Elsa Punset: “La salut mental depèn de polítiques d’habitatge, condicions laborals dignes i la construcció d’una comunitat”

Elsa Punset (Londres, 61 anys) recorda una cosa que gairebé tots hem oblidat: el cervell humà conserva mecanismes heretats del paleolític, quan predominaven les emocions bàsiques com la ira, la tristesa o el fàstic i gairebé no hi havia lloc per a l’alegria. Aleshores, l’important era la supervivència. Per això, per continuar habitant la superfície de la Terra, aquestes emocions exercien —i encara exerceixen— un paper “fonamental”, assegura la divulgadora científica.

Ho fa des de l’escenari del Palau de Congressos de Santa Eulària, a Eivissa, on aquest cap de setmana s’ha celebrat la segona jornada de la setena edició de l’Ibiza Wellness. Punset és una de les ponents d’una trobada centrada en la salut física i mental, la intel·ligència emocional i la recerca del benestar.

La necessitat de trobar aquesta pau personal s’ha convertit en una missió gairebé malaltissa al segle XXI. Mentre que el segle XX va estar marcat per la “preocupació” pel nostre estat físic, l’actual està cridat a ser el segle “de la salut mental”, valora Punset. Aquest afany per aprofundir en la ment prové de les dificultats derivades de la inestabilitat que caracteritza la trajectòria vital. “Hi ha una necessitat molt humana de comprendre com viure, com afrontar les pèrdues i com estimar i sentir-se estimat. Per això, quan algú posa paraules al que sentim, trobem un cert alleujament”, afirma.

Aquestes idees vertebren des de fa anys la seva feina, a través de la qual busca proporcionar —sobretot amb conferències, tallers i també amb els seus llibres, l’últim dels quals és Alas para volar, publicat el 2025— eines emocionals per sobreviure en un context hostil que ja no és el paleolític, però que presenta noves adversitats. “Necessitem poder aturar-nos i preguntar-nos: què em passa?, què necessito?, estic vivint com vull o simplement reacciono al que m’arriba?”.

L’any 2030, la majoria de la població viurà en grans ciutats, entre renou i interrupcions, recorda Punset davant l’auditori eivissenc. Això implica que, potser, el corrent de malestar de la ciutadania provingui més d’un àmbit social —estressant i injust— que no pas d’una esfera més personal i individual. A això s’hi afegeix, a més, la “paradoxa” que vivim envoltats de promeses de benestar i d’estímuls per consumir, que és el que “interessa al sistema”, mentre que moltes persones “el que trobem a faltar és el temps, la connexió, la seguretat, els vincles i un propòsit”, assenyala la divulgadora a elDiario.es.

-Estem intentant resoldre individualment problemes que tenen causes socials?

-Rotundament, sí. Ho hem de denunciar ben fort i clar. Hem avançat en reconèixer que la salut mental és important, però correm el risc de situar tota la responsabilitat en la persona: que gestioni millor l’estrès, que s’organitzi, que aprengui a desconnectar. Tot això pot ajudar, però cal preguntar-se d’on ve aquest estrès. Si algú viu amb por de perdre casa seva, encadena feines precàries o se sent sol, hem de mirar aquestes condicions de vida. No podem viure sobreadaptant-nos a un món que ens emmalalteix. La salut mental també depèn de polítiques d’habitatge, de condicions laborals dignes i d’espais i serveis que ajudin a construir comunitat.

-Quines conseqüències té la inseguretat derivada de la crisi de l’habitatge? És difícil parlar de benestar quan les necessitats bàsiques estan en risc.

-Una casa és molt més que un sostre: és el lloc des d’on pots descansar, arrelar i pensar en el futur. Quan no saps si podràs pagar-la o quant de temps t’hi podràs quedar, aquesta incertesa pot ocupar una part enorme de la teva vida. I hi ha una cosa especialment dolorosa: acabar interpretant com un fracàs personal una dificultat que comparteix moltíssima gent. Treballes, t’esforces i, tot i així, no pots emancipar-te ni viure amb tranquil·litat.

Hi ha una cosa especialment dolorosa: acabar interpretant com un fracàs personal una dificultat que comparteix moltíssima gent. Treballes, t’esforces i, tot i així, no pots emancipar-te ni viure amb tranquil·litat

Entre l’explotació turística i el benestar local

L’Ibiza Wellness s’emmarca en l’aposta de la indústria turística de les Balears per la desestacionalització i per atreure visitants a través d’una oferta basada en la qualitat i no en la quantitat. Aquest equilibri entre l’explotació turística i la qualitat de vida de la població local és complicat en un territori molt marcat per la greu crisi de l’habitatge. A l’arxipèlag, una de cada cinc persones està en risc d’exclusió social tot i tenir una feina a jornada completa, segons un informe de FOESSA.

