LLEGIR EN CASTELLÀ
El 8 de setembre passat, el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciava l’aprovació d’un decret per a establir per llei l’embargament d’armes a Israel pel genocidi a Gaza, una norma que tirarà avant després que Podem confirmara el seu suport a aquesta mesura en el Congrés dels Diputats. No obstant això, Espanya ha continuat important armes i municions des d’Israel al llarg del 2025. A més, hi ha altres connexions econòmiques i mercantils entre tots dos països en l’àmbit civil. Empreses israelianes instal·len renovables o participen en concursos públics; i mercantils espanyoles, com Indra o CAF, mantenen contractes al país de què Benjamin Netanyahu és primer ministre. Fins i tot en el sector de l’oci, societats amb interessos a Israel organitzen grans festivals de música. El port de València, el segon amb més trànsit d’Espanya només per darrere del de la badia d’Algesires (el sisé més important d’Europa), és una de les principals portes d’eixida de mercaderies cap a Israel.
D’aquesta manera, el trànsit marítim dels ports gestionats per l’Autoritat Portuària de València –València, Sagunt i Gandia– amb Israel va créixer un 25,2% el 2024. Concretament, València i Sagunt mantenen una connexió directa amb el port d’Asdod, situat a 40 quilòmetres al sud de Tel-Aviv, un dels principals punts de càrrega d’Israel (Asdod també era el punt d’accés per als vaixells que transporten ajuda humanitària a la Franja de Gaza).
Des del port de València ixen diferents tipus de mercaderies cap al país hebreu: contenidors des de la capital i granels des de Sagunt –en concret, ciment–. Des que Israel va envair Gaza i fins al mes de setembre d’enguany, Israel ha passat de no importar pràcticament gens de ciment el 2023 a comprar més de 165.000 tones (t) de ciment blanc que han eixit des del recinte portuari valencià, segons les dades oficials del Port de València.
82.673 t el 2024 i 82.476 t el 2025, l’equivalent a 6.600 camions, segons fonts del sector. ElDiario.es ha pogut saber que fins a 15 vaixells carregats de ciment blanc procedent de la planta que la multinacional turca Çimsa Cementos té a Bunyol han salpat des de Sagunt amb destinació la ciutat hebrea d’Asdod (elDiario.es ha intentat contactar, sense èxit, amb l’empresa cimentera).
Segons expliquen experts del sector, aquestes exportacions des de la fàbrica de Bunyol suposen una quantitat considerable, equivalents a aproximadament el 12% del màxim de producció de la planta (tenint en compte les dades de l’any passat completes), 700.000 tones anuals de ciment blanc. Per exemple, la planta cimentera de Sagunt, propietat d’Holcim, té una producció total de 110.000 tones de ciment blanc a l’any.
Fent una comparació, Espanya, amb una població de 50 milions d’habitants, consumeix anualment entre 580.000 i 600.000 tones de ciment blanc, per la qual cosa les exportacions a Israel, amb una cinquena part de la població espanyola (uns 10 milions d’habitants), pràcticament equivaldrien al consum anual per habitant d’aquesta mena de material a Espanya.
Un ciment blanc i de gran qualitat
El ciment blanc, de gran qualitat i el doble de car que el ciment gris, s’utilitza principalment per a ús estètic i decoratiu: per a prefabricats decoratius (façanes, balustrades, gelosies...); sòls polits (tant en blanc com amb algun colorant); morters per a arrebossats; arquitectura sostenible (com que és blanc, té alta reflectància solar –SRI–) molt estimat en cobertes. Unes característiques que coincideixen, sense anar més lluny, amb les construccions dels assentaments de colons hebreus en terres palestines.
Segons expliquen fonts del sector del formigó, aquesta mena de ciment té un preu d’uns 200 euros la tona, molt utilitzat a l’Orient Mitjà perquè permet rematar les obres en color blanc i, per tant, no cal pintar, motiu pel qual el manteniment és menor. Les mateixes fonts expliquen que l’alt preu del formigó blanc justifiquen que les empreses israelianes el compren a Espanya. De fet, hi ha molt poques plantes a la UE i l’Orient Mitjà que treballen al nivell de la de Bunyol. “No tindria sentit comprar a València el ciment gris, perquè costaria més el transport que la càrrega mateixa”, argumenten. L’import de les operacions entre les empreses israelianes i la planta de Bunyol podrien superar els 35 milions d’euros, només el cost de la càrrega. Caldria sumar-hi el preu dels nolis.
Però aquest ciment també es pot convertir posteriorment en formigó, que és el que s’aplica en els habitatges d’Israel. Amb les 160.000 tones es poden produir uns 600.000 metres cúbics de formigó. Les mateixes fonts del sector consultades consideren que el ciment adquirit per Israel no s’utilitzarà a Gaza i podria estar utilitzant-se en habitatges que es construeixen actualment, per la qual cosa podria estar utilitzant-se per a l’alçament dels habitatges de colons que ocupen territori palestí a Cisjordània. Aquesta màxima no ha pogut ser contrastada amb l’empresa turca, perquè no ha atés les telefonades d’aquest diari.
Enguany han eixit des de València 13.642 TEU (unitat de mesura del transport marítim que es correspon amb contenidors de vint peus), equivalents a 180.189 tones, fins al mes d’agost passat. El volum del trànsit de contenidors cap a Israel des de València era molt important fins al 2023, amb 23.234 TEU i 379.174 tones enviades aquell any. No obstant això, les exportacions van caure considerablement el 2023 i van tornar a augmentar des del 2024 –va passar de 13.998 TEU i 193.420 tones a 17.685 TEU i 262.609 tones l’any passat–, després dels atemptats del 7 d’octubre i l’operació posterior d’Israel a Palestina.