La consellera de Política Territorial, Rebeca Torró, fa un toc d’atenció als dirigents de Compromís en el Govern valencià per accelerar la tramitació dels expedients de plantes fotovoltaiques que vencen el 25 de gener. El departament que dirigeix la consellera socialista va sol·licitar un informe a l’Advocacia de la Generalitat per dirimir els dubtes sobre la tramitació dels expedients autonòmics, en què estan implicades també la Conselleria de Transició Ecològica i la d’Economia –l’òrgan que els resol–, totes dues de Compromís, així com la Secretaria Autonòmica de Política Territorial i Paisatge, a qui alguns sectors acusen de bloquejar la tramitació.
L’informe desautoritza les traves de la Secretaria Autonòmica de Paisatge i de la Direcció General homònima, a càrrec d’aquest departament, als projectes de plantes fotovoltaiques, a més de posar en qüestió els seus arguments. L’Advocacia de la Generalitat, en una anàlisi jurídica sol·licitada l’octubre i remesa el novembre, indica que aquest departament no pot requerir informes que no estan previstos en la tramitació ordinària i que són els ajuntaments els que decideixen la compatibilitat dels projectes amb els seus plans urbanístics. “Aquestes són les cartes del joc”, ha indicat Torró dijous, després d’analitzar l’informe dels serveis jurídics.
En la tramitació de les plantes fotovoltaiques de menys de 50 megavats –les que autoritza el Govern autonòmic– conviuen la Llei d’ordenació del territori (Lotup), un decret aprovat el 2020 (Decret llei de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica), i el Decret de mesures urgents per a pal·liar la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna, aprovat aquest abril. Els departaments implicats en la tramitació tenien diferents interpretacions, en casos concrets, sobre quina norma preval i sobre la idoneïtat de determinats informes, i l’Advocacia determina que el decret específic sobre renovables està per damunt de la Llei d’ordenació del territori (en cas d’ambigüitat, preval la norma específica i no la genèrica).
Sobre la petició d’alguns estudis d’integració paisatgística, una de les observacions de la Secretaria Autonòmica en els expedients, els serveis jurídics indiquen que aquest instrument de paisatge no s’exigeix en el decret llei del 2020, encara que estiga previst en la Lotup. “L’oblit del legislador no pot suplir-se amb l’exigència al promotor de l’activitat d’un estudi de paisatge, l’aprovació del qual en tot cas requereix una tramitació complexa (...) Però, a més, l’estudi del paisatge no ha sigut previst en cap cas pel decret llei”, assenyala.
L’informe d’ordenació del territori “és un element essencial”, però aquest informe, recalca l’advocacia, “ha de cenyir-se als límits establits en la normativa aplicable”. Per això l’Advocacia recomana la modificació de part del decret del 2020 i adaptar-lo al decret d’abril, i “evitar les dobles remissions”, a més d’incorporar l’exigència de l’estudi d’integració paisatgística. És a dir, que, si es considera que l’informe de paisatge és necessari, s’incorpore al decret.
A més, els serveis jurídics recalquen que és competència dels ajuntaments emetre l’informe de compatibilitat urbanística per a implantar un projecte, i que no pot ser la Generalitat qui suplisca aquestes funcions. Aquests informes seran sempre preceptius i vinculants en cas de ser negatius.
Vist el contingut de l’informe, la secretària autonòmica de Política Territorial, Inma Orozco, i la directora general, Rosa Pardo, van sol·licitar un nou aclariment a l’Advocacia. En la resposta, els lletrats de la Generalitat ratifiquen el contingut de la primera avaluació i recorden a tots dos departaments, de titularitat de Compromís per la política del denominat mestissatge, que “en cas de mantindre les discrepàncies (...) haurà de procedir a la motivació dels actes i les resolucions que s’aparten de les nostres consideracions”.
Actualment hi ha 280 expedients pendents de tramitació, dels quals 90 han d’estar resolts abans del 25 de gener per complir la política marcada pel Govern d’Espanya i, si són viables, no perdre la connexió a la xarxa elèctrica. D’aquests, prop de 60 estan encara pendents de la declaració impacte ambiental –que necessita els informes de Territori i Transició Ecològica– i en conjunt impliquen una potència de 2.250 megavats pendent de validació o rebuig.
Una vegada resolts els dubtes, la consellera assegura: “No tinc cap dubte que la Direcció General de Paisatge aplicarà el que l’Advocacia ha dit”. En la branca socialista del Consell es mostren convençuts que l’informe dissipa el conflicte i que amb el reforç d’equips s’accelerarà la tramitació. Així i tot, es guarden una carta: en cas contrari, es pot retirar la competència a la Direcció General.