El PP i Vox aproven la seua investigació “fake” sobre la dana obviant els WhatsApp del Govern valencià

El ple de les Corts ha donat carpetada definitiva a la comissió d'investigació de la dana amb l'aprovació, gràcies als vots del PP i de Vox, del dictamen final, qualificat de “fake” per les principals associacions de víctimes, els representants de les quals han presenciat la sessió des de la zona de convidats de l'hemicicle. També ha ocupat el seu escó i ha votat a favor, juntament amb la resta del grup popular, l'expresident Carlos Mazón.

Tot i que la votació de les conclusions s'ha abordat en la sessió de la vesprada, al matí, a l'inici del ple, la portaveu adjunta de Compromís, Isaura Navarro, n'ha demanat la retirada de l'ordre del dia argumentant que el xat del grup de WhatsApp del Consell, conegut dies després del tancament de la comissió d'investigació, invalida el dictamen. Tant el PP com Vox s'hi han oposat, fet que n'ha possibilitat l'aprovació durant la vesprada. En els esmentats missatges es posa de manifest que des de primera hora del matí els responsables de la Generalitat eren conscients del perill que es podia produir aquella tràgica jornada del 29 d'octubre de 2024.

Precisament, el síndic de la coalició valencianista, Joan Baldoví, ha protagonitzat un dels moments més tensos del matí quan ha recordat el que va escriure l'expresident Carlos Mazón: “A les 8.00 del matí del 29 d'octubre de 2024, Carlos Mazón va dir: «Inundem els mitjans de dades, desprén sensació d'estar alerta que et cagues»; després va desaparéixer i es va tancar en un reservat mentre morien 230 persones”, moment en què Mazón, en sentir-ho des del seu escó, va deixar anar una carcallada.

Ja durant la vesprada, abans del debat sobre l'aprovació del dictamen, la presidenta de l'Asociación Víctimas Mortales Dana 29-O, Rosa Álvarez, ha considerat “una vergonya” el tancament de la comissió d'investigació de les Corts sobre la gestió de la dana i ha criticat que Carlos Mazón continue ocupant un escó a les Corts i continue “rient-se de les víctimes”.

Les tres principals associacions de víctimes han sigut convidades pel PSPV i Compromís al ple de les Corts Valencianes per a presenciar l'aprovació definitiva del dictamen de conclusions de la comissió d'investigació parlamentària sobre la dana presentat pel PP i Vox.

“Volem presenciar la vergonya que tanquen una comissió d'investigació que des del primer moment vam dir que era una investigació 'fake'”, perquè no s'ha citat a declarar les dues persones investigades en la causa judicial: l'exconsellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic Emilio Argüeso, ha afirmat Álvarez, qui també ha demanat al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que “es deixe de les joies de l'àvia [en referència a Zapatero] i se centre en el fet que ací hi ha 230 víctimes que necessiten una resposta” i que Mazón “estiga fora de la política”.

Indignació del PSPV i Compromís

El PSPV i Compromís han defensat els seus vots particulars al dictamen, que han estat rebutjats, en els quals denuncien que el PP i Vox han instrumentalitzat la comissió per protegir el Consell, que no hi ha hagut interés a investigar la gestió de la dana i que la comissió s'ha tancat de manera precipitada i sense justificació, i exigeixen la constitució d'una vertadera comissió d'investigació.

La socialista, Alicia Andújar, ha assegurat que aquesta comissió “no passarà a la història per intentar esclarir la veritat sobre la mort de 230 persones”, sinó per ser “una comissió d'exculpació” i per “encobrir” la gestió del Consell de Carlos Mazón, i ha advertit que aquesta comissió és “il·legal”.

Isaura Navarro (Compromís) ha considerat “inviable” elaborar un dictamen amb la documentació aportada i les compareixences dutes a terme; ha afirmat que el PP i Vox “mai han volgut saber la veritat” i ha promés que guanyaran les eleccions i reobriran la comissió “perquè se sàpiga tota la veritat”.

