Diversos funcionaris denuncien ordres del PP de bloquejar reforços i boicotejar la regularització de migrants a Palma
LLEGIR EN CASTELLÀ
Davant les cues llarguíssimes que des de les set del matí s’han format a les portes de les Oficines d’Atenció a la Ciutadania de Palma (OAC), atenien els mateixos funcionaris de sempre “a causa d’instruccions polítiques”. És la denúncia que reflecteix un comunicat de premsa redactat per diversos empleats de l’àrea de Serveis Socials de la capital balear. Segons el seu testimoni, l’equip de govern de la capital balear ha vetat destinar més personal a les finestres on es poden gestionar presencialment tràmits administratius o, simplement, obtenir informació per dur-los a terme. L’Ajuntament de Palma és en mans del PP, amb Vox com a suport als plens per tirar endavant pressupostos, ordenances i mocions.
Els vesins de Palma que esperen el seu torn davant les oficines de l’OAC cerquen, en la majoria dels casos, un certificat de vulnerabilitat social. És un dels documents essencials per a qualsevol migrant que vulgui iniciar la seua regularització. El procés va començar aquest dimecres després que el Govern aprovàs per Reial decret, en l’últim Consell de Ministres, concedir permís de residència als extracomunitaris que puguin demostrar arrelament a Espanya i no tinguin antecedents penals. Una “fita del Pla de Convivència i Integració Intercultural”, per a la Moncloa. Un cavall de batalla, en canvi, per al PP. A tot el país i, amb especial força, a les Illes Balears, on governa en coalició o amb suport extern de Vox a les principals institucions de les illes, amb l’única excepció del Consell d’Eivissa. “No es pot entrar en aquesta ciutat per la porta del darrere”, ha dit aquesta tarda Jaime Martínez Llabrés: el batle de Palma ha comparegut davant els periodistes poc després que els mitjans hagin rebut l’escrit dels funcionaris.
La nota assegura que, davant les cues que ja es van formar ahir, “l’equip directiu” de l’OAC va activar per a aquest dijous “mesures de reforç de personal amb l’objectiu de garantir una atenció adequada i el compliment dels terminis establerts”. Segons continua el text, aquest mateix matí hi va haver ordres de “no reforçar el servei, deixant tota la gestió d’aquest volum extraordinari únicament en mans de les professionals habituals de l’OAC Social”.
Tanmateix, sí que es va intensificar “la seguretat” a les oficines ciutadanes. Així ho ha explicat el batle Martínez en la seua intervenció, on ha exposat un argumentari que no ha esmentat les queixes dels funcionaris. El polític del PP ha preferit carregar contra el president del Govern, a qui ha nomenat diverses vegades en menys de cinc minuts: “Genera falses expectatives i ha provocat un efecte crida claríssim. (...) Ahir els serveis públics ja van començar a tenir pressió, vam tenir 300 persones que van anar a les instal·lacions municipals per fer tràmits. (...) Pedro Sánchez ha decidit com es fa [la regularització] i qui ho fa sense consens. (...) [Els migrants] tenen col·lapsat un servei al qual han d’accedir els ciutadans. (...). Com s’integrarà tota aquesta gent a la nostra ciutat?”.
“Instruccions polítiques” a primera hora del matí
elDiario.es ha contactat amb un dels funcionaris que han remès el comunicat. “Ahir ja es va atendre de manera diferent, en grups, però es va poder parlar amb molta gent, tot i que d’una manera una mica improvisada. Des de direcció es va demanar a diferents departaments qui podia reorganitzar la seva agenda per reforçar l’OAC Social [l’oficina que està suportant més peticions d’informació]. Ens hi vam apuntar diverses persones al grup de reforç”, relata aquest funcionari. Aquest matí, segons aquest testimoni, els empleats públics que es trobaven a les oficines centrals de serveis socials de l’Ajuntament de Palma s’han endut una sorpresa: “Mentre ens explicaven què havíem de dir als diferents tipus de demandants —perquè, per exemple, si tenen menors a càrrec, no necessiten el certificat de vulnerabilitat— i com anar filtrant la cua, just quan havíem de sortir, el director tècnic ens ha comunicat que hi havia una instrucció de la direcció política perquè no es fessin reforços”.
Traduït en xifres, l’ordre implicava que “fossin les dues persones que atenen habitualment a les oficines de l’OAC Social les que s’encarregassin de tot”. “No sé si a escala estatal s’hauria pogut fer millor el procés de regularització”, continua el funcionari, “però sé que els mitjans municipals s’haurien pogut utilitzar millor. És flagrant fer servir persones per a una batalla política. Hem escrit ràpid el comunicat, entre els sis empleats que érem a les oficines centrals i, després, gairebé tot el centenar de treballadors de l’àrea de serveis socials s’hi han anat adherint”.
L’oposició acusa el PP de “racisme institucional”
La resposta dels grups municipals que s’oposen al govern sense majoria absoluta —i amb suport extern de Vox— del PP no s’ha fet esperar. “La manca de previsió de l’Ajuntament és inadmissible. Les persones tenen drets i han de ser ateses amb dignitat. El que està fent avui l’Ajuntament és indigne. Són persones que estan sol·licitant informació i una documentació que els pot servir per regularitzar-se en aquest país. Exigim al batle que reforci els punts d’atenció i doni una solució a les persones que viuen i treballen en aquesta ciutat, que tenen uns drets reconeguts des de dimarts i que no mereixen el tracte inhumà que estan rebent”, ha dit Iago Negueruela, secretari general dels socialistes a Palma i el polític millor situat per encapçalar la pròxima llista del PSIB a les municipals de 2027.
