Balears acapara els lloguers de costa més cars d'Espanya mentre s'agreuja la crisi de l'habitatge
LLEGIR EN CASTELLÀ
Llogar un habitatge al costat del mar costa avui fins al doble que fa cinc anys. L'escalada de preus ha situat les Balears com el principal exponent de la tensió del mercat residencial a la costa espanyola: Sant Josep de sa Talaia, Calvià i Santa Eulària des Riu ocupen els tres primers llocs del rànquing nacional de municipis amb el lloguer de platja més car, segons l'Índex Immobiliari de Fotocasa corresponent el juny de 2026.
El municipi eivissenc de Sant Josep de sa Talaia encapçala la classificació amb un preu mitjà de 25,56 euros per metre quadrat al mes, seguit de Calvià (24,64 euros) i Santa Eulària des Riu (23,53 euros). Després d'ells figuren Barcelona (21,71 euros), Mogán (21,55 euros), San Bartolomé de Tirajana (21,49 euros), Sitges (21,43 euros), Palamós (20,72 euros), Laredo (20,53 euros), La Oliva (19,94 euros), Arona (19,93 euros), Adeje (19,87 euros), Estepona (19,59 euros), Llucmajor (19,52 euros) i Badalona (19,32 euros).
Segons el portal immobiliari, quatre de cada deu municipis costaners analitzats ja superen el preu mitjà del lloguer a Espanya, que al juny es va situar en 14,79 euros per metre quadrat al mes. L'informe atribueix aquesta evolució al creixent atractiu de les zones litorals no només com a destinació vacacional, sinó també com a lloc de residència permanent, en un context marcat per una oferta insuficient per absorbir l'augment de la demanda.
La directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos, sosté que el mercat del lloguer a la costa travessa “una de les majors tensions de la seva història”. Al parer seu, la combinació entre l'auge del turisme residencial, el creixent interès per viure al costat del mar durant tot l'any i l'escassetat d'habitatge disponible ha convertit aquests municipis en alguns dels mercats més tensionats del país.
“Aquest augment del preu no només encareix les estades vacacionals, sinó que també dificulta l'accés a l'habitatge per a la població resident”, assenyala Matos.
Les dades reforcen la pressió que des de fa anys suporta el mercat residencial balear, on l'increment dels lloguers s'ha convertit en un dels principals factors que dificulten l'accés a l'habitatge per a treballadors i residents, especialment en els municipis amb un atractiu turístic més elevat.