Les auditories internes que va llançar Mazón per a criticar el Govern de Puig i Oltra qüestionen la gestió del PP mateix

L’expresident del Govern valencià, Carlos Mazón, va anunciar el gener del 2024 l’elaboració d’una auditoria forense del sector públic de la Generalitat per a aclarir pretesos “aspectes de dubtosa legalitat» quant a contractacions, falta de control de recursos, col·locació a dit i pagaments sense autorització, i va anunciar la supressió de sis empreses ”fantasma“ les funcions de les quals assegurava que estaven duplicades.

Mazón va tractar d’aquesta manera de sembrar dubtes sobre la gestió de l’anterior Govern del Botànic presidit pel socialista Ximo Puig. No obstant això, no sembla que la jugada li haja eixit del tot bé atenent el resultat de les dues primeres auditories, segons ha afirmat la diputada socialista del PSPV, Romina del Rey, que ha tingut accés a tots dos documents, que han sigut acarats per elDiario.es.

Del Rey ha comentat que els informes posen en relleu “l’aval, en termes generals, a la gestió del Consell del Botànic en el sector públic de la Generalitat i, en concret, sobre aquests dos organismes, assenyalats per Mazón i el PP en el seu moment com a focus d’irregularitats i mala gestió administrativa”. Segons la diputada socialista, “el que ha passat d’una manera contundent és que al PP li ha eixit el tret per la culata en les seues denúncies contra la gestió de l’esquerra en el sector públic, cosa que explica per què de manera vergonyosa van liquidar la comissió d’investigació del sector públic en les Corts sense arribar a fer cap faena”.

Les anàlisis es refereixen a l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i a l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (Ivace) i posen en relleu que en termes generals totes dues entitats són eficients i compleixen els objectius per als quals es van crear, si bé és cert que assenyalen alguns indicadors com a taxa d’èxit dels projectes en el primer cas o l’execució pressupostària en el segon que han empitjorat des del 2024, amb el PP al capdavant del Consell.

En concret, en el cas de l’AVI que té com a objectiu dissenyar i coordinar l’estratègia d’innovació de la Comunitat Valenciana i promoure l’enfortiment i el desenvolupament del Sistema Valencià d’Innovació, l’auditoria conclou, entre altres aspectes, que té un marc normatiu ben estructurat. S’han implementat mecanismes de traçabilitat adequats i s’han corregit febleses detectades.

A més, presenta un ecosistema tecnològic consolidat. Disposa d’un inventari actualitzat, mesures de seguretat robustes i planificació estratègica tecnològica. Disposa d’un procediment de subvencions que demostra un compliment adequat en totes les fases del procediment de concessió d’ajudes i destaca per l’ús efectiu d’eines digitals, accessibilitat de la normativa i alineació amb la normativa de protecció de dades. També té un mapa de riscos actualitzat que identifica els riscos per àrees i estableix prioritats d’acció.

Quant a la plantilla de l’AVI, està composta per personal funcionarial i laboral, regulat per la normativa de funció pública i dret laboral: “S’han detectat vacants en la plantilla que podrien impactar la capacitat operativa de l’agència i la qualitat del servei prestat”, diu l’informe

En relació amb l’execució pressupostària, l’anàlisi mostra que el 2024, l’AVI té un pressupost total per a operacions no financeres de 61.422.000,00 euros, amb obligacions reconegudes de 35.827.181,69 €, cosa que representa una diferència del -41,6%. “Aquestes xifres d’infraexecució pressupostària suggereixen que persisteixen reptes en la utilització efectiva del pressupost assignat, encara que s’ha de tindre en compte la gestió pluriennal de les convocatòries d’ajudes gestionades per l’AVI”.

Tot i que s’ha registrat una lleugera disminució en el total de despeses el 2024, “s’observa un augment en les despeses de personal i en l’amortització de l’immobilitzat”. La proporció de despeses de personal sobre el total de les despeses ha augmentat el 2024 respecte del 2023, el 8% i el 7,42% respectivament, el valor de les quals per a l’exercici 2022 va ser del 7,81%.

