La mentida del 'Bar España': una venjança nascuda a l'escalf del 'cas Alcàsser' i multiplicada fins a l'infinit a les xarxes
LLEGIR EN CASTELLÀ
Es tracta d'una de les mentides més greus i longeves de la història d'Espanya, nascuda en una era analògica a l'escalf de les teories de la conspiració del 'cas Alcàsser' i amplificada irremeiablement a internet i a les xarxes socials. La jutgessa Sofía Díaz, una de les principals víctimes de la mentida del 'cas Bar España', va relatar en la seua declaració com a perjudicada que la seua empremta digital, difamada sistemàticament, ja no podrà compensar-se mai. Els principals difusors de la mentida, per als quals el fiscal demana una pena de set anys i mig de presó, han perdut el control dels continguts que van pujar, frenèticament, a la xarxa.
Encara que alguns diuen —a través dels seus advocats— haver-se retractat, encara queda un rastre de les seues greus bogeries a les xarxes socials. La magistrada, actualment presidenta de l'Audiència Provincial de Castelló, va relatar en la vista oral el “calvari” patit durant quasi tres dècades, des que es va creuar el 1997, quan era jutgessa d'instrucció a Vinaròs, amb un perruquer alcohòlic anomenat Reinaldo Colás que denunciava els suposats abusos sexuals de la parella de la seua exdona cap a les seues dos filles, de tres i cinc anys.
La jutgessa, reconeguda professional del món judicial valencià, va complir perfectament la seua comesa i, amb els informes pericials a la mà que descartaven de ple els abusos, va acabar arxivant la causa denunciada per Reinaldo Colás, que anys després seria condemnat per denúncia falsa.
Una altra de les víctimes de la mentida, Gema R., exdirectora del centre de menors del Baix Maestrat, va definir amb senzillesa i claredat meridiana l'origen del lamentable infortuni: “Que un senyor anomenat Reinaldo Colás no va aguantar que el deixara la seua dona, [el cas] més absurd no pot ser”.
Colás, en qui s'escuda un dels acusats, va morir el 2017 deixant en herència la seua venjança contra la jutgessa, contra la seua exdona i contra qualsevol que se li posara a tir, incloent-hi enemistats personals diverses. La mentida que la magistrada i polítics tan diversos com Carlos Fabra, Francisco Camps o Mónica Oltra participaven o ocultaven una trama de pederàstia i fins i tot d'assassinats de menors, que només existia al cap del perruquer —i de qui se'l va voler creure—, encara cueja en l'actualitat.
La llarga declaració de Sofía Díaz va acotar el naixement de la mentida, que va tindre una enorme repercussió a Castelló i més enllà. La magistrada va recordar que, mentre instruïa la denúncia —que finalment va resultar falsa— de Reinaldo Colás, el pare d'una de les xiquetes assassinades a Alcàsser, Fernando García, que promovia una altra desgavellada teoria de la conspiració, va tractar de personar-se com a acusació popular en la causa del Bar España, juntament amb Reinaldo Colás.
“La seqüència del naixement, creació i posterior creixement del 'cas Bar España' cal veure-la en aquest context”, va explicar Díaz. El fiscal Javier Carceller, que exerceix l'acusació pública contra els difusors de la mentida, també va ratificar que “va ser Reinaldo qui va connectar la seua actuació amb el cas de les xiquetes, com si fora una ramificació d'Alcàsser”.
El programa de Telecinco Esta noche cruzamos el Mississippi, produït i presentat per Pepe Navarro, havia escampat cada nit en horari de màxima audiència les mentides de Fernando García, que posteriorment seria condemnat per això. En aquell món analògic en què les televisions privades tenien barra lliure, Reinaldo Colás va fabular la seua pròpia ficció i es va dedicar a penjar pasquins en fanals de Benicarló contra la jutgessa i les primeres víctimes de la mentida. “Se'ns va intentar relacionar amb el cas de les xiquetes d'Alcàsser”, va recordar l'exdirectora del centre de menors del Baix Maestrat. La cadena esmentada es va plantar als jutjats adduint que investigaven el 'cas Bar España', segons va rememorar Sofía Díaz.
Un disbarat sense fre: la vident Lola
El disbarat no tenia límits: la vident de Reinaldo Colás, una tal Lola, es va personar davant el jutge que investigava la mort d'una infermera a Benicarló per a acusar la magistrada del crim, segons va relatar Sofía Díaz durant la seua declaració testifical. La teoria impulsada per Colás i la seua vident era que la infermera morta formava part de la falsa trama del 'cas Bar España' i que, en voler desvincular-se'n, havia sigut assassinada per la jutgessa o pels seus col·laboradors de les elits judicials.
No va ser, ni de bon tros, l'únic crim que es va atribuir alegrement a la magistrada. “Estava en tots els assassinats que s'han produït a la Comunitat Valenciana”, va dir la perjudicada, pràcticament amb una barreja de tristesa i ironia.
La jugada de Colás d'incloure en la falsa trama de pederàstia Carlos Fabra, aleshores president de la Diputació de Castelló, va ser tot un èxit que va multiplicar l'efectivitat de la mentida, ja que el polític del PP estava immers en mediàtiques investigacions per corrupció en aquella època. Fabra, actualment un jubilat de 81 anys, va recordar aquest dimecres que els fets que se li atribuïen eren “gravíssims”. Igual que Francisco Camps, qui considerava que s'havia utilitzat el seu nom simplement per a “donar-li més ressò” a l'invent. L'expresident va definir l'espiral creada amb el 'cas Bar España' com una “pandèmia d'horror” el “calumniador zero” de la qual era Reinaldo Colás.
