La batalla del Bisbat de Mallorca per fer fora d'un local abandonat i “perillós” una dona amb dos fills

L'antic restaurant Miranda s'alça a la part alta de na Burgesa, a més de 300 metres sobre el nivell de la mar. Des d'aquesta serra, Palma es desplega com una maqueta lluminosa: el perfil de la badia, el vívid blau del Mediterrani, els barris que es dibuixen fins a perdre's en l'horitzó. Salvo pel brunzit ocasional d'algun cotxe que aconsegueix el mirador, el cim roman sumit en el silenci. L'interior del local abandonat, no obstant això, és avui metàfora d'un mercat immobiliari que estreny i expulsa: dins del recinte, ara voltat per tanques metàl·liques, una mare i els seus dos fills menors van trobar fa mesos refugi davant la crisi residencial que travessa Mallorca i la creixent precarització. El Bisbat de Mallorca, propietari de l'immoble, ha recorregut als tribunals per a desallotjar a la família i recuperar l'edifici al·legant que l'immoble no reuneix els requisits bàsics exigits per a ser utilitzat com a habitatge.

En concret, l'immoble pertany a la Parròquia de la Transfiguració del Senyor de la barriada de Gènova i forma part d'un conjunt religiós protegit que inclou un santuari, una capella i “la imatge venerada de la Mare de Déu”, la qual cosa converteix l'espai en “un lloc de culte i d'especial significat espiritual per a la comunitat i per al veïnat”, tal com va assenyalar la diòcesi en un comunicat remès la setmana passada als mitjans de comunicació. La cúria afirma haver ofert alternatives residencials en col·laboració amb els serveis socials diocesans, però, a preguntes d'aquest periòdic, no concreta de quins es tracten.

ElDiario.es s'ha desplaçat fins a la zona per a intentar parlar amb la dona, però ha declinat fer declaracions remetent-se a les quals va realitzar a la televisió autonòmica IB3. En el vídeo difós per l'ens públic, l'afectada explica que es troba en una situació de vulnerabilitat i que no disposa d'alternativa residencial estable. Segons explica, el Bisbat li ha ofert pagar entre 600 i 800 euros pel lloguer temporal d'un espai, un preu que assegura que no pot assumir amb la seva nòmina. La dona assevera que la seva prioritat són els seus fills i que necessita una solució estable que garanteixi condicions adequades per a la família.

Aquest mitjà s'ha posat en contacte amb el Bisbat per a constatar l'oferiment d'un immoble a preu de mercat, però eludeix oferir detalls al respecte i remet a la nota de premsa que va difondre dijous passat després que Diario de Mallorca informés de la intenció de la diòcesi de desallotjar a la mare i els seus dos fills, sota pretext que el local no reuneix condicions estructurals mínimes d'habitabilitat: no disposa d'instal·lacions sanitàries adequades i manca de “serveis essencials que garanteixin la salut i seguretat”. En el comunicat, el bisbat reitera, amb tot, el seu “compromís permanent d'oferir ajuda a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, posant a la seva disposició els recursos i mitjans que la diòcesi té al servei dels qui el necessiten”.

Segons declaracions del Bisbat al mateix periòdic local, la diòcesi ha treballat amb Càritas en la cerca d'una sortida, si bé la família hauria rebutjat “les solucions que se li han ofert”. ElDiario.es s'ha posat en contacte amb l'entitat social per a contrastar aquesta informació, però deriva a la diòcesi la confirmació de qualsevol dada relativa a aquest assumpte, i la diòcesi no vol aclarir-lo.

Des del punt de vista jurídic, res impedeix que el Bisbat de Mallorca pugui cobrar per cedir l'ús d'un dels seus immobles. Com a titular registral, la diòcesi pot celebrar contractes de lloguer subjectes a la Llei d'Arrendaments Urbans, especialment quan es tracta de dependències que no estan destinades directament al culte. No obstant això, el debat transcendeix l'estrictament legal en un context de crisi residencial i especialment després de la crida del Bisbe, Sebastià Taltavull, a ser més sensibles davant els qui no tenen casa o sofreixen el “drama” de la migració. Així mateix, el Papa Francesc va instar en el seu moment a l'Església que posi espais buits al servei de persones amb dificultats d'accés a l'habitatge.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, va fer una crida a ser més sensibles davant els qui no tenen casa; mentre que el papa Francesc va instar en el seu moment l'Església a posar espais buits al servei de persones amb dificultats d'accés a l'habitatge