Quant a la taxa d’èxit dels projectes, ha passat dels 37 del 2022 als 29 del 2023 i el 2024. El total de projectes d’innovació finançats ha oscil·lat dels 75 el 2022 als 47 el 2023 i als 55 el 2024. El termini de realització de pagaments ha passat de 128 dies el 2022 a 49 el 2023 i a 74 el 2024. El cost total de les operacions va ser de 34 milions el 2022, va pujar a 44,4 milions el 2023 i va baixar a 42,5 milions el 2024. Pel que fa a l’execució pressupostària, va ser del 56,9% el 2022, del 53% el 2023 i del 44,2% el 2024.

Auditoria de l’Ivace

L’Ivace té com a objectiu estratègic la gestió de la política industrial de la Generalitat Valenciana i el suport a les empreses. L’auditoria conclou, entre altres coses, que presenta un sistema de control intern madur, normativament alienat i operativament consolidat; té una infraestructura tecnològica consolidada i una estructura organitzativa funcionalment definida; disposa de diversos manuals de procediments que abasten àrees clau de la seua gestió (és a dir, que és comprovable, se’n pot fer la traçabilitat). A més, té un pla estratègic de subvencions i un pla d’activitats com a eines clau.

L’informe destaca l’excés d’externalitzacions, especialment en els últims dos anys. En concret, “l’Ivace externalitza actualment serveis com l’assessorament a la internacionalització i la gestió d’ajudes del PRTR, encara que es planteja que assumir-los amb mitjans propis podria ser més eficient”. La internalització, diu l’estudi, “oferiria més control i consolidació del coneixement, però també implicaria reptes com ara més costos fixos i menys flexibilitat; cal analitzar si aquesta opció millora l’eficàcia i eficiència a mitjà i llarg termini”.

Quant a l’estructura de costos, “les altres despeses d’explotació predominen, especialment la partida de subvencions concedides” i apunta: “Encara que s’ha registrat una lleugera disminució en el total de despeses el 2024, s’observa un augment en les despeses per serveis exteriors i en l’amortització de l’immobilitzat. La proporció de despeses de personal representa el 4,70% dels costos totals el 2024 (4,71% el 2023). A més, s’ha observat un nombre elevat de llocs fixos vacants en l’Ivace, amb 121 d’un total de 170 llocs disponibles el 2024”.

Aquests factors podrien tindre “implicacions negatives en la capacitat de l’entitat per a atendre adequadament les demandes operatives i de gestió”.

Les despeses en serveis exteriors han augmentat considerablement, “i representen el 8,33% dels costos totals el 2024, cosa que indica una dependència creixent d’aquests serveis per al funcionament de l’Ivace. En termes d’altres despeses d’explotació, aquestes arriben al 93,55% dels costos totals, cosa que és comparable als nivells d’altres entitats en el sector”.

El cost per treballador en l’Ivace és de 57.654,38 euros el 2024, que és “inferior als costos incorreguts per altres entitats que oscil·len entre 62.020,90 euros i 66.825,45 euros”. Quant al nombre mitjà d’empleats, “es manté en 136, mentre que les altres entitats tenen un nombre mitjà d’empleats que varia entre 51 i 437”. Aquestes diferències “no sols tenen el seu reflex en matèria de contenció de costos de personal, sinó que, a més, demostra una capacitat important en la gestió de subvencions, ja que l’import de subvencions concedides per treballador en l’Ivace és de més d’1 milió d’euros per empleat, mentre que entitats com l’Agència per al Creixement de les Empreses de Catalunya (Accio) tenen una ràtio de 87.655,96 euros per empleat (tanmateix, cal agafar aquesta ràtio amb prudència, perquè l’import dels programes de subvencions varien enormement i pot no ser un indicador del volum de gestió de subvencions per treballador)”.

L’auditoria assenyala que l’execució pressupostària amb el Botànic va ser del 55% el 2022, però resulta que el 2023 i el 2024 es va desplomar al 39,88%.