El grafit que va traure els colors a un claustre renaixentista, a UGT i a un museu

Peio H. Riaño

0

És la primera vegada que el director d’un museu espanyol se’l condemna per un delicte lleu de danys imprudents contra el patrimoni. José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) des del 2016, haurà de pagar una pena de sis mesos de multa a raó una quota diària de sis euros (1.080 euros, en total). El jutge Esteban Tabernero, en el Jutjat d’Instrucció número 5 de València, ha condemnat Pérez Pont per haver emprat pintura plàstica per a decorar els murs del claustre renaixentista del Convent del Carmen (del segle XVI i XVII) i seu del CCCC, declarat Monument Historicoartístic de caràcter nacional el 1983. El magistrat creu que el director hauria d’haver retirat les capes d’aquesta mena de pigment que s’acumulen l’una sobre l’altra des del 2011 i afavoreixen la humitat de les parets. El director actual va arribar al càrrec fa sis anys, el 2016.

El magistrat, malgrat el que ha aparegut publicat aquests dies en diversos mitjans de comunicació, no sentencia en contra de Pérez Pont pel grafit que la parella d’artistes PichiAvo va estampar en els murs de les quatre galeries del claustre, al febrer del 2019. Aclareix que l’acte artístic no va ser el causant dels danys. El magistrat entén que la “imprudència greu” va ser aplicar l’última capa de color granat de pintura plàstica per ocultar el grafit dels PichiAvo, al final de l’exposició Eureka. I el responsable del qual és “clarament” el director del centre. No obstant això, la competència patrimonial de l’edifici no és del Consorci, sinó de la Generalitat Valenciana. La sentència no és ferma i José Luis Pérez Pont informa a elDiario.es que la recorrerà davant l’Audiència Provincial de València.

Aquest periòdic ha tingut accés a la sentència i el jutge hi insisteix sobre l’acció dels artistes que “no pot considerar-se imprudent la decisió de fer l’exposició fins i tot directament sobre el mur”. El que el jutge sosté que és “una negligència inexcusable per al càrrec que deté” va ser optar per cobrir el mur “amb una altra capa de pintura impermeable”. Al magistrat també li sembla “inexcusable” que Pérez Pont no valorara els efectes de mantindre sobre els murs, afectats per la humitat, “una capa de pintura impermeable”. La condemna contra Pérez Pont és per sumar una capa més de pintura plàstica. Des del 1989 s’han estat fent intervencions en aquests murs constantment, fins i tot quan era dependència de l’IVAM.

Uns murs humits

Els murs del claustre estan afectats per la humitat des dels anys seixanta, quan es van intervindre erròniament amb una reforma que va usar morters de ciment sobre els murs de maçoneria. Això “ha dificultat la transpiració de les seues fàbriques i l’acumulació de sals que disgreguen internament els seus materials i afloren a l’exterior”, pot llegir-se en un informe pericial redactat per Sofía Martínez Hurtado, restauradora de Noema Restauradores, i presentat davant el jutge. És a dir, la pintura ni tan sols ha tocat els murs de fàbrica original. A més, l’especialista ha comprovat que els colors usats per PichiAvo són “solubles” amb l’ús d’alcohol. Es podien haver esborrat.

L’exposició “Evreka” va ser organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i va abastar la sala Refectori i el claustre renaixentista del CCCC. Pitxi (Juan Antonio Sánchez Santos) i Avo (Álvaro Hernández Santaeulalia) van retre homenatge al grafit clàssic usant només colors plata, blanc i negre. Van usar esprai del fabricant Montana Colors, coneguda per la seua qualitat. Els artistes no van afegir cap capa de preparació en les parets prèvia a la seua intervenció. L’Ajuntament de València també els va encarregar aquell mateix any la falla municipal: una imatge monumental de 26 metres d’alçària d’una figura femenina de tradició clàssica a qui van vestir amb els seus grafits i que el 18 de març de 2019 va cremar durant la Nit del Foc.

