La nit del 29 d’octubre, els agents de la Policia Local de València, amb el suport dels mitjans dels bombers, van fer més de 300 rescats en les zones afectades per la DANA. Malgrat que la riuada va enxampar el cos d’improvís, sense un dispositiu especial per a això fins entrada la nit, desenes d’agents van fer rescats en les pedanies afectades i en els municipis confrontants. Molts d’ells ho van fer fora de servei, de manera voluntària; bona part del cos resideix en l’àrea metropolitana afectada. Quan falten pocs dies de l’aniversari de la barrancada múltiple, els agents que van fer rescats de més dificultat reviuen les hores més angoixants, amb motiu de l’acte de reconeixement del cos i el consistori.
L’Ajuntament ha reconegut la tasca de nou agents, un d’ells a títol pòstum, per treballs considerats extrems. Són agents que van traure persones dels seus vehicles, van desallotjar una residència d’ancians, van atendre veïns atrapats o van repassar els habitatges més apartats de les pedanies de la ciutat. L’oficial Luis Trejo Delgado, que pertany a la USAP –la unitat d’elit de la Policia– va eixir de Riba-roja de Túria a poqueta nit, amb altres companys. “Quan vam veure la magnitud de la catàstrofe, uns quants companys ens vam coordinar per un grup de WhatsApp i vam vindre a reforçar el servei. Vam començar a coordinar equips on més falta fera, en les pedanies”, conta. El primer lloc a què van acudir va ser a Forn d’Alcedo, una pedania que a penes supera els 1.300 habitants, però de manera molt dispersa. “El primer va ser coordinar-nos amb els bombers. Era impossible accedir-hi per mitjans convencionals, va caldre anar-hi amb barques. Amb algunes persones teníem contacte, amb altres, a través de familiars. Va ser molt angoixant, perquè tothom ens demanava que per favor traguérem els seus”, narra l’oficial, visiblement emocionat. “Anàvem on teníem més a prop. Hi havia demandes en totes les pedanies. Com que va caure el 112, ens entraven avisos de fora de València”, així que, quan van acabar al Forn d’Alcedo van ser pel seu propi compte cap a la pista de Silla, on hi havia centenars de vehicles atrapats entre el barranc i el llit del Túria, a punt de desbordar.
Trejo explica que a penes tenien temps de pensar: “Noció del temps, no n’hi havia, era físicament impossible arribar als llocs”. “Sona a tòpic, però hi ha tant a fer que no tens temps de tindre por. Quan recapacites és quan te n’adones”, continua. De tot l’aldarull de la nit, recorda un moment clar: estava amb companys en un polígon ple de concessionaris, on tenien notícia de diversos veïns que estaven dalt del sostre d’una nau, que ja superava els dos metres d’altura en un espai ple de vehicles elèctrics: “Jo anava en aquell moment amb l’aigua al coll, literalment, per damunt del pit. Confies que no falle res, però vaig pensar que podria passar-li alguna cosa al sistema de qualsevol cotxe i rebre una descàrrega elèctrica”, detalla. Quan pensa en aquella jornada, diu que el pitjor va vindre després: “Els pitjors dies van ser els immediatament posteriors, la imatge de veure-ho tot marró i tindre la sensació que això no acabaria mai”. El punt d’inflexió va arribar amb l’organització, quan a cadascú se li va assignar un lloc de treball. “Ja vam començar a albirar que podríem amb tot. La Torre va ser el meu trosset de món. Després va arribar l’ajuda. Va ser fonamental el suport d’altres municipis, sentir que no estàs sol, sentir la solidaritat de tot Espanya”, diu, en referència als reforços voluntaris d’agents de Madrid o Badajoz.
Miguel Montes, agent, la riuada el va sorprendre a sa casa de Picanya, fora de servei, amb els seus dos fills menuts. L’aigua i el fang la van deixar completament destrossada. Quan va tindre els xiquets sota control, se’n va anar amb un veí al centre d’ancians que hi ha al costat de sa casa. “Tot just arribar-hi, vam trobar quatre cadàvers, però vam poder rescatar catorze ancians”, explica. “Els portàvem primer al be, però vam acabar posant-los en un banc que vam netejar i els hi vam aixoplugar i amb una furgoneta que vam aconseguir vam poder portar-los a un centre residencial” als afores del municipi, que encara no s’havia inaugurat. Els van traure un per un, a vegades a pols, a vegades ajudant-se amb llençols o amb qualsevol material que trobaren en el centre. Al cap de poc de temps va aparéixer un regidor, que és tècnic de SAMU, i uns quants companys policies del municipi i entre tots se’n van fer càrrec. El primer rescat els va costar quasi una hora. Després va ser una mica més “practicable” el terra, quan va abaixar l’aigua. “La dificultat no era només l’aigua i el corrent, era el llot”. Sobre l’impacte emocional, expressa: “La teua ment està programada per a això, però el dolor ens ha anat eixint ara, alhora que vas recomponent la vida. Ara és quan més fort ho sent. Pensava que ho havia superat, però mai s’arriba a superar. Un dia estàs al matí treballant i a la nit agafant morts, amb tot el desastre al voltant”, narra. Els dies posteriors, amb els municipis arrasats, no hi havia manera d’arribar a cap lloc: “Jo ho vaig perdre tot. La casa, els meus objectes. Va ser dur”, assenyala.
