La central nuclear de Cofrents, que gestiona Iberdrola, se suma a la llista d’entitats o administracions que van prendre mesures de prevenció abans de l’arribada de la DANA del 29 d’octubre de l’any passat que va deixar 229 morts a la província de València.
Com la Universitat de València, que va suspendre l’activitat un dia abans, o administracions com la Diputació de València o l’Ajuntament de Torrent, que van fer el mateix el dia 29 al migdia, anticipant-se a la tardana reacció del Servei d’Emergències de la Generalitat Valenciana, també en la central nuclear es van activar protocols un dia d’abans de la riuada i, a més, es van prendre mesures de manera ràpida per a evitar una apagada generalitzada que podia haver-se prolongat uns quants dies.
Això es desprén d’un informe remés per la companyia a la comissió d’investigació de la DANA en les Corts a què ha tingut accés elDiario.es, segons el qual el 28 d’octubre a les 8.00, “després de consultar les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i eines informàtiques internes d’Iberdrola de predicció meteorològica, es preparen les accions procedimentals davant previsió d’importants pluges en l’emplaçament (revisió de baixants en terrasses i arquetes del sistema de recollida d’aigües pluvials)”. La previsió de pluja “a les 10.00 del 28 d’octubre de 2024 facilitada pel programari intern d’Iberdrola indicaven una previsió de 100 litres per metre quadrat entre les 18.00 i les 19.00 del dia 29”, diu el document.
Ja el 29 d’octubre, a les 06.42 de la matinada, “a causa de les condicions climatològiques adverses en la zona, es produeixen transitoris elèctrics en la xarxa de 400 quilovolts que provoquen l’arrancada de l’oscil·loscopi del grup; es consulta el Despatx Central d’Operacions (DCO), que confirma trets en la central hidràulica de Millars i d’un grup de bombament en la Mola”.
A les 08.30 del matí es prenen mesures preventives davant situacions meteorològiques adverses, entre les quals les següents: “Es va comprovar que els serveis auxiliars de la central estaven alimentats per 400 quilovolts, atesa la sensibilitat de 138 quilovolts davant les tempestes elèctriques en la zona; es va comprovar l’inventari de gasoil per als generadors elèctrics dièsel de planta; es va fer una comprovació per a detectar filtracions en cobertes dels edificis, així com possibles obstruccions en embornals i col·lectors de pluvials, sense detectar res remarcable; es van comprovar buides i netes les cubetes dels depòsits situats en exteriors; es van comprovar buides i netes les rases d’exteriors i es va verificar la disponibilitat de bombes de buidatge en les zones d’abocaments i captació”.
Així es va evitar “una apagada que hauria tardat dies a restablir-se”
L’informe d’Iberdrola exposa les actuacions dutes a terme pel personal i les instal·lacions d’Iberdrola Energia Sostenible, que van resultar “crítiques per a mantindre el servei elèctric el 29 d’octubre de 2024 i que van servir per a mitigar el caos absolut d’aquests dies”.
A continuació, recorda el document que “en tot moment ha d’haver-hi un equilibri dinàmic entre la generació i la demanda, és a dir, ni part del sistema es pot quedar sense generació, ni pot haver-hi més generació que demanda” i precisa que Red Eléctrica Española (REE) és la responsable de supervisar i monitorar la freqüència de la xarxa a Espanya durant les 24 hores del dia, 365 dies a l’any“
Partint d’aquesta premissa, la informe reflecteix que, “quan es va desfermar la DANA i va començar a ploure torrencialment, huit línies de transport van quedar inutilitzades” La subestació de Catadau (València), propietat de REE, va patir “greus incidents elèctrics davant els quals es va protegir, i va quedar inutilitzada per a evitar un curtcircuit”. Aquesta subestació és “crítica”, ja que actua com a capçalera “per a repartir els fluxos d’electricitat cap a altres subestacions i garantir el subministrament a la regió”. Com a conseqüència, “València va perdre la meitat de la seua capacitat d’interconnexió i va estar molt prop de quedar aïllada des del punt de vista elèctric”, cosa que es coneix com una “situació d’illa”, revela el document.