El jutge creu que el director del museu va cometre l’error de “no planificar una solució per a retirar” la “repintada” plàstica i evitar la humitat que amenaça els paraments del claustre des de fa més d’una dècada. No obstant això, la denúncia que desferma aquest insòlit procés –presentada un dia després de la inauguració de l’exposició, el 20 de febrer de 2019– acusava el director del museu de permetre a PichiAvo una actuació que “no pot tindre la consideració d’expressió artística o cultural”.

Un vell conegut

L’escrit aportava fotografies del claustre grafitat, el resultat del qual al denunciant no li va agradar i va aportar les imatges com a prova del que va qualificar de “deslluït”. I conclou la denúncia “que sent responsabilitat del Sr. Pérez Pont la conservació del Bé, amb la seua actuació ha autoritzat el seu greu menyscapte, deslluïment i deterioració actuant de manera contrària a l’obligació garantista que té encomanada”. No hi ha referència a les humitats, ni a les capes de pintures plàstiques per les quals el jutge condemna el responsable del centre. L’únic delicte que sembla esgrimir la denúncia és l’art contemporani actuant en un claustre del segle XVI amb murs de ciment. És a dir, una qüestió estètica.

La denúncia porta el segell d’UGT i la signa Gonzalo Fernández Martínez, que es presenta davant els jutjats com a responsable del Sector d’Administració Autonòmica de la Federació d’Empleats de Serveis Públics de la Unió General de Treballadors. Fernández Martínez és un vell conegut de José Luis Pérez Pont, que, com a responsable del Consorci de Museus i del Centre del Carme va decidir fer el 2018 la primera relació de llocs de treball (RPT) en 21 anys. Aquesta situació havia permés el nepotisme i la discrecionalitat en la contractació. El resultat va ser una plantilla configurada afí als anteriors governs del PP.

Pérez Pont va assegurar a la premsa que estava “posant ordre” en una “institució atròfica”. Però la reestructuració del personal i l’oferta d’ocupació pública no va assentar bé al responsable d’UGT, Gonzalo Fernández Martínez, que va demanar la reestructuració de la plantilla. Fernández va assegurar a aquest periòdic que “no es podia consentir” que el director no negociara amb els sindicats majoritaris la relació dels llocs de treball. Uns mesos després va interposar una altra denúncia contra Pérez Pont, aquesta vegada davant el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social per un presumpte “tracte degradant” contra els treballadors de l’organisme. Tant aquestes dues denúncies com tres més s’han arxivat.

Dies després d’interposar la denúncia amb el segell d’UGT, el secretari general del sindicat, Ismael Sáez, va eixir a declarar que desaprovava la mesura judicial per les pintures en el claustre. Gonzalo Fernández Martínez es va retirar de la denúncia i la Fiscalia va agafar el seu testimoni.

Ni mal, ni agressió

Sis dies després de la denúncia, la Generalitat Valenciana encarrega a l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) una recerca sobre els possibles danys causats. L’informe el signa Greta García, tècnica superior en restauració d’art modern i contemporani de la institució, i en les seues conclusions és molt clara: “Les pintures murals fetes per PichiAvo no suposen cap problema de conservació per a aquests murs ni per a l’edifici”. I com que els murs tenen revestiments recents, aclaria que el grafit “no suposa un mal ni una agressió sobre cap element patrimonial”. Finalment, explica que PichiAvo van actuar de manera reversible i que no comporten alteració de la situació anterior.

La restauradora que signa l’informe conta que la pintura plàstica sobre la qual van pintar “havia sigut renovada nombroses vegades, l’última el 2015”. Perquè són parets que s’usen com a llenç. Tenen un ús expositiu constant i requereixen manteniment de pintura plàstica d’exterior, afig aquest informe. L’especialista en conservació de la Generalitat indica també que algunes zones d’aquests murs estaven alçades per problemes d’humitats a causa de la capil·laritat que ascendeix des del sòl.

En el centre d’aquesta història de patrimoni, grafiters i venjances polítiques figuren aquestes quatre galeries voltades la conservació de les quals no ha sigut una prioritat de la Generalitat en les últimes dècades. En aquest lloc va aprendre a pintar Joaquim Sorolla el 1879, quan va ser Escola de Belles Arts de Sant Carles, però això tampoc sembla haver animat la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat en anteriors governs a atendre l’estat, per exemple, dels murs. De fet, encara queden aules amb pissarres i taules de dibuix tal com era quan es va convertir en Facultat de Belles Arts de Sant Carles, en els anys huitanta.

