Una taxa de 5 cèntims als carburants per a finançar la conservació dels boscos i prevenir incendis

El Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana (COBCV) ha presentat una proposta pionera per a transformar la gestió dels terrenys forestals a Espanya. El document, titulat Pagament per Serveis Ambientals Forestals. Una proposta per a Espanya des de la Comunitat Valenciana, planteja la creació d'un sistema públic de Pagament per Serveis Ambientals (PSA) orientat a compensar econòmicament els titulars de muntanyes, tant públiques com privades, per les funcions essencials que els seus terrenys presten al conjunt de la societat.

Tradicionalment, el valor econòmic d'una finca rústica ha depés dels seus aprofitaments comercials directes, com la fusta, el suro, les pastures o la caça. Aquesta iniciativa valenciana trenca amb aquest esquema tradicional i assigna una valoració econòmica a beneficis intangibles però vitals: l'absorció de diòxid de carboni, la regulació del cicle hídric, la prevenció d'inundacions i erosió, la fixació de biodiversitat i la protecció davant grans incendis. La meta final resideix a convertir aquestes funcions ecosistèmiques en una font d'ingressos estable i en un fre efectiu a l'abandonament del medi rural.

El principal focus d'ingressos del projecte descansa sobre el principi que qui contamina paga i qui conserva cobra. Per a nodrir el sistema, el COBCV proposa l'establiment d'un gravamen de 22 euros per cada tona de CO₂ emesa per l'economia espanyola. Aquesta taxa suposaria un impacte reduït per al consumidor final, estimat en uns 5 cèntims addicionals per litre de gasolina i menys de 6 cèntims per litre de gasoil.

Les principals xifres que maneja la proposta situen la recaptació anual estimada en 4.800 milions d'euros a Espanya. D'aquest import global, 4.550 milions anirien destinats a la transferència efectiva a muntanyes i ajuntaments, cosa que suposa una retribució mitjana anual de 160 euros per hectàrea. El 5% restant de la recaptació es reservaria per a cobrir els costos operatius de gestió del sistema.

Atés que més de dos terços de la superfície forestal a Espanya estan en mans privades, el model articularia una injecció massiva de recursos cap als propietaris particulars i les entitats locals. El mecanisme de repartiment assigna el 75% del pagament al propietari privat i la quarta part restant a l'ajuntament de la localitat on radique la finca. En el cas de les muntanyes públiques municipals, el municipi percebrà el 100% dels fons si n'assumeix íntegrament la gestió. Per a superar la fragmentació del minifundi, el document fomenta la creació d'associacions locals agroforestals que agrupen agricultors, ramaders, apicultors i silvicultors.

L'índex IAPSE i la protecció davant incendis

La distribució dels fons no respondrà a un criteri lineal, sinó a l'aplicació de dos principis clau: la proporcionalitat en funció de la qualitat ambiental i la condicionalitat al manteniment de les estructures ecològiques. L'avaluació del terreny es realitzarà a través de l'Índex d'Aptitud per a la Prestació de Serveis Ecosistèmics (IAPSE), una escala del 0 al 10 que valora quatre dimensions concretes: sòl i estructura, pel que fa a la cobertura del terreny, altitud i estratificació de la vegetació; la productivitat, o quantitat de biomassa i matèria orgànica present en el sòl; la maduresa i diversitat, o grau de desenvolupament de la vegetació i riquesa de flora i fauna; i la resiliència o capacitat de resposta i resistència de l'espai davant incendis, plagues i contaminants.

Un dels aspectes més nous del projecte regula l'actuació en cas de sinistre forestal. Si una muntanya resulta calcinada per un incendi, el propietari mantindrà durant un període de tres a quatre anys l'assignació econòmica que percebia abans del trencament de l'ecosistema. No obstant això, el cobrament quedarà condicionat a la reinversió íntegra i justificada de les quantitats rebudes en treballs de restauració del sòl i recuperació de la coberta vegetal.

Per a l'administració del fons, la proposta dissenya l'Entitat per a la Remuneració dels Serveis Ecosistèmics (ERSE), un organisme públic dotat d'autonomia tècnica davant l'Executiu de torn i amb l'obligació de retre comptes periòdicament davant el poder legislatiu. Aquesta estructura busca blindar el repartiment davant decisions polítiques discrecionals i atorgar estabilitat jurídica a llarg termini.

Desenvolupament en tres etapes

El calendari traçat pel Col·legi de Biòlegs marca tres etapes diferenciades: una primera fase autonòmica (abans d'acabar-ne 2026), que implica la presentació de la iniciativa a les Corts Valencianes per al seu debat i fixació d'una posició institucional; una segona fase estatal (primer trimestre de 2027), mitjançant la inclusió de la mesura en el Pacte d'Estat davant l'Emergència Climàtica i una iniciativa legislativa sobre el gravamen al CO₂; i una tercera i última fase ibèrica i estructural (a partir de 2027), que consisteix en la posada en marxa de l'entitat ERSE i la integració amb Portugal en un mercat ibèric de serveis ambientals la recaptació conjunta del qual superaria els 5.500 milions d'euros anuals.

Si tira avant en les cambres legislatives, aquesta iniciativa alteraria la valoració patrimonial del sòl rústic a Espanya. Una finca mitjana de 100 hectàrees en bon estat de conservació podria assolir una retribució anual pròxima als 16.000 euros, un flux recurrent capaç de revaloritzar actius rurals que hui no tenen rendibilitat comercial i de situar la conservació del territori en el centre de l'economia del segle XXI.