Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PP hace visible su alianza con Vox para gobernar en España
Ayuso oculta un encuentro con el lobby de ultrarricos que fichó a Lasquetty
Opinión - 'Como si fueran las elecciones de nuestra vida', por Rosa María Artal

Pot Compromís-Front Valencià tindre grup parlamentari? Com l'esquerra vol sortejar l'obstacle al Congrés

Dirigents de Compromís, Podem, EUPV i ERPV segellen l'acord per a la candidatura unitària a la Comunitat Valenciana.

Laura Martínez

0

És una qüestió de voluntat política, però la coalició està fent tot el que està a les seues mans perquè el resultat siga favorable. Compromís-Front Valencià, l'única candidatura que ha articulat les esquerres transformadores en un territori, aspira a tindre un grup parlamentari valencià al Congrés. Una pretensió que els valencianistes mantenen des de fa anys i que han fregat en diverses ocasions, topant amb la negativa de la Mesa del Congrés i del seu reglament.

En la convocatòria del pròxim 29 de novembre concorren diverses circumstàncies diferents. La primera, una reforma del reglament del Congrés. Si abans es necessitava el 15% dels vots en les circumscripcions o el 5% estatal, el reglament que entra en vigor en la pròxima legislatura rebaixa el llindar a cinc diputats i, almenys, “una mitjana del 10 per 100 dels vots vàlids emesos en el conjunt de les circumscripcions en què hagueren obtingut representació o el 3 per 100 dels vots vàlids emesos en el conjunt de la Nació”. Amb Sumar, l'aliança va obtindre un 15,2% dels vots a la Comunitat Valenciana en 2023, última convocatòria d'eleccions generals. En les anteriors, concorrent per separat, Podem-EU va obtindre el 13,5% i Compromís-Más País el 7%. El llindar és assumible.

La segona, el protocol intern i el registre de la candidatura. L'acord entre Compromís, Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià estableix el compromís d'intentar formar un grup propi valencià. També que en el nom constarà la presència de Compromís, a qui correspondrà la portaveu de manera paritària. En cas que es denegara la constitució del grup, cada partit tindrà autonomia per a la seua adscripció; en el cas de Compromís, serà la seua Executiva Nacional la que decidisca si s'adscriuen a un grup o van al Mixt.

La qüestió clau és si la Mesa entén que hi ha hagut competència electoral o no. La coalició integra partits amb representació estatal (Podem i ERPV comparteixen personalitat jurídica amb Podemos i Esquerra Republicana, respectivament; mentre que EUPV és una federació amb el seu NIF propi), però és una marca pròpia. Els valencianistes han registrat la coalició com una entitat diferenciada d'altres formacions, que no s'integra en el Front Ampli i, per tant, no té rèplica estatal. Tot depén de la interpretació de la Mesa del Congrés, apunten fonts valencianistes.

I la tercera diferència, clau i complementària, és la candidatura conjunta del PSOE amb altres set formacions d'esquerres al Senat. Seria estrany que, després d'aquesta aliança a la Cambra Alta, els socialistes en rebutjaren una de similar a la Cambra Baixa.

Els precedents de coalicions anteriors

En 2015, mitjançant un acord amb Podemos, els valencianistes van aconseguir superar el llindar que marca el reglament per a poder optar a formar grup, cosa que es va repetir en 2016 quan s'hi va sumar Izquierda Unida, i que es va frustrar per la decisió de la Mesa del Congrés, aleshores amb majoria de dretes. En el primer cas, És el Moment, va ser la formació morada qui va registrar la candidatura i, amb les anomenades 'marees', es va intentar formar un grup confederal, en el qual els valencianistes no van voler entrar apel·lant a la seua intenció de fer valdre la 'veu valenciana'. En el segon, amb A la valenciana, quan també van obtindre nou diputats, la Mesa del Congrés va rebutjar aquesta pretensió amb els vots del PP, PSOE i Ciudadanos. Tampoc va poder crear grup 'En Marea' (A Nova, Podemos, EU) per la mateixa raó. L'òrgan va entendre que incomplien el Reglament del Congrés, que prohibeix la constitució de grups separats a aquells partits que no s'han enfrontat entre si en les eleccions.

L'aleshores portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, va recórrer contra la decisió, al·legant que “cap diputat d''A la Valenciana' s'ha presentat per un partit, sinó per una coalició amb personalitat jurídica pròpia constituïda per a presentar-se a les eleccions del 26 de juny, tal com va validar la Junta Electoral Central”.

Etiquetas
stats