L’informe més tècnic de tots els presentats al judici va ser redactat per María Gómez, especialista en conservació, que va fer proves estratigràfiques de part dels murs del claustre. En analitzar la pintura plàstica que se superposa, va trobar, com a mínim, set capes.

Un altre dels estudis aportats el signa Sofía Martínez Hurtado, restauradora de Noema Restauradores. Assegura que el revestiment d’algeps dels murs no sembla ser el revestiment original de les fàbriques del claustre. També indica que en els anys seixanta es van fer obres importants de reformes en què es van usar morters de ciment per als murs. Això ha “dificultat la transpiració de les seues fàbriques i l’acumulació de sals que disgreguen internament els seus materials i afloren a l’exterior”. És a dir, la pintura ni tan sols va arribar a tocar els murs de fàbrica original. També van comprovar que els colors usats per PichiAvo eren “solubles” en alcohol, és a dir, es podien “esborrar”. Potser és més fàcil fer desaparéixer un grafit que l’animadversió cap a ells.

És la primera vegada que el director d’un museu espanyol se’l condemna per un delicte lleu de danys imprudents contra el patrimoni. José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) des del 2016, haurà de pagar una pena de sis mesos de multa a raó una quota diària de sis euros (1.080 euros, en total). El jutge Esteban Tabernero, en el Jutjat d’Instrucció número 5 de València, ha condemnat Pérez Pont per haver emprat pintura plàstica per a decorar els murs del claustre renaixentista del Convent del Carmen (del segle XVI i XVII) i seu del CCCC, declarat Monument Historicoartístic de caràcter nacional el 1983. El magistrat creu que el director hauria d’haver retirat les capes d’aquesta mena de pigment que s’acumulen l’una sobre l’altra des del 2011 i afavoreixen la humitat de les parets. El director actual va arribar al càrrec fa sis anys, el 2016.

El magistrat, malgrat el que ha aparegut publicat aquests dies en diversos mitjans de comunicació, no sentencia en contra de Pérez Pont pel grafit que la parella d’artistes PichiAvo va estampar en els murs de les quatre galeries del claustre, al febrer del 2019. Aclareix que l’acte artístic no va ser el causant dels danys. El magistrat entén que la “imprudència greu” va ser aplicar l’última capa de color granat de pintura plàstica per ocultar el grafit dels PichiAvo, al final de l’exposició Eureka. I el responsable del qual és “clarament” el director del centre. No obstant això, la competència patrimonial de l’edifici no és del Consorci, sinó de la Generalitat Valenciana. La sentència no és ferma i José Luis Pérez Pont informa a elDiario.es que la recorrerà davant l’Audiència Provincial de València.

Aquest periòdic ha tingut accés a la sentència i el jutge hi insisteix sobre l’acció dels artistes que “no pot considerar-se imprudent la decisió de fer l’exposició fins i tot directament sobre el mur”. El que el jutge sosté que és “una negligència inexcusable per al càrrec que deté” va ser optar per cobrir el mur “amb una altra capa de pintura impermeable”. Al magistrat també li sembla “inexcusable” que Pérez Pont no valorara els efectes de mantindre sobre els murs, afectats per la humitat, “una capa de pintura impermeable”. La condemna contra Pérez Pont és per sumar una capa més de pintura plàstica. Des del 1989 s’han estat fent intervencions en aquests murs constantment, fins i tot quan era dependència de l’IVAM.

Uns murs humits

Els murs del claustre estan afectats per la humitat des dels anys seixanta, quan es van intervindre erròniament amb una reforma que va usar morters de ciment sobre els murs de maçoneria. Això “ha dificultat la transpiració de les seues fàbriques i l’acumulació de sals que disgreguen internament els seus materials i afloren a l’exterior”, pot llegir-se en un informe pericial redactat per Sofía Martínez Hurtado, restauradora de Noema Restauradores, i presentat davant el jutge. És a dir, la pintura ni tan sols ha tocat els murs de fàbrica original. A més, l’especialista ha comprovat que els colors usats per PichiAvo són “solubles” amb l’ús d’alcohol. Es podien haver esborrat.