Les eines emocionals ens poden ajudar a comprendre què sentim, prendre decisions i buscar suport, però no es poden utilitzar per exigir que algú “suporti indefinidament unes condicions injustes”, explica Punset.

Saber discernir què depèn de nosaltres i què no —més vinculat al context— és una de les claus per poder afrontar les dificultats que es presentin. No és el mateix torejar un problema amb estabilitat econòmica i una xarxa de suport que fer-ho en una situació de precarietat. Tanmateix, aquesta diferència evident en el punt de partida s’acaba oblidant i, de vegades, dona pas a l’autoflagel·lació.

Un context de desconnexió ambiental

“Crec que entrem en una etapa en què els ciutadans haurem de posar fil a l’agulla per corregir una gestió política que s’ha deixat colonitzar en bona mesura pels mercats i pels interessos d’uns quants”, continua Punset. Les eines serveixen per tenir la capacitat de detectar quan alguna cosa ens perjudica i buscar maneres de canviar-la. També al costat d’altres persones.

El 2025, en un moment crític marcat per la desconnexió ambiental, l’aïllament urbà i el malestar psicològic, Punset va posar en marxa la Fundació Punset Terraviva per impulsar projectes que connectin la natura amb el benestar humà.

Des dels centres de salut de Las Rozas (Madrid), una de les iniciatives que va posar en marxa va ser la prescripció verda, que recepten els metges de capçalera i que consisteix a prescriure el contacte amb la natura. La iniciativa defensa la creació de barris verds, biodiversos i habitables, on els espais naturals formin part de la vida quotidiana.

“Som natura”, recorda l’escriptora, que critica que hàgim evolucionat durant centenars de milers d’anys en contacte amb altres éssers vius, però que en tot just unes quantes generacions hàgim passat a viure envoltats d’“asfalt, trànsit i pantalles”. Aquesta desconnexió, insisteix, té conseqüències clares per a la salut mental. De fet, diversos estudis l’han relacionada amb una exposició més gran a determinats trastorns, afegeix.

La resiliència de la generació Z

L’afectació per aquesta manca de vincle amb l’entorn natural recau sobretot en les generacions joves, a les quals l’actor Joaquín Caserza s’adreça habitualment a través de les xarxes socials. El seu espectacle Conversaciones con mi mente va precedir la ponència de la filla del també divulgador científic Eduardo Punset. En una de les seves darreres publicacions, Caserza reivindica, precisament, que “no tot és a la ment”. L’ara influencer fa èmfasi en el fet que el seu contingut es basa en experiències pròpies, que comparteix des del seu paper d’intèrpret per si ajuden a suscitar preguntes. No ho fa des d’una formació en Psicologia, tot i que compta, “afortunadament” —expressa—, amb el suport del gremi.

“Està molt bé responsabilitzar-se i avaluar les pròpies creences, però no podem sentir-nos culpables quan la salut mental també depèn del context, del lloc de naixement i dels privilegis que es tenen”, subratlla. Pel que fa a la “generació de vidre” —la generació Z, que comprèn les persones nascudes entre el 1997 i el 2012—, diu que li fa “gràcia” aquesta etiqueta quan és la “primera” que s’ha hagut d’enfrontar “a la intel·ligència artificial, a uns preus de l’habitatge tan elevats i a un futur sense cap mena de certesa”, declara a elDiario.es.

Eivissa s’ha promocionat durant l’Ibiza Wellness com un “paradís del benestar”, segons les paraules d’Abel García, tècnic de Foment del Turisme d’Eivissa. L’esdeveniment ha inclòs classes de ioga i pilates, una sessió de meditació, un showcooking, una taula rodona sobre emprenedoria femenina i un concert de la música madrilenya Sandra Bernardo, entre altres propostes. Durant la primera nit de celebració, Sant Joan va ser l’escenari escollit per a una representació teatral amb la deessa Tanit —símbol principal de la mitologia eivissenca— i una mostra de ball pagès.

García destaca la voluntat de mostrar la diversitat de propostes que ofereix l’illa pitiüsa, donant cabuda a la població local i comptant amb convidats de projecció internacional, i reivindica la importància d’atreure visitants durant tot l’any, sense “demonitzar” el turisme. L’edició s’ha celebrat just abans de la inauguració prevista, durant el primer trimestre del 2028, de la segona fase del Palau de Congressos, que permetrà augmentar la capacitat de la infraestructura de 500 a gairebé 2.000 assistents. Aquestes obres pretenen allargar la temporada turística i descentrar Eivissa del turisme de sol, platja i clubs nocturns.