El Mundial: el món convertit en monestir
Ja haureu participat molts en la polèmica al voltant de la nova pausa de tres minuts per part (cooling break) que s’està assajant en el Mundial de futbol. Els que venim del bàsquet FIBA ja vàrem experimentar, fa anys, la conversió de les dues mitges parts en quatre quarts. No recorde tanta polémica.
Els futbolers expressen el seu rebuig a esta mesura pel seu impacte negatiu en el joc. La pausa altera la dinàmica del partit, frenant l’equip que va guanyant o jugant millor i donant un respir al que està en pitjor condició física i anímica. Això pot desequilibrar el ritme tradicional del joc i afavorir estratègies defensives o reactives just abans de finalitzar el quart.
Més enllà del joc, els no futbolers critiquem allò que el nom amaga. El terme anglès cooling break es tradueix com “pausa per a hidratació”, encara que també es podria denominar “pausa per a refrescar”: eufemismes que amaguen la realitat amb un llenguatge edulcorant. Hom qüestiona si la mesura realment busca protegir la salut dels jugadors o si, més bé, respon a interessos econòmics.
Recordeu que els futbolistes sempre s’han hidratat durant el partit, acostant-se als utillers a la banda quan el joc ho permetia. Per això, la vertadera motivació de la pausa seria beneficiar les cadenes de televisió i la FIFA, que ha rebut grans quantitats de diners pels drets de retransmissió. Els sis minuts addicionals de pausa –tres per part– permeten inserir més publicitat en moments de màxima audiència, cosa que suposa un ingrés extra per a tots els implicats. Per això, caldria directament assumir la divisió del partit en quatre quarts i admetre la inserció de pauses TV per al negoci de la publicitat, com es fa en bàsquet, ja que, fins i tot quan no hi ha temps morts sol·licitats pels entrenadors, es para el partit per a emetre anuncis.
Els futbolers replicareu que caldria implementar les pauses d’una manera diferent, sense afectar tant el ritme del partit. Vosaltres sabreu com. Però sembla que el procés de comercialització del futbol és tan indeturable com l’ús del llenguatge per a dissimular interessos econòmics. Almenys s’amaguen les vergonyes amb el llenguatge de la hipocresia.
Si voleu practicar un altre llenguatge, escolteu almenys una vegada en la vostra vida les campanes de l'església romànica de Beget. Apagueu el mòbil i amagueu qualsevol dispositiu que vos ubique horàriament: tornareu a l'experiència medieval del temps. Si damunt ho feu en esta època dels Mundials de futbol, vos provocarà un curtcircuit mental: no podreu controlar a cada instant quina hora és.
En canvi, estes setmanes, hi ha almenys 48 països pendents de l’hora dels partits de les seues seleccions nacionals: 48 països pendents del rellotge i dels dispositius electrònics on poder veure els partits.
En fi, el cooling break o la comercialització del futbol és un ingredient més d'allò que Max Weber va anomenar desencantament del món. Es perd la màgia medieval durant el procés modern de racionalització o desencantament (Entzauberung). I, valga la redundància, els Mundials no es poden substraure a un procés mundial. La religió eclesial occidental, la del campanar de Beget, s’ha expandit globalment d’una forma inesperada: no a través de les bíblies i els sermons, sinó a través dels dispositius de control del temps. El Cristianisme continua sent així una forma privilegiada d’institucionalització religiosa que s’imposa com a model fins i tot en els Mundials de futbol. Revoltar-se contra les pauses de publicitat és una expressió antiinstitucional que malda per revifar la màgia.
Hui, en definitiva, quasi tot es mesura, es programa i es planifica al minut. Allò que en l'Edat Mitjana era una excepció reservada als campanars de les esglésies i als tocs que organitzaven la vida monacal hui s'ha universalitzat. Cadascú que jutge i valore pros i contres, però sembla complicat oposar-se al procés de desencantament. El món s'ha convertit en un gran monestir i els Mundials acaben d'ingressar en la vida monacal regulada al minut pels rellotges i planificada segons les divisions racionals del temps. Continuarà.