El síndic del PP, Fernando Pastor, ha defensat el dictamen perquè “no naix en un despatx ni d'una consigna o d'un relat”, sinó de les compareixences, del treball i de la documentació rebuda en una comissió que, segons ha destacat, ha dut a terme “l'exercici de participació més ampli” i en la qual “no hi ha hagut vetos”.

El síndic de Vox, José María Llanos, ha celebrat que la comissió haja arribat al seu final i haja pogut presentar les seues conclusions, malgrat que els seus treballs s'han vist “minvats per l'absència de compareixents i d'informació per part del Govern d'Espanya”.

Les fal·làcies del dictamen aprovat pel PP i Vox

Com va informar elDiario.es, el document del PP i Vox, de 126 pàgines, assenyala que existia cobertura legal perquè l'Estat haguera assumit la direcció de l'emergència i critica tant les “deficiències” en la informació meteorològica i hidrològica transmesa durant l'emergència com la falta d'execució, per part del Govern central, d'infraestructures hídriques en zones de risc.

A més, dedica gran part de les conclusions a derivar la responsabilitat de la gestió de la catàstrofe cap al Govern per no haver declarat l'emergència nacional, que es pot activar a petició de la comunitat autònoma o d'ofici pel Govern central, cosa que no va fer perquè l'expresident Carlos Mazón s'hi va oposar. De fet, en la seua compareixença per presentar la dimissió va afirmar que un dels seus errors va ser no demanar la declaració d'emergència nacional, i va reconéixer, a més, que va fer cas omís de la recomanació del seu líder, Alberto Núñez Feijóo.

A això s'afig que tant la jutgessa instructora com l'Audiència de València han avalat per activa i per passiva que la Generalitat Valenciana era la responsable de gestionar la catàstrofe. De fet, en una de les seues interlocutòries, la magistrada del jutjat de Catarroja que investiga el cas va afirmar que “les víctimes no necessitaven l'emergència nacional, sinó l'acció de l'Administració autonòmica”, és a dir, que se les avisara amb temps.

Les conclusions també recorren al relat de l'apagada informativa, àmpliament i reiteradament desmuntat per ambdues instàncies judicials: “Al llarg de la comissió, hi ha una coincidència a l'hora concloure que la presa de decisions es va desenvolupar en un context d'elevada incertesa, derivat de deficiències en la transmissió de dades hidrològiques, limitacions en els sistemes de predicció i problemes en la integració de la informació en temps real. Aquesta situació ha estat descrita com una autèntica apagada informativa, especialment en relació amb la informació procedent de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer”.

No obstant això, basant-se en la mateixa informació, la Universitat de València va suspendre les classes, igual que diversos ajuntaments, com el d'Utiel, i la Diputació de València va enviar tots els seus funcionaris a casa per les previsions de l'Aemet, les mateixes que van servir perquè l'ambaixada del Japó recomanara, el 28 d'octubre, un dia abans de la dana, als seus ciutadans ubicats a la província que es prepararen per a una situació d'emergència.

A més, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va enviar a Emergències nombrosos correus sobre pluviometria i cabals per superació de llindars. Un dels primers enginyers a declarar com a testimoni al jutjat, concretament l'enginyer de camins de la Universitat Politècnica de València (UPV) Francisco Vallés, va destacar el paper de l'Aemet: “Les seues prediccions s'haurien d'haver tingut en compte. Cal prendre's seriosament l'Aemet, que va fer un gran paper avisant des de dies abans”.

Finalment, l'escrit de conclusions també dedica un ampli apartat a les obres hidràuliques no executades. Si bé és cert que n'atribueix la responsabilitat als “successius governs de la nació”, la realitat és que, tal com va evidenciar el vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, el Govern de Mariano Rajoy (2011-2018) va deixar sense executar les obres previstes a causa de les retallades derivades de la crisi econòmica, fet que va provocar la caducitat de la declaració d'impacte ambiental i va obligar a tramitar-la de nou.