LLEGIR EN CASTELLÀ
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha fiat el seu futur a la reconstrucció de les zones afectades per la DANA del 29 d’octubre de 2024, perquè per la seua gestió el dia de les inundacions en què van morir 229 persones manté que ja s’han assumit totes les responsabilitats polítiques. No hi ha dia que el president o algun dels seus consellers no traguen pit dels milions i els recursos que han destinat a la reparació de ponts, infraestructures, edificis governamentals o al pagament d’ajudes. Per part seua, no hi ha dia tampoc que no ataquen el Govern d’Espanya perquè, a parer seu, no ajuda a la velocitat necessària. Però, com va la reconstrucció per part de la Generalitat a les comarques afectades per la DANA?
Una de les maneres més transparents de saber la velocitat real a què va aquesta recuperació és acudir a les dades de la Conselleria d’Hisenda sobre execució de les inversions que, encara que enrevessats de consultar, són d’accés lliure a la ciutadania, els mitjans de comunicació i els partits de l’oposició. Però aquesta informació, que sol ser un bon termòmetre del nivell d’eficàcia en la reconstrucció i que mostra fefaentment què s’ha pagat i què no, estan hui dia totalment desactualitzats, cosa que impedeix fer-ne un seguiment real.
Així doncs, segons la Conselleria d’Hisenda, el nivell d’execució de les inversions de la Generalitat en els municipis de la DANA és del 35% el 31 d’agost, mentre que, segons aquestes mateixes dades, els pagaments d’obres encara estan al 23%. Només s’han abonat un de quatre euros de les inversions previstes, malgrat el martelleig constant del president de la Generalitat, que assegura que la reconstrucció va vent en popa a tota vela. Amb aquestes dades a la mà, elDiario.es ha detectat diverses obres en què la informació incorporada en la Conselleria d’Hisenda és errònia.
Un dels casos més cridaners és el de la reparació de la presa de Forata, l’única de competència autonòmica i que va quedar molt deteriorada arran de la riuada del 29 d’octubre passat. Segons les dades oficials, en l’execució de les inversions en aquesta obra, el 31 d’agost, només hi ha obligacions reconegudes per 184.000 euros, és a dir, el 2,3% del pressupost consignat de 4,6 milions per a aquesta actuació, dels quals s’haurien pagat 154.000 euros, l’1,95%. Fonts de la Conselleria d’Agricultura, que du a terme aquesta obra, van reconéixer que les dades sobre aquesta inversió són errònies, ja que se n’han pagat i se n’han executat molts més.
“La xifra d’obligacions reconegudes el 31 d’agost (184.000 euros) no reflecteix el veritable grau d’execució de l’obra, que és molt elevat. El motiu és que, com que es tracta d’una obra d’emergència, les faenes es van iniciar de manera immediata per a garantir la seguretat i la funcionalitat de la presa, mentre es tramitaven els documents tècnics necessaris per a la certificació econòmica. En aquesta mena d’actuacions és obligatori elaborar un document tècnic de supervisió en què es revisen els preus proposats pel contractista i es contrasten amb els valors de mercat. Durant aquest procés d’ajust i validació, que és una mesura de control financer, l’obra no s’ha parat en cap moment. De fet, s’ha mantingut una bona entesa amb el contractista per a arribar a un acord just i ajustat a mercat”, expliquen font del departament que dirigeix Miguel Barrachina.
Les mateixes fonts afigen, “encara que fins a la data només s’han certificat 184.000 euros, el nivell real d’execució física supera els 4 milions d’euros. Aquesta diferència respon als temps administratius propis de la revisió i la validació dels preus, no a un retard en l’obra”. “L’execució comptable registrada fins al moment es deu exclusivament a un procés de control financer i d’ajust tècnic, no a una paralització o un retard de les faenes ni de les obres”, apunten.
En la mateixa situació sembla que està també l’obra dels jutjats de Catarroja, que van acabar arrasats per les inundacions. En aquest cas es van consignar 1,7 milions per a la reconstrucció i des del mes de setembre estan en funcionament. En les dades d’Hisenda, l’execució figura al 0%. Aquest diari ha plantejat la problemàtica a la Conselleria d’Hisenda, que ha recaptat les preguntes. Al tancament d’aquesta edició, no ha obtingut resposta del descontrol en la comptabilitat de les obres de la DANA.
Aquests són només dos dels errors que ha detectat elDiario.es, per la qual cosa hui dia és impossible saber en quin punt està l’execució de les inversions de la Generalitat en les zones afectades per la DANA. Més d’una quinzena d’anuncis de la Generalitat estan en aquests moments sense executar ni abonar un sol euro.
“Mazón ha fracassat en la reconstrucció”
Per part seua, el síndic del PSPV en les Corts Valencianes, José Muñoz, a preguntes d’aquest diari, ha sigut molt dur amb el Govern de Carlos Mazón. “Les dades d’execució de les inversions DANA que fa públiques la mateixa Conselleria d’Hisenda confirmen que el Consell de Mazón ha fracassat en la gestió de la reconstrucció després de la catàstrofe de la riuada. Transcorreguts deu mesos des de la barrancada, el Govern de Mazón continua en El Ventorro, sense escometre les inversions amb l’agilitat necessària per a garantir la seguretat dels valencians i les valencianes”, ha denunciat.
“Mazón, ni executa, ni paga: cada dia que passa és més evident que les emergències i la reconstrucció de la Comunitat Valenciana després de la DANA no poden estar en mans d’un Consell i un president incompetents i insolvents. Que, el 31 d’agost, haja executat poc més d’un terç de les inversions pressupostades a conseqüència de la DANA, i que a penes haja pagat una mica més d’1 de cada 5 euros revela una gestió negligent, com negligent va ser el seu comportament la vesprada del 29 d’octubre en què Mazón i la meitat del seu Consell estaven de dinarots o en ‘saraus’ en compte de treballar per a protegir els valencians”, ha explicat el síndic socialista.
Per a Muñoz, que les dades de la Conselleria d’Hisenda no s’ajusten a la realitat posen en un compromís la titular del departament, Ruth Merino. “Potser per això Mazón pensa a purgar la consellera Ruth Merino, en aquesta remodelació en diferit que va anunciar per al pròxim 5 de novembre, i que vulga defenestrar com a portaveu del Consell la consellera que va abandonar els dependents, Susana Camarero, per a nomenar en compte d’ella Miguel Barrachina, un conseller que va obtindre l’acta de diputat en el Congrés el 2008 en una campanya finançada per la trama Gürtel, un fet acreditat per sentència ferma, la pitjor trama de corrupció que ha patit la Comunitat Valenciana en la seua història. Barrachina, que ha format part del nucli dur de Zaplana en els ”anys de plom“ de la corrupció del PP”, ha manifestat José Muñoz.