Les estadístiques oficials situen el nombre de positius per COVID-19 a la Comunitat Valenciana des que es va detectar el primer cas de coronavirus en 12.834, mentre que les morts que ha deixat la pandèmia ascendeixen a 1.279 –la primera víctima mortal es va confirmar el 3 de març, encara que el decés es va produir setmanes abans, concretament el 13 de febrer–. En el conjunt d’Espanya, el nombre de víctimes mortals de l’epidèmia és superior a 25.000, una xifra sensiblement inferior a les 30.000 morts per damunt de la mitjana dels últims anys recollides per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les xifres de vigilància diària –2019 i 2020– del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat MoMo), de l’Institut de Salut Carles III, en aquest mateix període –unes 5.000 defuncions que podrien estar relacionades (o no) amb la COVID-19, però que no estan comptabilitzades com a tals.
I una cosa semblant passa en la Comunitat Valenciana si prenem com a referència aquestes mateixes estadístiques. Des de l’1 de gener i fins al 20 d’abril passat, tenint en compte la mitjana de les morts recollides des del 1978, haurien d’haver-se registrat al voltant de 14.175 decessos. No obstant això, la xifra real de morts es va situar en aqueixa data en 16.177, unes 2.000 persones per damunt de la mitjana. La conselleria va comptabilitzar a 20 d’abril 1.094 morts confirmades a causa del coronavirus, fet que deixa 900 morts per damunt de la mitjana de les últimes quatre dècades i la causa de les quals es desconeix oficialment.
En aquests anys s’han registrat pics de mortaldat elevada en algunes setmanes, acumulats que podien durar una, dues i fins a tres setmanes i en què les morts van ser notablement superiors a les que s’han vist amb la COVID-19, ja fora per epidèmies de grip a l’hivern o per colps de calor a l’estiu. Són els casos de l’última setmana de desembre del 2017 (1.869 decessos) i la primera del 2018 (2.026) coincidint amb una de les pitjors grips dels últims temps; les últimes tres setmanes del 2015 (al voltant de 2.000 cadascuna); les dues primeres setmanes del 2012 (més de 2.000 morts cadascuna); o els primers dies d’agost del 2003 (1.709 morts) per una forta onada de calor.
No obstant això, la característica del 2020, a diferència d’anys anteriors, és que s’han comptabilitzat fins a set setmanes en què s’han superat les 1.600 defuncions, circumstància inusual del tot i que es podria relacionar directament amb la pandèmia que estem patint. Aquestes setmanes se situen clarament diferenciades en dos pics de decessos, l’un que es va produir al gener i que es podria haver relacionat amb la grip comuna, i l’altre a partir de març, una vegada declarada la pandèmia. Allò que diferencia el que va passar al començament del 2020 amb anys anteriors és, òbviament, la crisi sanitària del coronavirus.
No obstant això, l’impacte sobre vides humanes a la Comunitat Valenciana no és dels més alts en el conjunt d’Espanya. Els efectes d’aquesta malaltia han sigut molt més elevats en autonomies com Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, el País Basc i Navarra.
La mortalitat més gran des que hi ha registres oficials
Ateses les estadístiques, Espanya pateix la pitjor crisi de mortalitat des que existeixen registres oficials, i això tenint en compte que les dades actuals estan infraestimades, ja que només inclouen el 93% de la població amb registres civils informatitzats, per la qual cosa es poden produir retards en les notificacions. Així doncs, les estimacions del sistema MoMo calculen en 68.000 el nombre de defuncions habitual entre març i abril, mentre que els registres han notificat més de 98.000 decessos en aquest mateix període, 30.000 per damunt de la mitjana històrica.
Per edats, la diferència més gran entre les morts esperades segons el MoMo i les registrades oficialment està entre les persones més majors. L’excés de decessos entre els morts amb més de 74 anys és ja d’un 75% sobre el que s’esperava fins al 28 d’abril. Entre 65 i 74 anys, d’un 52%.