LLEGIR EN CASTELLÀ
En la sala de màquines del Palau de la Generalitat i del Grup Popular en les Corts Valencianes ja treballen en la manera de llevar-se de damunt el llast que suposa tindre l’assenyalat Carlos Mazón ocupant l’escó 98 i formant part del grup parlamentari. L’equip de Juanfran Pérez Llorca intenta consolidar, a marxes forçades, la figura d’un president “dialogant i pròxim”, allunyat de la crispació que van generar les mentides del seu predecessor i, sobretot, molt lluny de la nefasta gestió de la dana per part del Govern valencià que ara presideix.
Queden 16 mesos per a les eleccions i, en aquest temps, l’actual cap del Consell ha de convéncer primer Génova perquè l’assenyale com a candidat i després els valencians i valencianes perquè el revaliden en el càrrec. No serà tasca fàcil per a un polític desconegut per a la gran majoria.
Perquè Mazón està convertint-se, cada vegada més, en un obstacle per a aconseguir aquest objectiu que persegueix l’equip de Pérez Llorca i, a més, en Génova el volen fora “com més prompte millor”, explica una font del PP valencià amb línia directa amb la direcció nacional. “No el podem tindre molt més temps com a diputat en les Corts, perquè ens trenca el relat de la reconstrucció i de l’acostament a les associacions de víctimes”, reflexiona un membre de l’equip de Pérez Llorca.
La raó és perquè les dues principals associacions de víctimes —l’Associació Víctimes de la Dana 29 d’Octubre de 2024 i l’Associació de Víctimes Mortals 29-O— han demanat al president de la Generalitat que Carlos Mazón deixe la seua acta per a poder normalitzar la situació i mantindre una reunió institucional. Aquesta foto amb els familiars de les víctimes interessa més a l’entorn de Pérez Llorca que a les mateixes associacions.
En el Palau de la Generalitat creuen que encara hi ha temps per a engiponar l’estratègia de desallotjament, tot i que fonts del PP i de l’equip de Pérez Llorca apunten que seria recomanable que la situació quedara resolta abans del retorn al període parlamentari, que conservadors i Vox han retardat fins al 9 de febrer. Un marge de quasi un mes que permet començar a moure fitxa.
Més encara quan el cércol judicial sobre l’expresident s’estreny cada vegada més, com va quedar patent el dia de l’acarament entre l’exconsellera de Justícia i imputada en la causa, Salomé Pradas, i l’ex-cap de gabinet i ara assessor de l’expresident, José Manuel Cuenca. Pradas ja ha assenyalat directament Mazón i la magistrada ha citat a declarar tots els seus col·laboradors —xofer, secretària i cap de premsa inclosos—. Falta el mateix excap del Consell, a qui la jutgessa ha convidat a declarar voluntàriament en tres ocasions, encara que no pot obligar-lo perquè és aforat.
No serà fàcil traure del parlament valencià el polític alacantí, que té la prou experiència i capacitat de resistir per a enfrontar-se al seu propi partit. Ja ho va fer en diverses ocasions amb Alberto Núñez Feijóo. Les mateixes fonts assumeixen que Carlos Mazón no abandonarà l’acta voluntàriament, ja que li permet mantindre l’aforament i té por d’acabar imputat. “Hem previst aquest escenari, però si es tanca en banda caldrà forçar la seua eixida del Grup Popular i que passe al Grup Mixt”, apunta una font de l’equip de Pérez Llorca. Una solució que demostraria contundència i buscaria trencar el cordó umbilical que encara uneix l’expresident amb qui va ser el seu número dos en el PP valencià.
La relació entre Pérez Llorca i Carlos Mazón es va refredar el mateix dia en què el PP i Vox van fer president el primer i van relegar el segon a l’última fila de l’hemicicle. En el seu discurs d’investidura, el nou cap del Consell no va dedicar ni una paraula al seu predecessor i, segons conten en el partit, tampoc s’han tornat a veure en persona des de llavors. A més, Pérez Llorca va oferir a Génova el cap del seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, a qui Mazón ha col·locat amb un sou vitalici en la seua oficina d’expresident.
En la sala de màquines del Palau reconeixen el mal que la figura de Mazón infligeix al partit, ja que només la seua menció reactiva la memòria de la catàstrofe de la dana i fa xixines l’agenda mediàtica que volen imposar.
De moment, Mazón roman tranquil, llepant-se les ferides dels últims mesos. Però en l’entorn de Pérez Llorca no descarten que l’expresident torne a conspirar, un esport que se li donava especialment bé abans d’arribar al Palau. “Cuenca i Mazón solts per Alacant, amb una jornada de huit hores diàries, són un perill públic”, ironitzen des de l’entorn del president. A més, són intocables: l’oficina de l’expresident és una prerrogativa que gestiona exclusivament Mazón i en la qual el partit no té marge de maniobra.
A favor de Pérez Llorca, per a complir amb Génova i garantir la seua pròpia supervivència política, juga la gestora imposada a la Comunitat Valenciana. En l’actual direcció del PP valencià s’han integrat totes les “famílies” —com les va definir el mateix Pérez Llorca— tret de la de Francisco Camps, que insisteix a donar la batalla mitjançant unes primàries per la presidència del partit.
En contra, un fet incontestable: l’acta de diputat és personal i només la deixarà Carlos Mazón si ho decideix així. No seria el primer alt càrrec d’un govern del PP que acaba en el Grup Mixt; ja va passar amb l’exconseller Rafael Blasco. Quan no queda res a perdre, la supervivència judicial sol imposar-se i aboca a deixar el carnet de partit en la tauleta de nit.
Serà interessant observar quina relació mantenen a partir del moment en què conviden a eixir del PP en les Corts l’injuriat Carlos Mazón i l’expresident Camps. Podria formar-se una pinça tan inesperada com explosiva. Bromes a part, Sonia Castedo mai ho permetria. Amb la gestió del cas Mazón, Pérez Llorca es juga la seua credibilitat. Internament i externament.