D'hotel icònic al costat de Mestalla a torre d'oficines de 20 pisos: compte enrere per a les obres que Salvem va evitar al costat del Botànic
LLEGIR EN CASTELLÀ
El serial de l’hotel de Jesuïtes que va derivar en el moviment veïnal ‘Salvem el Botànic’, que va aconseguir frenar la seua construcció al costat del simbòlic jardí i el seu trasllat a una parcel·la municipal annexa a l’estadi de Mestalla, finalitzarà sense la construcció del polèmic recinte hoteler.
La mercantil HCG Levante, nova propietària de la parcel·la de l’avinguda d’Aragó número 35 en la qual s’ubicava un edifici de l’Ajuntament, va obtindre el passat 29 d’abril la cèdula de garantia urbanística, un document que se sol demanar com a pas previ al permís d’obres per a edificar. En concret, l’empresa pretén alçar una torre de 20 altures dedicada a oficines i baixos comercials amb un aparcament subterrani.
Segons la resolució firmada pel regidor d’Urbanisme, Juan Giner, a la qual ha tingut accés elDiario.es, s’expedeix la cèdula de garantia urbanística sol·licitada per HCG Levante, amb un termini de vigència d’un any “per no tindre pendent el compliment dels deures de cessió, equidistribució o urbanització”.
Així, els serveis municipals conclouen que la parcel·la està urbanitzada i en bon estat de conservació, encara que s’hauran d'executar obres per a adaptar la urbanització existent a les necessitats de la futura edificació.
La parcel·la està ordenada pel Pla d’Actuació Territorial Estratègica València Club de Futbol (ATE), aprovat el 2015 i modificat el juliol de 2024. Està classificada com a sòl urbà i qualificada amb ús terciari, amb una edificabilitat de 16.554 metres quadrats.
L’empresa també ha efectuat una consulta a l’Ajuntament per a obtindre una concessió administrativa per a la construcció d’una rampa d’accés a l’aparcament subterrani sobre sòl públic, una possibilitat que en aquest cas sí que preveuria el planejament. En l’informe municipal emés el passat 7 de maig s’especifica que HCG Levante ha presentat un “Projecte Bàsic per a construir un edifici d’oficines amb aparcament a la parcel·la”.
D’aquesta manera, finalment no es construirà el promés “hotel icònic”, tal com figurava en l’ATE. L’Ajuntament ja va advertir en un escrit d’al·legacions presentat al jutjat en el qual es dirimeix la legalitat de les fitxes urbanístiques del pla de l’antic i del nou estadi aprovades el juliol de 2024 que no era el València CF el responsable de dur endavant aquest edifici, sinó la firma propietària dels terrenys, abans Expo Grupo i ara HCG Levante.
En el mateix procediment judicial que està pendent de resolució, la mercantil també va al·legar que “aquesta obligació d’edificació i, si es vol entendre així, d’edificació d’un hotel icònic requeia sobre el promotor de l’actuació, és a dir, el València C.F., i no sobre Expo Grupo —anterior propietari—, per la qual cosa HCG Levante no queda vinculada pel que en el seu dia acordaren el València C.F. i l’Administració en el Pla de l’ATE”.
L’empresa va afegir que després de la caducitat de l’ATE “amb l’extinció de la condició de promotor del València C.F. també decaen els compromisos assumits” per l’actual propietària de la parcel·la. És per aquesta raó que, “en l’actualitat, sobre la mercantil HCG Levante recau simplement l’obligació d’edificació a la parcel·la, no l’obligació d’edificar un hotel icònic”. Amb aquest plantejament, afig la mercantil, “en aquesta parcel·la pot construir-se, amb la sol·licitud prèvia de llicència en el termini indicat en la fitxa de gestió, qualsevol edificació expressament permesa o compatible pel planejament urbanístic aplicable (PGOU)”.
La lluita de ‘Salvem el Botànic’
La construcció d’aquest edifici d’oficines a la parcel·la en la qual s’ubicava un edifici de l’Ajuntament és la consecució d’un èxit del moviment veïnal organitzat sota la plataforma ‘Salvem el Botànic’.
Va ser el 17 de juny de 1995 quan l’entitat convocava una abraçada cívica per a unir simbòlicament l’illa de cases de Jesuïtes i el Jardí Botànic, on inicialment es va projectar un hotel. Unes mil cinc-centes persones van participar en aquell acte, que va ser l’inici d’una sèrie de mobilitzacions que es van succeir al llarg de 13 anys per a fer front a la pressió immobiliària.
Finalment, l’exalcaldessa Rita Barberá va firmar un acord amb la propietària dels terrenys, aleshores Expo Grupo, per a traslladar l’edificabilitat terciària a l’edifici municipal de l’avinguda d’Aragó 35, les dependències del qual s’havien d’ubicar a la rehabilitada Tabacalera. En el seu lloc, es construeix un jardí com a prolongació del Botànic, el projecte del qual va aprovar l’anterior executiu municipal presidit per Joan Ribó, que el va batejar amb el nom de la historiadora de l’art, activista veïnal i filla predilecta de la ciutat Trini Simó.
Les obres de la nova zona verda estan en la fase final d’execució i l’actual alcaldessa, María José Catalá, va rebutjar el març de 2024 canviar el nom del jardí, com havien proposat els seus socis de Vox.