Altres desnonaments

A Madrid, la Venerable Orden Tercera de San Francisco, una institució religiosa amb una àmplia cartera de pisos, intenta des de fa mesos desnonar a Mariano Ordaz, un veí de 67 anys que viu a la seva casa –pertanyent a l'entitat eclesiàstica– des que va néixer. L'ordre ha intentat executar el llançament en fins a quatre ocasions, al·legant que l'immoble requereix reformes, malgrat que l'afectat, amb una pensió de 600 euros al mes, està disposat a continuar pagant la renda i nombrosos veïns s'han mobilitzat per a paralitzar-lo. Els sindicats d'inquilines assenyalen que l'edifici presenta greus problemes estructurals derivats de l'abandó per part de la propietat i acusen l'orde religiós d'intentar forçar la sortida de l'inquilí per a poder explotar o rendibilitzar l'immoble a través de processos immobiliaris més lucratius.

Mentrestant, el mes de novembre passat, al voltant de 100 inquilins es van concentrar enfront de l'Arquebisbat de Madrid per a protestar contra el traspàs de 14 edificis de la seva propietat a un fons immobiliari. L'operació, que afecta al voltant de 200 famílies, va generar una forta contestació veïnal i va obrir una causa judicial que va arribar a paralitzar cautelarment la transacció. La polèmica va situar en el centre del debat el paper social de l'Església com a gran tenidora d'habitatge en un context de mercat tensionat.

Altres ordes religiosos, com la Companyia de Jesús, gestionen habitatges i locals que es lloguen mitjançant contractes civils estàndard. En molts casos es tracta d'antigues cases rectorals, pisos heretats o locals annexos a parròquies que han perdut el seu ús original i s'han integrat en el circuit immobiliari ordinari.

La via penal: més enllà d'un desnonament

Es dona la circumstància, a més, que el Bisbat de Mallorca ha optat per acudir a la jurisdicció penal per a recuperar l'immoble de Na Burgesa, tot i que la legislació ofereix vies menys lesives per a recuperar un immoble –mitjançant un desnonament per precari o a través del procediment verbal sumari de tutela de la possessió previst en la Llei d'Enjudiciament Civil–.

Aquest periòdic va preguntar a la Diòcesi pels motius d'utilitzar la via punitiva i, en resposta divendres passat, van assegurar que, entre altres motius, “la via penal és més ràpida”. En aquest sentit, justifiquen que es tracta d'una qüestió “urgent” perquè “el lloc no és habitable i, sobretot, és perillós” per la presència d'instal·lacions elèctriques i d'alta tensió situades en les proximitats, “especialment tractant-se de menors”. La via penal no es limita a dirimir un conflicte possessori, sinó que obriria les portes a una eventual condemna si el jutjat apreciés l'existència d'un delicte d'usurpació, amb les conseqüències que això implicaria, a més, en termes d'antecedents i responsabilitat.

Al respecte, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH) de Mallorca, Ángela Pons, qüestiona obertament la decisió del Bisbat d'emprar aquesta via per a desallotjar a la família. “La PAH va rebre una carta del Papa Francesc fa aproximadament un any en la qual precisament recomanava a les esglésies, als bisbats, als cardenals i a tot aquell que pogués que acollís a les seves esglésies, monestirs i altres immobles a persones amb dificultats d'habitatge”, recorda. Al seu judici, l'actuació de la institució eclesiàstica “no quadra amb el que predica”.