L’exposició “Evreka” va ser organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i va abastar la sala Refectori i el claustre renaixentista del CCCC. Pitxi (Juan Antonio Sánchez Santos) i Avo (Álvaro Hernández Santaeulalia) van retre homenatge al grafit clàssic usant només colors plata, blanc i negre. Van usar esprai del fabricant Montana Colors, coneguda per la seua qualitat. Els artistes no van afegir cap capa de preparació en les parets prèvia a la seua intervenció. L’Ajuntament de València també els va encarregar aquell mateix any la falla municipal: una imatge monumental de 26 metres d’alçària d’una figura femenina de tradició clàssica a qui van vestir amb els seus grafits i que el 18 de març de 2019 va cremar durant la Nit del Foc.

El jutge creu que el director del museu va cometre l’error de “no planificar una solució per a retirar” la “repintada” plàstica i evitar la humitat que amenaça els paraments del claustre des de fa més d’una dècada. No obstant això, la denúncia que desferma aquest insòlit procés –presentada un dia després de la inauguració de l’exposició, el 20 de febrer de 2019– acusava el director del museu de permetre a PichiAvo una actuació que “no pot tindre la consideració d’expressió artística o cultural”.

Un vell conegut

L’escrit aportava fotografies del claustre grafitat, el resultat del qual al denunciant no li va agradar i va aportar les imatges com a prova del que va qualificar de “deslluït”. I conclou la denúncia “que sent responsabilitat del Sr. Pérez Pont la conservació del Bé, amb la seua actuació ha autoritzat el seu greu menyscapte, deslluïment i deterioració actuant de manera contrària a l’obligació garantista que té encomanada”. No hi ha referència a les humitats, ni a les capes de pintures plàstiques per les quals el jutge condemna el responsable del centre. L’únic delicte que sembla esgrimir la denúncia és l’art contemporani actuant en un claustre del segle XVI amb murs de ciment. És a dir, una qüestió estètica.

La denúncia porta el segell d’UGT i la signa Gonzalo Fernández Martínez, que es presenta davant els jutjats com a responsable del Sector d’Administració Autonòmica de la Federació d’Empleats de Serveis Públics de la Unió General de Treballadors. Fernández Martínez és un vell conegut de José Luis Pérez Pont, que, com a responsable del Consorci de Museus i del Centre del Carme va decidir fer el 2018 la primera relació de llocs de treball (RPT) en 21 anys. Aquesta situació havia permés el nepotisme i la discrecionalitat en la contractació. El resultat va ser una plantilla configurada afí als anteriors governs del PP.

Pérez Pont va assegurar a la premsa que estava “posant ordre” en una “institució atròfica”. Però la reestructuració del personal i l’oferta d’ocupació pública no va assentar bé al responsable d’UGT, Gonzalo Fernández Martínez, que va demanar la reestructuració de la plantilla. Fernández va assegurar a aquest periòdic que “no es podia consentir” que el director no negociara amb els sindicats majoritaris la relació dels llocs de treball. Uns mesos després va interposar una altra denúncia contra Pérez Pont, aquesta vegada davant el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social per un presumpte “tracte degradant” contra els treballadors de l’organisme. Tant aquestes dues denúncies com tres més s’han arxivat.

Dies després d’interposar la denúncia amb el segell d’UGT, el secretari general del sindicat, Ismael Sáez, va eixir a declarar que desaprovava la mesura judicial per les pintures en el claustre. Gonzalo Fernández Martínez es va retirar de la denúncia i la Fiscalia va agafar el seu testimoni.

