions havien de tindre un teatre, evidentment, però també una persona encarregada de la programació escollida en una decisió del plenari de cada Ajuntament. Eren els Ajuntaments qui comunicaven a la conselleria la seua intenció d’adherir-se al Circuit Teatral. I la persona encarregada de fer-ho era interlocutor directe amb qui duem el Circuit, és a dir directament amb Conselleria. I els programadors tenien llibertat absoluta per a fer la seua feina, no havia de ser el polític de turno qui programara culturalment un municipi”, es lamenta un dels gestors culturals amb major experiència del teatre valencià contemporani.

Passat i futur de la dansa

“Crec que Dansa València està tornant un poc als seus orígens”, opina Pastor sobre el festival que hui dia és referent espanyol en les arts en moviment. “En el seu naixement, jo vaig incidir molt en el fet que un festival no havia de ser una cosa que se celebrara una vegada a l’any i au. Havia de ser generador de dinàmiques que ajudaren a la dansa tot l’any. És un crim gastar-se tots els recursos i els diners en tres dies i la resta de l’any els municipis no poden permetre’s programar res”, opina el premiat a la trajectòria de l’APDCV.

“Un festival com Dansa València hauria de ser una celebració per als consumidors habituals de dansa i teatre de tot l’any. No una celebració puntual. I actualment crec que la directora, María José Mora, ha représ coses en aquest sentit: està fent coproduccions internacionals com nosaltres féiem, està fent residències… El festival està recuperant eines importants”, descriu Pastor. “Un altre tema és que jo crec que s’ha de comptar amb els professionals i programadors. Ells i elles han d’estar implicats, perquè han de dir quines són les seues necessitats i preferències. És qui millor pot definir per on ha d’anar la dansa a llarg terme en el nostre país. I pense que se’ls podria escoltar més”.

A pesar de tot, Toni Pastor creu que el talent de la dansa i les arts escèniques en el País Valencià està més que provada. El que fa falta és, segons ell, formació i acompanyament. Ell mateix, l’última professió que va tindre abans de jubilar-se va ser com a professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic.

“La professió no s’ensenya prou en les escoles i les institucions”, explica. “S’ha de formar a la gent en interpretació, clar, però també és important saber com funciona tot. La gent que surt al món laboral cultural moltes vegades té idees per a un muntatge, però no sap fer un dossier per a presentar-se, no sap qui dona una ajuda al desenvolupament, ni com es fa una factura. Això no deixa de ser important, perquè sense la gestió cultural moltes vegades la precarietat el que fa és fer-se més greu”.