LLEGIR EN CASTELLÀ
El capitost de la trama corrupta i tres empresaris més que van saquejar quasi sis milions d’euros en fons públics per a la cooperació internacional entre el 2009 i el 2011, Augusto César Tauroni, podria escapolir-se i no tornar els diners sostrets a causa de la desídia de l’Audiència Provincial de València, que no ha fixat des del 2020 la responsabilitat civil, malgrat disposar de fins a tres informes distints que la quantifiquen entre tres i cinc milions d’euros: un de la Generalitat, un altre del Tribunal de Comptes i un tercer d’un interventor de l’estat encarregat per la jutgessa instructora de la causa. En cas de no haver de reintegrar ni un euro per aquesta peça separada del cas Blasco, Tauroni podria fins i tot reclamar la devolució dels 1,5 milions d’euros que estan en aquests moments en un compte dels EUA, fruit de la subhasta de dos pisos que el mateix empresari corruptor va comprar amb els diners robats i que van ser confiscats per les autoritats judicials nord-americanes.
La Secció 5a de l’Audiència Provincial de València, en la seua sentència del 24 d’abril de 2020 sobre la causa, va condemnar els quatre empresaris Félix Sanz Pardo, Rafael Cuquerella, Arturo Ignacio César Tauroni Masiá i Augusto César Tauroni Masiá a penes de presó, però no els va fixar responsabilitat civil, perquè no van arribar a cap conformitat, a diferència d’una altra desena d’acusats en la mateixa peça separada del cas Blasco. L’Audiència va citar a fixar aquesta responsabilitat en el procés d’execució de sentència. Més de cinc anys després, el 8 d’octubre de 2025, la mateixa secció –encara que amb altres magistrats– va emetre una interlocutòria en què va concloure que continua sense poder fixar una responsabilitat civil als quatre condemnats malgrat els tres informes que quantifiquen la quantitat robada i que consten en la causa.
L’Advocacia de la Generalitat i la Fiscalia han recorregut contra aquesta interlocutòria amb consideracions molt dures cap al tribunal, i s’està a l’espera de la resolució final que, si no fixa la responsabilitat civil, permetria que els condemnats no retornaren els diners robats.
A la sala de l’Audiència no li serveix l’informe de la Generalitat –la principal afectada–, que va fixar la quantitat en 5.667.930,54 euros, coincidint amb el total de les subvencions abonades i no justificades, restant l’import de les subvencions que van arribar a destinació (585.174 euros) i restant també les despeses indirectes, que no requerien justificació (46.813,93 euros). “La sala no ha rebut prou explicació de per què és ‘a favor’ la seua interpretació, cosa que resulta igualment estranya. Ens hauria agradat més que diguera les quantitats a què, tenint dret a reclamar, ‘renuncia’ i, si potser, una explicació deguda que justifique la condonació o el perdó, o com vulga dir-se”, replica la secció, que atribueix a l’Administració autonòmica la responsabilitat que no s’haja fixat la responsabilitat civil.
Tampoc serveix a la secció l’acta del Tribunal de Comptes, que concreta la quantitat en 5.614.823,54 euros per l’eixida de fons públics sense justificar en els exercicis 2009, 2010 i 2011, més 2.485.636,32 euros en concepte d’interessos de demora. “L’acta del Tribunal de Comptes, vinculant o no, condicionant o no, no serveix als efectes pretesos en aquesta instància”, argumenta l’Audiència en la seua interlocutòria, de la mateixa manera que menysprea també l’informe elaborat pel perit de la Intervenció General de l’Estat. “La mateixa sort ha de córrer l’informe pericial dut a terme ni més ni menys que l’any 2016 pel senyor Falomir, interventor general, que, segons la sentència condemnatòria, no va dur a terme una pericial econòmica, sinó que, com es va encarregar d’explicar en la vista, va fer un informe de legalitat amb els molts o pocs documents que li va facilitar el jutjat d’instrucció”.
La Fiscalia no comparteix el criteri de l’Audiència Provincial de València i en el seu recurs de súplica correspon “a la sala la concreció de la responsabilitat civil directa –que haurà de ser solidària– en aquest procediment, i també la responsabilitat civil subsidiària, fet que suposarà la restitució de les ajudes destinades a la cooperació al desenvolupament que no es van aplicar a aquesta finalitat”. “L’acta del Tribunal de Comptes és completament necessària per a la determinació de la responsabilitat civil, fins al punt que és l’únic organisme que pot fixar la responsabilitat civil (responsabilitat comptable), i entenem que ha de ser utilitzada a aquest efecte. Finalment, el fet que l’acta siga provisional no pot adduir-se com un obstacle i, en tot cas, si això constituïra una objecció molt seriosa, la sala pot posposar la determinació de la quantitat fins que es conega la resolució definitiva del Tribunal de Comptes”, argumenta la Fiscalia.
