Les promotores han renunciat a 165 projectes de renovables a València sense que la Generalitat execute un sol aval

Des del 2020 s’han presentat projectes de producció d’energia elèctrica a la província de València per una potència conjunta de 6.927,77 MW. Aquesta xifra inclou tots els expedients en qualsevol estat de tramitació: autoritzacions, denegacions o en tràmit. Segons explica la Plataforma per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, el total de les garanties per aquests projectes (calculada la potència multiplicada per 40 euros el kW) ascendeix a més de 277 milions d’euros, unes garanties que o bé es tornen o es confisquen per l’incompliment dels interessats.

No obstant això, denuncien que la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori està tornant tot l’import de garanties, “tot i que hi ha projectes contra els quals s’ha recorregut sobre aquestes garanties específicament, ja que s’han incomplit els preceptes pels quals el promotor pot recuperar aquests avals”.

165 instal·lacions de renovables desestimades

La Plataforma per la Ubicació Racional de les Energies Renovables alerta que s’han desestimat 165 instal·lacions de renovables en tot el territori valencià i que, “en cap cas”, s’han executat els avals: “Segons la Conselleria tots tenen justificació per a no executar els avals”.

Davant aquesta situació, la plataforma ha plantejat, “des del principi”, diversos recursos d’alçada en què es reclama que les resolucions que desestimaven les plantes “no eren correctes i havien de modificar-se per no explicitar si els avals s’executaven o no”; algunes d’aquestes, detallen, tenen més de tres mesos i estan denunciades al Síndic de Greuges per no tindre resposta.

Així doncs, es pregunten si la Generalitat Valenciana pot no executar els avals a les plantes en què hi ha un recurs d’alçada sense contestar en què s’argumenta que la desestimació “no és correcta”; al marge de saber els criteris pels quals l’Administració autonòmica no ha executat cap dels avals de les plantes que han sigut desestimades.

“Es tracta d’una quantitat de diners important que podria estar en mans de l’Administració i, no obstant això, no sabem amb quins criteris se’ls tornen als promotors en tots els casos, quan són les empreses les que es retiren per no interessar-los el projecte”, sentencien.

Pregunta de Compromís a la consellera

El diputat de Compromís, Vicent Granel, va presentar una pregunta sobre aquest tema dirigida a la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, després de reunir-se amb representants de la Plataforma per la Ubicació Racional de les Energies Renovables. L’executiu autonòmic va respondre el mes de novembre passat assegurant que no els constava cap expedient d’execució d’avals, “malgrat l’existència de centenars de projectes de reserva que mantenen bloquejades centenars d’hectàrees de sòl”.

Granel apunta que la pregunta pretenia saber quants projectes s’han presentat, quants s’han rebutjat, quants projectes hi ha i quants avals s’han executat: “Hi ha un forat que no es vol tapar”. I sosté que, si l’aval deixa de ser una garantia, “passa a ser lletra morta”, i lamenta que no s’han desenvolupat criteris clars d’execució d’avals ni expedients sancionadors: “No es posa fi als projectes especuladors, perquè es poden presentar tots els projectes que vulguen”.

El diputat de Compromís considera “preocupant” la política energètica del Consell de Pérez Llorca: “Volem saber de quants expedients i de quants diners parlem”. La coalició valencianista té previst presentar una proposició no de llei per a tractar de forçar un posicionament polític del Govern valencià i demanar l’execució automàtica d’avals dels projectes retirats sense justificació de desestimació per a evitar l’especulació.

L’execució d’avals, si hi ha infracció

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori explica a elDiario.es que la normativa només preveu que s’executen els avals quan hi ha una infracció per part del promotor del parc fotovoltaic o de la instal·lació renovable: “En aquests casos, parlem que la instal·lació no ha tirat avant per causes alienes, com ara informes desfavorables perquè és incompatible amb alguna zona natural, paisatge o similar”. Així doncs, no es demana el cobrament de l’aval, “ni tampoc en els projectes nacionals”. Les plantes menudes i mitjanes (fins a 50 MW) les autoritza la Generalitat Valenciana i les grans, el Govern, “i se segueix la mateixa línia en tots dos casos”.

Els casos d'especulació, “els menys”

Marcos Lacruz, president d'Avaesen (Associació Valenciana d'Empreses d'Energia), comenta com aquests avals es formalitzen al principi del procediment per a garantir que el projecte continue endavant. El problema, ressenya, és que hi ha alguns que es van iniciar fa cinc o sis anys “i encara no han pogut començar a desenvolupar-se, i les condicions han canviat”. De vegades, perquè l'Administració ha anat recaptant informes i els condicionants fan que el projecte siga molt diferent, “modificacions que no són imputables al promotor”. Per eixe motiu es produeixen les renúncies, “i tot això està molt reglat”.

Lacruz reconeix que clar que existeix qui ha jugat a l'especulació, “però eixos casos són els menys”. “Calculem que hi ha entre 300 i 400 projectes en tramitació en la Comunitat Valenciana, pendents de resoldre's i que l'expedient concloga en un sentit o en un altre”, relata el president d'Avaesen, que vol “trencar una llança” per les iniciatives que es duen a terme en el territori valencià, “projectes més xicotets, que impulsen petites i mitjanes empreses, i que es veuen perjudicades per l'embós administratiu, que ens fa molt mal”.