LLEGIR EN CASTELLÀ
El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern de Marga Prohens (PP) contra diversos articles de la llei estatal d'habitatge. Els magistrats al·leguen que els preceptes impugnats ja van ser examinats arran d'altres recursos, com l'impulsat per la Junta d'Andalusia o el registrat per més de mig centenar de diputats del PP al Congrés.
L'alt tribunal assenyala que, en aquells processos previs, ja havia resolt part de les impugnacions plantejades per l'Executiu balear, sent diverses d'elles declarades inconstitucionals o nules, mentre que altres van ser directament desestimades. Amb aquesta base, el tribunal aplica la seva doctrina habitual: quan una norma ja ha estat expulsada de l'ordenament jurídic o ja hi ha un pronunciament ferm sobre la seva constitucionalitat, decau l'interès del recurs posterior atès que no hi ha res nou a resoldre.
El Govern havia recorregut la llei estatal d'habitatge argumentant, igual que altres comunitats governades pel PP, que diversos articles envaïen competències autonòmiques, principalment pel que fa a la regulació de les zones tensionades, la possibilitat de limitar el preu dels lloguers i determinades obligacions per a grans tenidors. El gabinet de Prohens considerava, en aquest sentit, que la norma interferia en el marge de decisió de les autonomies.
El portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, ha restat importància aquest divendres a la decisió del TC, defensant que la sentència no suposa cap revés jurídic per al Govern, sinó un tancament tècnic del procediment. “El que ha succeït no és que no se'ns doni la raó, sinó que ja s'havia donat la raó, i per no reiterar”, ha asseverat.
Al gener de 2025, la majoria progressista del Constitucional va tombar la major part del recurs que el PP va interposar contra punts clau de la llei d'habitatge de 2023. A la seva sentència, el tribunal de garanties va avalar una disposició final rellevant en relació amb el lloguer en zones tensionades: les limitacions a apujar el lloguer en aquestes zones quan es negocia un nou contracte d'arrendament. Aquest nou contracte, afirma la llei -amb algunes excepcions que permeten apujar el preu fins al 10%-, “no podrà excedir de l’última renda de contracte d’arrendament” dels últims cinc anys en aquest mateix habitatge, aplicant l'actualització anual. La norma tampoc permet repercutir l'inquilí quotes o despeses que no estiguessin contemplades en el contracte anterior.
Es tracta d'una mesura que, diuen els magistrats amb el sector conservador en contra, no afecta el dret a la propietat tal com al·legava el PP: “No s’obliga, en cap cas, a fixar un preu antieconòmic”.
Molts dels arguments dels populars ja havien estat estudiats fa gairebé un any, quan es van desestimar gairebé totes les al·legacions de la Junta d'Andalusia, el recurs de la qual va ser el primer a arribar a mans dels magistrats. El procediment es va saldar amb un aval a la major part dels articles recorreguts, la majoria en clau autonòmica per suposada invasió de competències. Aquesta primera sentència sí que va anul·lar, en canvi, l'article que afectava els pisos protegits, mantenint la prevalença de la normativa autonòmica, on estàn transferides les competències.