Emissions de CO2 i escalfament del Mediterrani: per què el canvi climàtic amplifica la magnitud de les danes

Dos anys després de la tràgica riuada que va deixar 233 morts a la província de València, una nova dana ha assotat la província, encara que aquesta vegada al litoral sud i també al nord d'Alacant.

Tal com han informat els diferents organismes, els registres pluviomètrics han sigut una vegada més històrics, sobretot a la franja entre Gandia, Oliva i Pego, amb importants inundacions, danys materials, centenars de rescats i tres morts, dos a Oliva i un a Sagunt.

Segons Avamet, les precipitacions més importants s'han localitzat a la pedania de Forna (l'Atzúbia), on s'han recollit fins a 720 mm, seguida molt de prop per la localitat veïna de Pego, amb 693 mm. Aquests volums suposen pràcticament la totalitat de la mitjana pluviomètrica de tot un any concentrada en només 48 hores. A la comarca de la Safor, Oliva frega els 650 mm (643 mm), mentre que poblacions com el Real de Gandia (615 mm) i la zona de Barx-la Drova (602 mm) superen la barrera dels 600 mm.

Els diferents estudis realitzats després de la dana del 29 d'octubre de 2024 certifiquen que el canvi climàtic incrementa entre un 15% i un 20% l'impacte i la força d'aquests fenòmens, tal com explica a elDiario.es el cap de climatologia de l'Agència Estatal de Meteorologia, José Ángel Núñez, principalment a causa de l'augment de l'escalfament del planeta provocat per l'increment de les emissions de CO₂.

Segons Núñez, “el canvi climàtic no és una qüestió de creences ni de fanatisme, com diuen ara”, al mateix temps que afegeix que els qui els anomenen “fanàtics climàtics” ho fan “sense mirar-se prèviament a l'espill”. Així, recorda que “les bases físiques del canvi climàtic es van establir fa 200 anys i, durant el segle XIX, es va anar desenvolupant la ciència”. A mitjan segle, tot i que encara no es parlava de canvi climàtic, “ja es va començar a plantejar que el CO₂ influeix en el fet que la Terra siga notablement més càlida”.

Això va començar amb Joseph Fourier fa 200 anys. El responsable de l'Aemet comenta que “a mitjan segle XIX, una científica nord-americana ja va assenyalar que els gasos presents en l'atmosfera que permeten que la Terra siga més càlida són els gasos d'efecte d'hivernacle, que fan que la temperatura siga 33 graus més alta del que seria si no existiren, cosa que fa possible la vida sobre la Terra”.

Segons Núñez, l'augment d'emissions de CO₂ a conseqüència de l'acció humana ha generat un increment d'un 50% dels gasos d'efecte d'hivernacle: “Per explicar-ho d'una manera senzilla, si una manta cobreix la Terra i la manté calenta i hi afegim una altra mitja manta, la temperatura augmenta. Això és indiscutible, perquè ja s'ha demostrat que la temperatura està augmentant. A Espanya, la temperatura ha pujat aproximadament 1,9 graus des de l'època preindustrial, és a dir, des d'aproximadament 1850”.

La temperatura, adverteix Núñez, “és una mesura d'energia i el que ens indica és que estem en un planeta més energètic”. En el cas de la Mediterrània, “es tracta d'una mar semitancada i el seu escalfament és notablement superior al dels oceans”. Per exemple, apunta que “en zones de Galícia l'escalfament de l'Atlàntic pot estar en 0,7 o 0,8 graus, mentre que ací la Mediterrània està quasi en el doble, 1,3 o 1,4 graus més calenta”.

En conseqüència, “l'escalfament de la Mediterrània suposa una aportació més gran d'energia i d'humitat i el que diu la lògica és que una energia més gran i una humitat més gran han de donar lloc a fenòmens més violents, i això és el que ja s'està demostrant”. Núñez afirma que “s'han realitzat diversos estudis d'atribució de la dana de 2024 i tots coincideixen que va ser entre un 15% i un 20% més intensa del que hauria sigut en un escenari sense canvi climàtic”.

El cap de climatologia de l'Aemet comenta que “aquests fenòmens de pluges torrencials no són nous, però ara es comporten de manera diferent, de manera més violenta, més intensa; fins i tot en menys hores acumulen més pluja que la que abans acumulaven en temporals que podien durar 24 o 36 hores”.