Ribera Salud va intentar evitar pagaments milionaris a la Generalitat al·legant que les liquidacions anteriors al 2019 havien prescrit

“Deficiències estructurals dels contractes, dificultat per a implementar mecanismes de control, impossibilitat de modificar el preu del contracte i una litigiositat elevada”. En aquests termes es pronuncien els diferents informes que ha esgrimit la Conselleria de Sanitat per a justificar la decisió de no prorrogar els contractes de quatre de les cinc concessions sanitàries, és a dir, departaments de salut públics gestionats per empreses privades.

Així doncs, sobre la base aquests documents, el Govern del Botànic d’esquerres va recuperar la gestió pública dels hospitals d’Alzira i Torrevella, tots dos en mans de Ribera Salud. A més, va iniciar els tràmits per a fer el mateix amb el de Dénia, també gestionat per Ribera Salud, i el de Manises, per Sanitas. Amb el canvi de color polític al capdavant de la Generalitat, el PP de Carlos Mazón va finalitzar tots dos processos, però va prorrogar cinc anys el contracte de Ribera Salud a l’Hospital del Vinalopó, a Elx, sobre la base d’unes suposades auditories de qualitat i eficiència que mai s’han fet públiques. També van reclamar com a condició que l’empresa es posara al corrent en les liquidacions de les seues concessions, un assumpte a què, d’acord amb la documentació recaptada per elDiario.es, l’empresa es resistia.

La raó és perquè la conflictivitat esgrimida en els informes de Sanitat esmentats amb l’empresa gestora, en aquest cas Ribera Salud, queda acreditada en l’acta de la comissió mixta que es va esdevindre el 27 de novembre de 2024, publicada en el web de Transparència de la Generalitat. Les comissions mixtes són reunions bilaterals entre representants de la Conselleria i de l’empresa en què analitzen i acorden assumptes de la gestió del departament de salut.

Aquell dia, el director general de Gestió Econòmica de la Conselleria de Sanitat Pedro M. López, va advertir que s’havien remés les liquidacions dels anys 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019 i va preguntar als representants de Ribera Salud si havien pogut analitzar-les. La liquidació de cada exercici és el balanç entre el que abona l’Administració pel servei i el cost real d’aquest en funció de diferents variables, com ara pacients atesos de fora del departament de salut o els derivats a centres de gestió pública. De tot això es fa un càlcul per a determinar si la conselleria ha assumit més costos dels que calia i, per tant, l’empresa ha de tornar l’excedent, o si, per contra, és Sanitat la que ha d’abonar una quantitat addicional.

En resposta a la pregunta de López, el CEO de Ribera Salud, Pablo Gallart, va afirmar que aquestes liquidacions havien “prescrit”, unes liquidacions que donaven pagaments milionaris que havia de fer l’empresa a la Generalitat Valenciana. Davant aquest advertiment, el representant de Sanitat va respondre: “La posició de la Conselleria és que no han prescrit, però es recull la seua consideració. La Conselleria entén que, per l’interés general, aquestes liquidacions no han prescrit. Formalment, s’enviarà l’obertura del tràmit d’audiència”. La també representant de la mercantil, Rosa Vidal, va insistir després que aquestes facturacions havien caducat.

En la intervenció següent, Gallart es va queixar que es deixaren fora del procediment les liquidacions dels anys 2020, 2021 i 2022, que eren favorables a l’empresa i que no havien prescrit, cosa a què López va contestar que es devia a l’excessiva càrrega de treball, que es portava un ordre cronològic i que de moment havien arribat fins al 2019, però que continuaran avançant fins a posar-se al dia.

Finalment, després d’incloure Sanitat com a condició per a prorrogar fins al 2030 la concessió de l’Hospital del Vinalopó que l’empresa es posara al corrent en les liquidacions de les seues concessions, va acabar abonant un total de 58 milions d’euros de tot el pendent entre el 2010 i el 2022 de totes les concessions, és a dir, a més del Vinalopó, Alzira, Torrevella i Dénia. I això que només al Vinalopó, entre el 2020 i el 2022 el saldo favorable a l’empresa va ser de 23,8 milions d’euros.

Fonts de Sanitat han confirmat a preguntes d’aquesta redacció que en aquests 58 milions estan comptabilitzades les liquidacions que Gallart donava per prescrites: “No ha prescrit perquè el contracte de concessió està en vigor i, per tant, els seus efectes econòmics també”, han indicat. En la mateixa línia, fonts de Ribera Salud afirmen que finalment “es van aprovar les liquidacions i es va pagar tot”.

No obstant això, el conflicte no ha acabat, perquè, tal com va informar aquest diari, el Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha qüestionat les liquidacions a partir de l’any 2020 perquè entén que el preu de la capita, que cada any s’actualitza en funció d’unes variables, està sobrevalorat des d’aquest exercici per la despesa extraordinària que va suposar la pandèmia, ja que, una vegada es va normalitzar la situació sanitària, no es va descomptar de l’equació i es va consolidar així en els anys successius. La capita és el preu que paga l’Administració a la mercantil gestora per cadascuna de les persones susceptibles de ser ateses dins de l’àrea sanitària a què es dona cobertura.

En aquest sentit, també la Sindicatura de Comptes posa de manifest que Sanitat va fer efectiva la pròrroga sense corregir aquest desfasament en el preu de la capita provocat per l’efecte pandèmia mesos després que un informe de la Viceintervenció General per a l’Administració Sanitària (VGAS) advertira d’aquesta situació. Fins i tot la capita es va actualitzar a l’alça, en un 1,50%, i va quedar, doncs, fixada en 1.066,44 euros per persona, com va advertir aquesta redacció.

Segons la Sindicatura, “l’efecte de la Covid va incrementar excepcionalment els indicadors que serveixen de base per al càlcul de la capita des del 2020”, fet que suposa “un possible enriquiment injust a favor del contractista, segons conclou la VGAS, atés que les liquidacions són a favor de la concessionària a partir d’aquesta data”.