La PAH va rebre una carta del Papa Francesc fa aproximadament un any en la qual precisament recomanava a les esglésies, als bisbats, als cardenals i a tot aquell que pogués que acollís a les seves esglésies, monestirs i altres immobles a persones amb dificultats d'habitatge. No quadra amb el que està fent el Bisbat

Pons subratlla que, més enllà dels detalls concrets del cas –que assegura no conèixer de primera mà perquè la família no s'ha posat en contacte amb la plataforma–, hi ha una línia vermella clara: és necessari oferir una alternativa residencial a una família amb nens. “Això és claríssim”, comenta. Ho resumeix apel·lant als propis principis cristians: “Un dels manaments de l'Església Catòlica, precisament, emplaça a ajudar a l'altre com a un mateix. Això ho diu tot. És flagrant que l'església no ajudi allí on hauria de donar més exemple: l'habitatge”. Per a Pons, es tracta d'una escalada judicial innecessària en un conflicte que hauria d'abordar-se des de la protecció social i no des del càstig.

Un enclavament degradat i disputes patrimonials

L'edifici, que en el seu moment va funcionar com a restaurant sota el nom de Miranda Na Burgesa, forma part d'un entorn natural freqüentat per excursionistes i veïns de Gènova. La zona ha estat objecte de controvèrsia per l'acumulació de residus i la deterioració del paratge. En 2024, el Bisbat va denunciar a l'empresa que explotava el restaurant per a dirimir qui havia d'encarregar-se de la neteja, al·legant manca de mitjans suficients més enllà de batudes puntuals organitzades per la parròquia.

La pugna judicial per la titularitat i la gestió de béns immobles no és nova per a la diòcesi. En 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) va avalar la decisió del Ajuntament de Calvià de denegar a una parròquia la llicència per a reconstruir un restaurant i canviar el seu ús a religiós en un enclavament pròxim al litoral. La Sala va confirmar que el sòl no reunia la condició de solar exigida per la normativa urbanística i va recolzar la valoració municipal sobre l'impacte visual del projecte en un entorn d'elevada sensibilitat paisatgística. La sentència, consultada per elDiario.es, recordava que les llicències són actes reglats: si no es compleixen estrictament els requisits legals, han de denegar-se. La resolució evidenciava així que les entitats eclesiàstiques, quan promouen actuacions urbanístiques, queden sotmeses al mateix escrutini tècnic i normatiu que qualsevol altre titular privat.

L'edifici, que en el seu moment va funcionar com a restaurant sota el nom de Miranda Na Burgesa, forma part d'un entorn natural freqüentat per excursionistes i veïns de Gènova

Més recentment, al novembre de 2024, l'Audiència Provincial de Palma es va pronunciar en un litigi en el qual el Bisbat defensava la seva posició com a titular registral enfront de qui ocupava una finca vinculada a un oratori. En la seva sentència, el tribunal va recordar l'abast del principi de legitimació registral: qui figura inscrit en el Registre de la Propietat, en aquell cas la diòcesi, gaudeix d'una presumpció de titularitat que preval enfront de la mera possessió material, excepte causes d'oposició taxades. El procediment de l'article 41 de la Llei Hipotecària, explicava l'Audiència, ofereix una tutela ràpida al titular inscrit i limita els motius de defensa de l'ocupant.

Aquest mateix any, l'Audiència Provincial de Balears va ratificar que el Monestir de Santa Isabel, en el barri antic de Palma, pertanyia a la comunitat de religioses jerònimes i no al Bisbat, que n'hi havia immatriculat en 2014. El tribunal va ordenar cancel·lar la inscripció registral practicada a favor de la diòcesi, en una fallada que va revifar el debat sobre les immatriculacions a Mallorca i en el conjunt d'Espanya. En 2018, l'Audiència també va donar la raó a l'Ajuntament d'Artà enfront de la Parròquia de la Transfiguració del Senyor d'aquest municipi i va declarar que les muralles i patis interiors del recinte emmurallat de Sant Salvador eren de titularitat municipal, obligant a cancel·lar la inscripció eclesiàstica en la part que incloïa béns públics.

El conflicte en na Burgesa es produeix en un context de forta tensió en el mercat immobiliari balear. L'encariment sostingut dels lloguers i la pressió turística han reduït l'oferta residencial, especialment a Palma i la seva àrea metropolitana. Els preus mitjans superen àmpliament la mitjana estatal i l'accés a un habitatge digne s'ha convertit en un dels principals problemes socials de l'arxipèlag. Des de l'alt del mirador, la badia transmet calma. A baix, no obstant això, la crisi residencial continua tensionant drets i propietats. “És duríssim”, sentència la portaveu de PAH Mallorca.