I apunta a un incompliment de la Secció 5a: “La decisió de la sala és contrària al que es disposa en els art. 109 i 115 del Codi penal, ja que està obligada a la determinació de la responsabilitat civil en un procediment penal, sempre que s’hagen acreditat danys i perjudicis, llevat que el perjudicat renuncie o decidisca exigir-la a través de l’oportú procediment civil (art. 109)”, excepció que no és el cas en aquest procediment.
El Tribunal de Comptes va concretar la quantitat en 5.614.823,54 €, per l’eixida de fons públics sense justificar per als exercicis 2009, 2010 i 2011, més 2.485.636,32 €, en concepte d’interessos de demora, respecte dels acusats que reunien la qualitat de funcionari públic (p. 35, Acta), i motiva que les subvencions es van concedir a projectes que no reunien els requisits de la convocatòria, que no han sigut degudament justificades ni reintegrades, ni s’ha acreditat l’actuació de l’administració competent per a la recuperació dels fons públics de la GVA en el termini i la manera prevista. Aquesta xifra, entén la Fiscalia, ha de ser també la que s’aplique als condemnats no funcionaris públics, més encara quan els polítics condemnats no van cobrir ni de lluny el forat de diners de les arques de la Generalitat saquejats.
Per part seua, la Generalitat defensa en el seu recurs de súplica que sí que va fer una fixació del muntant de la responsabilitat civil. “Que, pel que fa a la responsabilitat civil i la seua quantificació, la representació de la Generalitat Valenciana en el seu escrit de qualificacions definitives la va fixar en 5.667.930,54 euros coincidint amb el total de les subvencions abonades i no justificades, restant l’import de les subvencions que van arribar a destinació, 585.174 euros, i restant també les despeses indirectes que no requerien justificació, 46.813,93 euros. I va fixar en conseqüència els perjudicis causats a la Generalitat Valenciana la suma de la responsabilitat civil en un import de 5.035.942,45 euros”, argumenta l’Advocacia de la Generalitat.
Perit judicial de la Intervenció General de l’Estat
Segons l’informe resum del 15 de setembre de 2016, elaborat pel perit Joaquín Falomir Gozalbo a petició del Jutjat d’Instrucció núm. 21 de València, com a funcionari del Cos Superior d’Interventors i Auditors de l’Estat, en relació amb la totalitat de les subvencions obtingudes per les entitats investigades en el procediment de diligències prèvies 1743/2011, peces 2 i 3, les eixides de fons públics, pagaments directes a tercers nacionals i pagaments fets a proveïdors domiciliats als Estats Units, que es consideren irregulars, ascendeix a 3.221.877,92 euros. Així mateix, en aquest informe el perit afirma que el total de fons públics pagats en les subvencions objecte de l’informe pericial suposen un total d’eixida material de fons públics de 5.667.930,54 euros.
La Fiscalia i l’Advocacia de la Generalitat defensen que el perit judicial, Joaquín Falomir, va acceptar el càrrec de perit de les actuacions Diligències Prèvies 1743/2011 com a funcionari del Cos Superior d’Interventors i Auditors de l’Estat. “El perit, funcionari del Cos Superior d’Interventors i Auditors de l’Estat, per la seua formació, té prou coneixements de caràcter legal i també de caràcter econòmic per a emetre el seu informe i de fet no sols es limita als aspectes de legalitat de les subvencions atorgades, sinó també a les conseqüències econòmiques d’aquestes irregularitats”, defensen.
Per tot això, la Fiscalia i l’Advocacia de la Generalitat conclouen que hi ha prou dades i fonaments, tant en l’acta de liquidació provisional del Tribunal de Comptes com en l’informe pericial del Sr. Falomir, perquè la sala determine la quantitat del concepte de responsabilitat civil respecte dels condemnats afectats per aquesta executòria penal, entenent que, com que s’ha declarat la seua existència, té l’obligació de fixar-ne la quantia de conformitat amb el que s’estableix en l’article 115 del Codi penal“.