Ni mal, ni agressió

Sis dies després de la denúncia, la Generalitat Valenciana encarrega a l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) una recerca sobre els possibles danys causats. L’informe el signa Greta García, tècnica superior en restauració d’art modern i contemporani de la institució, i en les seues conclusions és molt clara: “Les pintures murals fetes per PichiAvo no suposen cap problema de conservació per a aquests murs ni per a l’edifici”. I com que els murs tenen revestiments recents, aclaria que el grafit “no suposa un mal ni una agressió sobre cap element patrimonial”. Finalment, explica que PichiAvo van actuar de manera reversible i que no comporten alteració de la situació anterior.

La restauradora que signa l’informe conta que la pintura plàstica sobre la qual van pintar “havia sigut renovada nombroses vegades, l’última el 2015”. Perquè són parets que s’usen com a llenç. Tenen un ús expositiu constant i requereixen manteniment de pintura plàstica d’exterior, afig aquest informe. L’especialista en conservació de la Generalitat indica també que algunes zones d’aquests murs estaven alçades per problemes d’humitats a causa de la capil·laritat que ascendeix des del sòl.

En el centre d’aquesta història de patrimoni, grafiters i venjances polítiques figuren aquestes quatre galeries voltades la conservació de les quals no ha sigut una prioritat de la Generalitat en les últimes dècades. En aquest lloc va aprendre a pintar Joaquim Sorolla el 1879, quan va ser Escola de Belles Arts de Sant Carles, però això tampoc sembla haver animat la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat en anteriors governs a atendre l’estat, per exemple, dels murs. De fet, encara queden aules amb pissarres i taules de dibuix tal com era quan es va convertir en Facultat de Belles Arts de Sant Carles, en els anys huitanta.

L’informe més tècnic de tots els presentats al judici va ser redactat per María Gómez, especialista en conservació, que va fer proves estratigràfiques de part dels murs del claustre. En analitzar la pintura plàstica que se superposa, va trobar, com a mínim, set capes.

Un altre dels estudis aportats el signa Sofía Martínez Hurtado, restauradora de Noema Restauradores. Assegura que el revestiment d’algeps dels murs no sembla ser el revestiment original de les fàbriques del claustre. També indica que en els anys seixanta es van fer obres importants de reformes en què es van usar morters de ciment per als murs. Això ha “dificultat la transpiració de les seues fàbriques i l’acumulació de sals que disgreguen internament els seus materials i afloren a l’exterior”. És a dir, la pintura ni tan sols va arribar a tocar els murs de fàbrica original. També van comprovar que els colors usats per PichiAvo eren “solubles” en alcohol, és a dir, es podien “esborrar”. Potser és més fàcil fer desaparéixer un grafit que l’animadversió cap a ells.

És la primera vegada que el director d’un museu espanyol se’l condemna per un delicte lleu de danys imprudents contra el patrimoni. José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) des del 2016, haurà de pagar una pena de sis mesos de multa a raó una quota diària de sis euros (1.080 euros, en total). El jutge Esteban Tabernero, en el Jutjat d’Instrucció número 5 de València, ha condemnat Pérez Pont per haver emprat pintura plàstica per a decorar els murs del claustre renaixentista del Convent del Carmen (del segle XVI i XVII) i seu del CCCC, declarat Monument Historicoartístic de caràcter nacional el 1983. El magistrat creu que el director hauria d’haver retirat les capes d’aquesta mena de pigment que s’acumulen l’una sobre l’altra des del 2011 i afavoreixen la humitat de les parets. El director actual va arribar al càrrec fa sis anys, el 2016.

El magistrat, malgrat el que ha aparegut publicat aquests dies en diversos mitjans de comunicació, no sentencia en contra de Pérez Pont pel grafit que la parella d’artistes PichiAvo va estampar en els murs de les quatre galeries del claustre, al febrer del 2019. Aclareix que l’acte artístic no va ser el causant dels danys. El magistrat entén que la “imprudència greu” va ser aplicar l’última capa de color granat de pintura plàstica per ocultar el grafit dels PichiAvo, al final de l’exposició Eureka. I el responsable del qual és “clarament” el director del centre. No obstant això, la competència patrimonial de l’edifici no és del Consorci, sinó de la Generalitat Valenciana. La sentència no és ferma i José Luis Pérez Pont informa a elDiario.es que la recorrerà davant l’Audiència Provincial de València.