L'anàlisi del discurs de Vox: debilitar els drets de les minories nacionals i la seua autonomia educativa i cultural

elDiariocv

València —

0

Un estudi de Joaquim Rius i Juan Pecourt, investigadors del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, i de Juan Arturo Rubio (Universitat Antonio de Nebrija) compara els models culturals del PP i de Vox, i conclou que Vox dóna més importància que el PP a la política cultural. Segons l’article 'Nativist nationalism, cultural homogenisation and bullfighting: VOX's cultural policies as instrument per cultural battle (2019–2023)' publicat en la revista International Journal of Cultural Policy, Vox prioritza valors tradicionals (tauromàquia), opta per l’enfrontament cultural (anticatalanisme) com l’extrema dreta als Estats Units, i desatén la cultura contemporània i els creadors.

Segons els tres investigadors, a més, la proposta cultural de Vox “també conté elements nous com la inversió d’un discurs venjatiu sobre les minories, fent que els socialment dominats pareguen dominants”, un relat de l’extremisme de dreta que consisteix en el populisme a la inversa, en què els dominants socials es presenten com a dominats per reclamar el seu domini simbòlic.

Aquest punt, continuen Rius, Pecourt i Rubio, “atorga a Vox un llenguatge i una imatge suposadament transgressores, quan la realitat és que la seua política cultural és una reacció al progrés del feminisme, la reivindicació dels drets de les minories o l’ecologisme en el context d’una crisi del model fordista i l’emergència d’uns valors postmaterialistes”.

A més d’una radicalització en les tendències autoritàries culturals precedents a la dreta espanyola, Vox introdueix temàtiques de l’alt-right (la suposada cultura de la cancel·lació) així com elements identitaris que representen valors tradicionals i que no qüestionen la cultura dominant, alguns amb una acceptació social no majoritària, com la tauromàquia.

“L’objectiu principal és la debilitació dels drets de les minories nacionals i la seua autonomia educativa i cultural, i la promoció del nacionalisme espanyol dominant a tot el territori estatal sense excepcions, especialment en territoris com Catalunya que han convertit la seua singularitat cultural en símbol d’identitat nacional”, expliquen els investigadors.

El cas valencià

D’acord amb el plantejament anterior, en el cas valencià, on Vox gestiona la Conselleria de Cultura, els investigadors destaquen com el partit de dreta intenta invertir el discurs de la minoria valencianista que imposa, segons la seua opinió, les tesis catalanistes, de manera que un debat superat per la majoria, torna a aparéixer atiat per legitimar el nacionalisme espanyol imperant.

“En les dues comunitats en què són responsables de la cultura, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana, han dirigit els seus esforços a reivindicar una pràctica en fort debat social, la tauromàquia, i a atacar les minories nacionals, és a dir, a convertir la política cultural en un instrument de guerra cultural”, expliquen els investigadors. En aquest sentit, a diferència d’altres formacions d’extrema dreta europees, amb una retòrica antimusulmana històrica, el discurs de Vox no se centra especialment en l’odi a la cultura dels immigrants o contra la multiculturalitat, sinó en la debilitació dels drets de les minories nacionals i la seua autonomia educativa i cultural, i la promoció del nacionalisme espanyol dominant a tot el territori estatal sense excepcions.

Aquesta investigació compta amb el suport de la Maison des Sciences de l’Homme et de la Société de Tolouse (CNRS-Universitat de Toulouse).