El banc dels conspiranoics
La raó és que ha sigut una mentida de llarga durada que es va amplificar de manera desmesurada i sense solució de continuïtat en una segona fase digital, amb internet i les xarxes socials. De la pederàstia es va escalar al satanisme, a obscures elits i a qualsevol bajanada que els passara pel cap. Els conspiranoics que s'asseuen al banc dels acusats davant la Plaça 3 de la Secció Penal del Tribunal d'Instància de Castelló, utilitzant els materials inicials de Reinaldo Colás i atorgant-los plena veracitat, van anar amplificant la falsa trama i incorporant-hi noves víctimes.
La magistrada va denunciar tots els continguts que va localitzar a les xarxes. També va destacar el paper de Ramón Valero Martín Consuegra, àlies Un técnico preocupado, de Pilar Baselga, de Gabriel Hernández Serrano —del canal Las cloacas del sistema— i de Juan Lankamp Riaza. Baselga i Lankamp, entre altres, van acudir el 2 de juny de 2017 a la Ciutat de la Justícia de Castelló amb una pancarta amb falses acusacions de pederàstia contra la magistrada, que va patir un dels seus molts atacs d'ansietat.
Tant Baselga com Lankamp ja van ser condemnats el 2018 pel Jutjat de Primera Instància número 4 de Castelló per intromissió il·legítima en el dret a l'honor de la magistrada. A més, i per a acabar d'embolicar-ho, Lankamp també va ser condemnat pel Tribunal Suprem per vincular el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, amb el crim d'Alcàsser.
L'advocat que exerceix la defensa de Juan Lankamp ha insistit repetidament en el judici que el seu client s'ha retractat. Per contra, el mateix lletrat defensa Gabriel Hernández Serrano, artífex de l'actiu canal Las cloacas del sistema, qui “no ha parat” de difondre la mentida fins i tot estant acusat, tal com va recordar Sofía Díaz.
La mentida es va canalitzar també a través d'altres canals, entre els quals la magistrada va citar el de Rafael Palacios, veterà conspiranoic digital. “Són milers i milers [de difamacions]”, va dir Sofía Díaz, tant a X com a Instagram, Facebook, Telegram, en pòdcasts, en pàgines web o en vídeos de YouTube. “És diari, cada dia”.
D'altra banda, l'advocat d'Un técnico preocupado també insisteix en la retractació del seu client. La jutgessa va assenyalar que va ser “un dels majors difusors” i que, una vegada detingut en el marc d'aquesta causa, Ramón Valero es va dedicar a recaptar fons per a la seua defensa. La magistrada va recordar que en l'escorcoll del seu domicili se li van trobar 200.000 euros “en efectiu” —el seu advocat va adduir que, en un altre procediment, s'havia “determinat la legalitat dels fons”—.
L'advocat que exerceix la defensa de Juan Lankamp ha insistit repetidament en el judici que el seu client s'ha retractat. Per contra, el mateix lletrat defensa Gabriel Hernández Serrano, artífex de l'actiu canal Las cloacas del sistema, qui “no ha parat” de difondre la mentida fins i tot estant acusat, tal com va recordar Sofía Díaz.
La mentida es va canalitzar també a través d'altres canals, entre els quals la magistrada va citar el de Rafael Palacios, veterà conspiranoic digital. “Són milers i milers [de difamacions]”, va dir Sofía Díaz, tant a X com a Instagram, Facebook, Telegram, en pòdcasts, en pàgines web o en vídeos de YouTube. “És diari, cada dia”.
D'altra banda, l'advocat d'Un técnico preocupado també insisteix en la retractació del seu client. La jutgessa va assenyalar que va ser “un dels majors difusors” i que, una vegada detingut en el marc d'aquesta causa, Ramón Valero es va dedicar a recaptar fons per a la seua defensa. La magistrada va recordar que en l'escorcoll del seu domicili se li van trobar 200.000 euros “en efectiu” —el seu advocat va adduir que, en un altre procediment, s'havia “determinat la legalitat dels fons”—.
La “victimització secundària” de la magistrada
Totes les víctimes van deixar constància de l'afectació psicològica produïda a conseqüència de la mentida. La jutgessa, després de quasi tres dècades d'atacs d'ansietat, portava els deu dies anteriors a la seua declaració en el judici oral pràcticament sense menjar ni dormir. Gema R., l'exdirectora del centre de menors del Baix Maestrat, va rebre durant aquestes quasi tres dècades nombrosos “missatges d'odi” i fins i tot va perdre amics per la “forta pressió social” a Castelló. També va renunciar a exercir l'acusació en aquest procediment per por de possibles represàlies. “Ha sigut una carrera de fons per a mantindre la salut mental”, va dir davant el tribunal.
Quasi tots els lletrats de les defenses van expressar la seua “sincera empatia” i “comprensió” cap a les víctimes, especialment cap a Sofía Díaz. Encara que només el representant del Ministeri Públic va demanar disculpes a la jutgessa per la “victimització secundària” a què se l'havia sotmesa amb determinades preguntes dels advocats, amb el pretext del legítim exercici del dret de defensa.
El fiscal Javier Carceller afronta la titànica i complexa tasca de fer desaparéixer els continguts difamatoris penjats a la xarxa. No obstant això, hi ha batalles que es poden donar per perdudes. Poc després de la publicació de la declaració de la jutgessa Sofía Díaz, un home que assegurava haver sigut amic de Reinaldo Colás va escriure un missatge a aquest diari en què manifestava que “els alts comandaments judicials, policials i polítics eren i són intocables” i que el perruquer mort, per contra, era “una bona persona i molt valent”. És el que hi ha.