Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La Policía busca al autor de la crisis de Ceuta: no es una mafia y le ayudan gendarmes
Cómo Ayuso sobrevoló una compra millonaria pese a no tener "la menor idea"
Opinión - 'La Corona y la visita del rey a Ceuta', por Javier Pérez Royo

El cap de la trama del cas Blasco recupera el iot que va comprar amb diners de la trama perquè l’Audiència no li va fixar responsabilitat civil

Rafael Blasco i Augusto César Tauroni, en una imatge d'arxiu.

Sergi Pitarch

València —

0

El CEO de la xarxa corrupta que va saquejar sis milions d’euros de les ajudes de la Generalitat a la cooperació entre 2008 i 2011 —el president de la qual era l’exconseller del PP Rafael Blasco— està d’enhorabona. I no gràcies a la seua bona conducta. L’empresari Augusto César Tauroni podrà recuperar el iot de 17 metres d’eslora que va comprar amb diners que havien d’anar destinats a pal·liar la sida a Àfrica o a obrir pous a Nicaragua, gràcies al fet que la secció 5a de l’Audiència Provincial de València no li va fixar cap responsabilitat civil. Sí que li va imposar una responsabilitat penal, que ja ha complit, però en les peces 2 i 3 de la causa li ha permés no haver de tornar ni un euro d'allò que va saquejar, cosa que, per exemple, sí que hauran de pagar els càrrecs públics implicats gràcies a l’actuació del Tribunal de Comptes.

Com ha anat contant elDiario.es, la secció 5a de l’Audiència Provincial de València, en la seua sentència del 24 d’abril de 2020 sobre la causa, va condemnar els quatre empresaris Félix Sanz Pardo, Rafael Cuquerella, Arturo Ignacio César Tauroni Masiá i Augusto César Tauroni Masiá a penes de presó, però no els va fixar responsabilitat civil perquè no van arribar a cap conformitat, a diferència d’una altra desena d’acusats en la mateixa peça separada del cas Blasco. L’Audiència va instar a fixar aquesta responsabilitat en el procés d’execució de sentència. Més de cinc anys després, el 8 d’octubre de 2025, la mateixa secció —encara que amb altres magistrats— va emetre una interlocutòria en la qual va concloure que continuava sense poder fixar una responsabilitat civil als quatre condemnats, malgrat els tres informes que quantifiquen els diners robats i que consten en la causa.

Gràcies a aquesta desídia, malgrat que la responsabilitat civil havia sigut quantificada a través de la Intervenció de la Generalitat i del mateix Tribunal de Comptes, el capitost de la trama podrà reclamar les seues pertinences embargades i no subhastades, i fins i tot els diners recuperats que ja estan dipositats en el compte corrent de la secció 5a de l’Audiència Provincial de València.

Segons la diligència d’ordenació de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, avançada a l’agost per Las Provincias, l’alt tribunal autonòmic insta a “la cancel·lació de l’anotació d’embargament que s’haguera practicat respecte de l’embarcació ‘Eclipse’, amb bandera i matrícula 7a-VA-3-155-09, marca/model Prinz 54 Coupé, casc PRFV-2007, propietat d’Indra Holding and Investment Corporation, una de les companyies de l’empresari”.

Un iot del mateix model que recuperarà Tauroni i pel qual va pagar amb diners de la xarxa per 436.567 euros.

El iot, que li va ser requisat fa 15 anys, va ser adquirit a Espanya, però traslladat posteriorment a Miami, on l’empresari havia comprat dos apartaments, també amb diners procedents de la trama corrupta. Aquests dos apartaments sí que van ser venuts en subhasta per a resc acabalar part dels diners robats. El vaixell es troba en unes condicions complicades després d’haver-se vist afectat per un temporal quan estava requisat per la Justícia nord-americana. Tauroni va destinar més de 400.000 euros a l’adquisició de l’embarcació, encara que el seu valor actual seria molt menor.

Però l’embarcació només és el primer actiu que podria reclamar Augusto César Tauroni gràcies al fet que no se li ha imposat cap responsabilitat civil, una responsabilitat que sí que assumiran els polítics implicats a conseqüència de les investigacions del Tribunal de Comptes. L’empresari podrà optar —si bé encara no ho ha fet— a reclamar els 384.451,54 euros que han sigut dipositats en el compte de la secció 5a de l’Audiència Provincial després que la Generalitat ingressara part dels diners obtinguts amb la venda dels apartaments de Miami.

El desgavell provocat per la secció 5a de l’Audiència Provincial de València, que considera que “manca de les competències de comptable”, ha provocat la reacció de la Fiscalia i de l’acusació popular, exercida per la Coordinadora Valenciana d’ONGD, que ha recorregut al Tribunal Suprem. Per la seua banda, el tribunal provincial carrega contra la Generalitat Valenciana i recorda que va ser “decisió” de l’Advocacia que la quantia es fixara en funció d’un informe del Tribunal de Comptes, “per a evitar discrepàncies”.

No obstant això, els empresaris de la trama corrupta no són funcionaris públics i, per tant, quedaven fora de l’àmbit d’actuació del Tribunal de Comptes. Les quantitats, segons els diferents informes i recomptes, variaven entre els cinc i els huit milions d’euros. En el juí hi va haver un ball de xifres, perquè alguns acusats defensaven que una mínima part dels treballs de cooperació sí que s’havien realitzat. L’Advocacia de la Generalitat, en tot cas, demanava que Tauroni pagara 4,6 milions d’euros. Però no haurà d’abonar res.

La resolució de l’Audiència de València al·ludeix a les “carències” de l’informe pericial elaborat per l’interventor de l’Estat Joaquín Falomir, que sí que ha servit en una altra peça separada. També recorda que, segons l’autor, es tractava d’un informe de legalitat i no estrictament econòmic.

El tribunal reprotxa a l’Advocacia de la Generalitat que tampoc aprofitara el recurs de súplica per a “superar aquesta absència d’informació”. “Continuem en la mateixa indeterminació o falta de concreció que va existir des del principi”, afegeix la interlocutòria. L’Advocacia de la Generalitat fins i tot “va reduir les seues pretensions” sense explicar “per què” o “sobre la base de què”, cosa que el tribunal qualifica d’“estranya o incomprensible”.

Siga com siga, els uns pels altres i la casa sense agranar. Però la realitat és que la desídia del tribunal jutjador, la secció 5a de l’Audiència Provincial de València, ha permés que Tauroni i el seu germà —el de la frase “antes nosotros que los negratas”— hagen pogut recuperar un iot que van comprar amb diners destinats a la cooperació internacional. I, sobretot, podrien reclamar els 384.451,54 euros dels diners recuperats per la venda dels apartaments de Miami.

Etiquetas
stats