Propòsits, per a què?

El que portem de 2026 era de prova. A hores d'ara de l'any, sis mesos des que vam prendre el raïm de Cap d’Any, potser és moment de revisar eixos propòsits que amb tant d'ímpetu ens vam fer amb l'arribada de l'any nou.

Sincerament, no faig més esport ni menge millor. No llig més que abans i tampoc he viatjat. Continue abusant del telèfon i estic més temps del que m'agradaria admetre en xarxes socials. Com és possible? Soc psicòleg, se suposa que sé sobre estes coses d’hàbits saludables, principis del comportament i tècniques de modificació de conducta.

Supose que no soc immune a les contradiccions de l'ésser humà. Hi ha metges que fumen, influencers amb ansietat social i jutges que prevariquen. Haver estudiat Psicologia et permet entendre i acostar-te a la complexitat de la nostra naturalesa i al context en el qual es manifesta, però no em convertix en exemple de res; si potser, m'ensenya a tractar-me amb més compassió i permetre'm errar sense castigar-me massa per això.

És complicat no sentir culpa quan ens bombardegen amb missatges des del positivisme tòxic. Els extenuants “si vols, pots”, “atraus el que desitges” o “el poder està en tu”, que ignoren les circumstàncies particulars de cada persona, les seues limitacions, la seua història i condicionants, posant el focus en l'estrictament individual. Si tot és qüestió d'actitud, llavors eres una birria de persona si no aconseguixes el que et proposes. I després s'omplin les consultes d’autoexigents.

No se’m malentenga. Per descomptat que és lícit voler millorar els teus hàbits i aconseguir metes, el qüestionable és el motiu que et porta a plantejar estos objectius, des d'on, per a què són importants per a tu i si el context ho permet. També paga la pena preguntar-se si és realista i sostenible el que et proposes, si és concret, mesurable i coherent amb el tipus de vida que portes o aspires a portar.

Potser el propòsit d'una mare amb doble jornada laboral, dos xiquetes i una parella absent, és poder menjar tranquil·la tres vegades al dia, dormir més de cinc hores seguides i tindre un parell d'hores el cap de setmana per a asseure's i descansar. Pot ser que el propòsit de qui acaba de perdre a algú important, siga aprendre a viure amb això, acceptar que la seua vida serà diferent i sostindre la tempesta emocional quan aparega.

La força de voluntat no existix. Et suggerisc, en qualsevol cas, passar de l'abstracte al concret, del llarg termini al que pugues fer hui. Valora modificar el teu context per a posar-te'l fàcil, és a dir, si vols menjar millor, no vages a comprar amb fam; si vols fer esport, comença anant caminant al treball o queda amb gent que el practique. Sigues flexible, parla't bonic i actua de manera coherent. La voluntat té més a veure amb els teus valors.

Potser la pregunta no és si estàs complint els propòsits que et vas marcar al gener, sinó si la persona que estàs sent hui s'assembla una miqueta més a la qual t'agradaria ser. La bona notícia és que encara estàs a temps de començar.