De la riuada al mercat laboral, la batalla pel futur dels joves valencians de la dana
LLEGIR EN CASTELLÀ
La reconstrucció d'un territori colpejat per una catàstrofe natural sol mesurar-se en tones d'enderrocs retirats, vials asfaltats i infraestructures rehabilitades. No obstant això, dos anys després de la dana més devastadora de la història d'Espanya, que el 29 d'octubre de 2024 va arrasar gran part de la província de València i es va emportar la vida de 233 persones, les aules i els despatxos d'orientació de les comarques valencianes reflecteixen una altra realitat menys visible: l'impacte persistent sobre les trajectòries vitals, acadèmiques i laborals de tota una generació de joves.
Per a abordar aquesta dimensió de la crisi, l'organització Ayuda en Acción manté desplegades diverses línies d'intervenció als municipis afectats. A través de programes d'acompanyament i educació climàtica, l'entitat dibuixa un diagnòstic sobre els desafiaments que continuen oberts en l'àmbit socioeducatiu.
L'emergència climàtica no només va interrompre les classes de manera abrupta, sinó que va amplificar les dificultats prèvies d'aquells estudiants que ja trobaven barreres en el seu entorn personal o socioeconòmic. Tal com explica Elena Cristini, integrant de l'equip d'Ayuda en Acción a la Comunitat Valenciana, “no existeix un únic perfil ni una sola causa que explique el risc d'abandó educatiu”, però la catàstrofe hi va afegir una capa de complexitat extraordinària.
Els danys materials als centres i l'alteració de les rutines familiars van amenaçar de desvincular del sistema els alumnes més vulnerables. Per a contrarestar aquesta deriva, el programa Impulsa ha prestat suport a 772 joves en sis centres educatius de les zones damnificades, combinant l'orientació acadèmica amb l'atenció al benestar emocional.
Seqüeles psicològiques profundes
La recuperació de la normalitat acadèmica transcendeix la simple reobertura de les portes escolars. L'organització assenyala que molts menors conviuen amb seqüeles psicològiques profundes, com ara episodis recurrents d'ansietat o pànic davant la perspectiva de nous temporals. “Hem conegut algun jove que ens ha contat que un any després de la dana continuava tenint malsons amb les inundacions, o por quan sentia ploure”, apunta Cristini, i insisteixen que l'atenció emocional resulta tan prioritària com la recuperació dels continguts pedagògics perduts.
L'ona expansiva de la dana també va fracturar el teixit empresarial i comercial de la comarca de l'Horta Sud, reduint les oportunitats d'inserció laboral per a la població més jove. En municipis com Sedaví, la iniciativa Impulsa Empleo Joven acompanya durant 2026 persones d'entre 16 i 29 anys mitjançant itineraris centrats en els sectors de la logística i el comerç, àmbits estratègics al territori.
La intervenció tècnica es basa en una xarxa d'aliances amb empreses d'implantació estatal i comarcal —com Synergie, Konecta, Ikea o Consum, a més d'entitats locals— per a facilitar pràctiques formatives i contractes laborals estables. En aquest sentit, l'entitat subratlla la necessitat que els plans d'ocupació responguen de manera realista a les demandes del mercat local, evitant que la formació quede desconnectada de les oportunitats econòmiques efectives de la comarca.
Educar per a la resiliència
Més enllà de l'assistència educativa i laboral, els esforços es dirigeixen també a transformar les aules en espais actius de prevenció i anàlisi climàtica. En localitats com Algemesí i Chiva, un total de 240 alumnes participen en itineraris de resiliència comunitària impulsats amb el suport de la Generalitat Valenciana.
Aquest enfocament pedagògic rebutja el paper passiu de l'alumnat davant el canvi climàtic. A través de l'elaboració de materials didàctics, murals i la sèrie especial de pòdcasts titulada 'Una memòria col·lectiva de la dana', els joves analitzen les vulnerabilitats dels seus municipis i redacten propostes d'acció local. Aquestes aportacions s'integraran en un diagnòstic participatiu destinat a les administracions públiques, amb la finalitat que les veus de la joventut formen part dels futurs plans d'emergència municipal.
Des d'Ayuda en Acción recorden que la prevenció de l'abandó escolar i l'adaptació climàtica exigeixen una visió a mitjà i llarg termini que transcendisca la urgència immediata. La lliçó principal de la catàstrofe, segons l'organització, radica a situar l'educació en el centre de qualsevol protocol de resposta institucional des del primer dia, garantint que cap crisi condicione el futur dels joves valencians.