LLEGIR EN CASTELLÀ
Mary Rodríguez Vivancos no se separa des de fa mesos d’un cartell que diu: “Justícia per la meua filla Janine i la meua neta Escarlett”. El cartell, amb què arriba a una entrevista amb elDdiario.es i que l’acompanya cada mes en les manifestacions contra la gestió de la catàstrofe, inclou una ecografia del ventre de la seua filla, que va morir embarassada de huit mesos el 29 d’octubre passat, quan la DANA la va enxampar en la zona del polígon de Riba-roja intentant tornar a sa casa de Godelleta. L’alerta automàtica va sonar en el seu telèfon mòbil mentre tractava, desesperada, d’accedir al punt on Janine s’havia refugiat de la inundació: “Ens vam quedar ací, esperant-la a ella, per si responia, i en això va sonar l’alarma, eren les huit i onze. Tothom jo crec que ja estava mort a eixa hora”. Janine Mercadot Rodríguez, nascuda com sa mare a Santa Cruz (Bolívia) i treballadora del sector del transport, tenia 26 anys. “El dia 8 d’agost complirà 27 anys”, diu Mary. La vespra de la DANA s’havia agafat el dia lliure per a comprar el carret del bebé i el 30 tenia previst demanar la baixa mèdica. Mentrestant, aquell fatídic 29 d’octubre, va morir. Aquell dia mateix va començar una cerca que va durar unes quantes jornades: “Vam anar nosaltres a tots els hospitals i ningú ens donava resultats, clar, si la meua filla estava morta per ací”. L’altre fill de Mary, després de sobreviure ell també a la riuada, va fer una crida en xarxes socials a la comunitat boliviana per tractar de localitzar la seua germana desapareguda. “El 4 de novembre la vam trobar, a mi no em van deixar veure-la, jo solament la vaig veure una miqueta, la panxa”, relata la dona. “Per a mi va ser la cosa més dolorosas de la meua vida, m’han mort en vida”, diu entre llàgrimes en el despatx del seu advocat, Guillem Ribera, del bufet Brotsanbert.
El lletrat va sol·licitar a la jutgessa de la DANA, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que s’amplie l’informe de l’autòpsia de Janine per a acreditar que, el dia dels fets, estava embarassada de huit mesos. La instructora, en una resolució del 26 de juny passat, va acceptar la petició a l’Institut de Medicina Legal de València, perquè els familiars de la jove morta puguen obtindre el “reconeixement i la identificació oportuns” en el Registre Civil, segons explicava la instructora. Escarlett seria així la víctima 229 de la DANA. La magistrada, reconeguda per la seua empatia amb les víctimes, ha destacat en les seues últimes resolucions l’avançat estat de gestació de Janine. “L’objecte d’aquest procediment és l’anàlisi de la defunció de 228 persones, una d’elles embarassada de huit mesos, l’absència de decisions per a salvaguardar la població i la normativa aplicable al cas”, afirmava en una interlocutòria dictada el 16 de juny.
“Jo tinc l’esperança que la jutgessa fa bé les coses i que hi haurà justícia”, diu Mary. Diametralment oposada és la seua opinió sobre el “pocavergonya” i “cara dura” del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que el matí del 29 d’octubre va empalmar diversos actes aliens a la DANA i després va estar desconnectat en un llarg dinar en el restaurant El Ventorro, malgrat l’alerta roja, que el seu Govern ja havia sol·licitat l’activació de la Unitat Militar d’Emergències (UME) a Utiel i que la situació es descontrolava a mesura que rius i barrancs es desbordaven. “Em dona una impotència perquè, clar, ell no estava en el seu lloc, on havia d’estar i va passar el que va passar per això”, afirma Mary.
La dona va assistir la vespra de l’entrevista amb aquest diari a un intent per part de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O i dels Comités de Reconstrucció de lliurament en el Palau de la Generalitat d’una carta a Carlos Mazón, coincidint amb el segon aniversari de la seua arribada a la presidència autonòmica: “Nosaltres esperant-lo ací i ni tan sols ell va aparéixer ni res,’ va eixir per la porta de darrere. Però després va dient que ell constantment té contacte amb les víctimes, però mai s’ha acostat a nosaltres, mai ens ha dit res. Una de les del grup diu que li ha telefonat per a parlar amb ella, però no, no ho hem volgut acceptar, perquè és molt tard. Molt tard i no volem res”.
El president, a diferència de l’exconsellera Salomé Pradas i de l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, no figura com a investigat en la causa per la seua condició d’aforat, tal com ha reiterat la jutgessa. La instructora va oferir el 10 de març passat al cap del Consell la possibilitat que declarara voluntàriament, una opció que Mazón va declinar. “L’única cosa que demanem és la dimissió i que se’n vaja, que demane perdó i que vaja a la presó”, afirma la mare de Janine.
El dol: “Em sent molt sola”
Mary troba un cert consol en la mobilització de la ciutadania que acudeix cada mes a les manifestacions contra la gestió de la catàstrofe, a les quals ella sempre assisteix amb el seu cartell: “M’ajuda una mica, perquè ens sentim sostinguts, però no és prou”. També ha rebut ajuda d’una entitat jesuïta, que li ha proporcionat atenció psicològica. “Ara està veient-me una psicòloga especialitzada en dol que han sol·licitat ells mateixos, diuen que en paguen deu sessions, fa poc ja en van dues. Necessitava molta ajuda psicològica, perquè em sent molt sola també”, conta.
I la Generalitat? “Sempre ens han abandonat, mai han estat amb nosaltres”. “Ni aquell dia ni tan sols el del vetlatori de la meua filla ningú va aparéixer, ni tan sols va vindre un a dir-me: necessites ajuda o alguna cosa? No res”, lamenta la mare de la finada. Mary insisteix en les seues crítiques al cap del Consell: “Sempre anem per Mazón i Mazón sempre se’n va d’escapada, mai ve a mostrar la cara. Perquè és un pocavergonya, no té una mica de pena per les víctimes, pel que hem passat. I ell, molt tranquil, que riu i es riu de nosaltres. És un cara dura”.