La cap de torn va contactar amb “el Despatx Central d’Operacions per a aconseguir estabilitzar la situació i va decidir abaixar càrrega, guanyant marge sobre l’actuació d’aquestes proteccions automàtiques, assegurant així la producció elèctrica de la instal·lació; aquestes accions es van prendre abans de conéixer el que passava a la província de València pel temporal”, però van resultar clau.
En abaixar la càrrega en la central nuclear de Cofrents, “el sistema valencià té menys electricitat disponible”, i això va activar el pas següent: “L’arrancada de la central hidroelèctrica de bombament de la Mola, que actua com una gigabateria per a l’emmagatzematge d’energia. REE va donar orde a la Mola perquè començara a bombar en percebre una caiguda de demanda en el sistema. En menys de tres minuts, la central va passar d’estar parada a operar a ple rendiment”.
No obstant això, “el sistema continuava a la vora del col·lapse”, continuava havent-hi una bretxa important entre oferta i demanda, i per això, REE va donar l’ordre d’activar la central de cicle combinat de Castelló (CC Castelló), que estava parada, per no haver sigut necessària la seua operació fins a aquell moment“. Una central de cicle combinat, que ”usa gas natural com a combustible, pot arrancar en pocs minuts si ja està en marxa, però quan està en fred, la seua arrancada s’alenteix fins a sis hores“. El sistema continuava ”a la vora d’una apagada, i per això, REE telefona persistentment a Iberdrola perquè la central arrancara“. Finalment, ”el CC Castelló va entrar en operació en tres hores, la meitat del temps estimat“.
Amb aquestes actuacions es va aconseguir “evitar una apagada que hauria tardat dies a restablir-se, perquè la pluja va provocar danys importants en les carreteres i els camins necessaris per a accedir als llocs on calia reparar les infraestructures elèctriques”.
Organització del personal amb motiu de la previsió de pluges
Segons l’informe, el 28 d’octubre a les 08.00 del matí, “després de consultar dades de l’Aemet i eines informàtiques internes d’Iberdrola de predicció meteorològica, s’inicia l’anàlisi d’acord amb procediment, per a garantir la rotació del personal indispensable per a l’operació segura i fiable de la planta, en cas de problemes en carretera” i destaca que “el potencial impacte es detecta únicament en l’eix amb Requena, i queda, per tant, lliure l’accés des d’Almansa a l’emplaçament”.
La major part dels treballadors de la central nuclear de Cofrents viuen en poblacions situades en l’eix Cofrents-Requena i en l’eix Cofrents-Almansa, amb trajectòries d’accés independents fins a l’arribada a la central.
Aquests treballadors disposen d’“un servei d’autobús per al desplaçament a la faena, des de qualsevol població situada en el recorregut de Requena-Almansa; l’horari d’entrada d’aquests autobusos és a les 7.30, amb eixida a les 15.06”. Durant la situació de la DANA el dia 29 d’octubre de 2024, “les carreteres de l’eix Cofrents Requena van quedar impedides en la zona de la pedania d’El Pontón, i va caldre gestionar una ruta alternativa”.
Segons la seqüència d’actuacions, decisions i comunicacions amb organismes oficials reflectida en l’informe, a les 13.17 del 29 d’octubre “es parla amb l’empresa d’autobusos, per a retardar l’eixida dels autobusos en direcció Requena fins a confirmar amb la Guàrdia Civil que no implica cap risc; a les 14.30 s’informa els treballadors mitjançant correu electrònic, telèfon mòbil i aplicació de notificació massiva destinada per a aquests casos”.
A les 15.06 hores, “els autobusos i els vehicles particulars de personal, amb eixida direcció Almansa, abandonen l’emplaçament; queden en l’emplaçament 150 persones amb destinació Requena; es fan els canvis pertinents perquè el personal essencial per a l’operació de la planta, així com el personal necessari en situació de reguarda preparada per a acudir a central en cas d’activació, provinguen de la ruta d’Almansa”.
A les 10.30 del 30 d’octubre, “els autobusos amb personal no essencial en la central nuclear de Cofrents, ixen direcció Requena (150 persones), escortats per la Guàrdia Civil de Cofrents”.