L’inspector Ricardo Álvarez és un veterà del cos. Ell sí que va estar de servei actiu durant la nit i es va encarregar de coordinar una part dels rescats en les pedanies. Conta que ja va viure l’atemptat d’ETA en El Corte Inglés de València, el 1995, i la de la DANA va ser “la pitjor nit de servei en 37 anys”. Estava a València i es va desplaçar a Castellar, una altra de les pedanies sud de la ciutat, que frega els 7.000 habitants i té ´un gran nombre dels habitatges disseminats entre les zones d’horta. El seu equip va fer nombrosos rescats, però recorda especialment el d’una persona que estava en una casa aïllada, sense telèfon i amb sordesa, a la qual van arribar per informació dels veïns. Va ser també l’encarregat de rescatar a un cap de Policia de Massanassa, que es va quedar atrapat en el seu vehicle i només apuntava el braç per la finestreta. “La incertesa potser és el pitjor enemic, no saber a què t’enfrontaràs i fins on arribarà l’aigua”, expressa. A l’altre costat del llit del Túria “cridava l’atenció la nit, la foscor i el soroll que feia l’aigua. Ens vam centrar a rescatar al màxim nombre de persones”. “La nit va ser llarga, vam fer 14 hores, fins a les 9 del matí, en què ens pogueren rellevar. No podien arribar a nosaltres”, relata.
Els testimoniatges dels agents donen compte de la descoordinació del cos, que es va veure sobrepassat per la situació. València no va enviar reforços als municipis fins cinc dies després, malgrat que disposava d’uns 2.000 efectius, i va centrar la seua atenció en les pedanies afectades i el control de la ciutat mateixa. En les pedanies sud van morir 17 persones. Des del cos hi ha agents que s’han mostrat molt crítics, perquè van haver de fer els rescats pel seu compte, en moments de molta tensió. Aquesta descoordinació, segons mostren els agents, també els va passar factura a escala emocional.
Huit distincions pels rescats i un reconeixement pòstum
Com va avançar elDiario.es, el cos atorga nou medalles als agents implicats en rescats durant el 29 d’octubre. El màxim distintiu, la Medalla de la Policia Local amb distintiu roig, s’ha entregat a títol pòstum a l’agent que va morir atrapat en un garatge de la pedania de la Torre quan tractava de salvar els seus veïns, Rubén Lima, de 32 anys. L’alcaldessa ha destacat la “professionalitat i el tarannà solidari de Lima” davant els seus familiars, que han recollit el guardó en un acte d’homenatge.
Juntament amb els ja, es premia amb el distintiu blau l’agent Manuel Moreno, que va rescatar amb Álvarez una dona a Castellar-l’Oliveral en un habitatge aïllat, i també el cap de la Policia Local de Massanassa; l’inspector Miguel Ángel López Beltrán i els agents Juan Ángel García-Soto Rojas, Alejo Borja Romero Lorenzo, i Iván González Becerril, per la seua actuació decisiva en nombrosos rescats, entre els quals, el d’una dona que va estar 4 hores subjectant-se a una tanca de la gasolinera del Forn d’Alcedo on treballava, “un rescat que vam viure en directe des de la Sala d’Emergències –ha recordat l’alcaldessa–, que va ser angoixant”.
Finalment, amb el mateix distintiu, s’ha reconegut agents destacats en altres serveis meritoris al llarg de l’any, com els policies que van salvar un bebé de pocs dies amb maniobres de reanimació; els que van detindre un delinqüent que va robar amb violència extrema una dona, i agents que van detindre a un agressor sexual; l’agent que va detindre, en col·laboració amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, una persona acusada de corrupció de menors; o els policies que van fer maniobres vitals d’urgència a un ferit de gravetat i agents que es van implicar en un intent d’autòlisi especialment complex.