Miquel Àngel Contreras, regidor de Més, ha anat més enllà qualificant de xenofòbia el suposat bloqueig dels populars a la decisió tècnica de destinar més personal a les oficines d’atenció ciutadana. “És una decisió política”, ha afirmat Contreras, “que pretén deixar fora del sistema milers de persones. El PP utilitza l’administració per negar drets a la ciutadania de Palma. Estem parlant de persones que treballen i viuen a la nostra ciutat i les estan deixant al marge. Això és racisme institucional”. Els ecosobiranistes mallorquins consideren que es tracta d’“un boicot conscient” contra les persones que volen acollir-se a aquest procés de regularització.
Lucía Muñoz, de Podem, ha exclamat un “prou ja” en un vídeo publicat a Twitter. L’ha gravat davant les cues que es formaven cap a les deu i mitja del matí a la mateixa porta de l’OAC situada a la seu del consistori, al centre històric de la ciutat: “Demanam a l’equip de govern que posi tots els recursos humans per poder tramitar la regularització extraordinària”. “Sembla que el PP vol esclaus per sostenir el turisme”, ha continuat l’única regidora que conserva Unides Podem a la capital balear: “Demanem al batle que aturi la seva guerra contra els pobres. Sembla que les traves burocràtiques sempre són per als mateixos: per a les persones migrants, per a les persones que viuen en caravanes (com hem vist amb els empadronaments), per a les persones sense llar”.
El silenci de Vox i els “éssers de llum” de Prohens
Vox, per la seua banda, guarda silenci. “Potser demà valorarem una resposta”, comenten fonts de la formació. Als seus perfils a les xarxes socials, la tercera força de Cort —sis regidors, un 20% de vot en els últims comicis i enquestes internes que els situen per davant del PSIB en els següents— no publica res des de dimarts. Aquell dia, Fulgencio Coll Bucher —portaveu municipal dels ultradretans i ex cap d’Estat Major de l’Exèrcit de Terra— es va fotografiar davant el monument de sa Feixina per defensar que la Llei de Memòria Democràtica no destrueixi aquest monòlit erigit en honor als caiguts del bàndol colpista a la Guerra Civil. Més tard, va rebre a la seu del seu partit uns representants de Solidaridad, on va qualificar de “independent” un sindicat promogut per Vox per cercar el vot de la classe obrera.
Als perfils autonòmics de Vox han aparegut aquest dijous alguns retuits dels mítings de Santiago Abascal a Andalusia i una única referència al col·lapse de les oficines d’atenció ciutadana a Palma: el retuit d’una foto publicada al compte personal de Sergio Rodríguez Farré. Aquest diputat, conegut per les seves intervencions de to islamòfob i franquista als plens del Parlament, ha acompanyat la imatge d’una frase descriptiva i una altra carregada d’intenció política: “Cua ara mateix a les oficines municipals de Cort per a tràmits de regularització d’immigrants. Encara hi haurà algun il·luminat que digui que l’efecte crida de Sánchez no col·lapsa els serveis públics”. La mateixa fórmula que va defensar ahir la presidenta Marga Prohens, que ha arribat a dir que «no tot» l’estranger “que arriba” a les Illes Balears “és un ésser de llum”.
De fet, mentre Rodríguez escrivia a la xarxa social, la cambra balear tornava a posicionar-se contra la regularització de migrants gràcies als vots del PP i Vox a la comissió econòmica que se celebra els dijous. El mateix rumb que va portar els conservadors a donar llum verda a una proposició no de llei presentada al Parlament a mitjan febrer pels ultradretans. En aquell text s’utilitzava la paraula “remigració”, una proposta que esgrimeixen formacions de tall neonazi com Alternativa per Alemanya. En altres paraules, una expulsió cap als seus països d’origen de desenes de milers de persones no nascudes a Espanya.
El concepte xoca amb els testimonis recollits als carrers de Palma que s’han pogut sentir avui als informatius de la Cadena SER. “[Amb la regularització] deixaran d’explotar-nos: hi ha persones que treballen per menys de 8 euros l’hora, o fins i tot menys. Parl pels meus compatriotes colombians, equatorians, peruans, bolivians. Som molt treballadors, igual que els migrants d’altres nacionalitats. No venim a llevar la feina a ningú”, ha dit esperançada una dona. Igual de reivindicativa era una altra vegada, també dona i també llatinoamericana: “Qui pensi que venim a llevar-los la feina que sàpiga que és gent que ja existeix, és aquí i té un lloc de feina. Jo fa tres anys que treball en negre, cuidant una senyora, pujant-la, baixant-la, arreglant-la, canviant-li panyals. A canvi de què? Sense vacances ni pagues extres, amb un sou mediocre. Per tenir aquests drets necessitem papers per poder donar-nos d’alta a la Seguretat Social”.