La Justícia cita com a acusat el president ultra del Parlament balear per trencar la foto de tres víctimes del franquisme

L'Audiència Provincial de les Illes Balears ha citat el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), perquè comparegui com a acusat el pròxim 28 d'octubre en una vista pels fets que varen tenir lloc el 18 de juny de 2024, quan el dirigent d'extrema dreta va trencar una fotografia de tres víctimes del franquisme, exposada a la tapa de l'ordinador de la vicepresidenta segona de la Mesa, mentre es debatia la derogació de la Llei de memòria democràtica. La vista servirà per resoldre qüestions prèvies i determinar si les parts arriben a algun tipus d'acord. En cas contrari, Le Senne serà jutjat per un delicte d'odi.

En concret, els querellants i les acusacions populars personades en la causa -els descendents de les republicanes assassinades, Memòria de Mallorca, el col·lectiu Estimada Aurora (que agrupa una cinquantena de ciutadans), el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)- reclamen per a ell des d'un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó, així com fins a onze anys d'inhabilitació. La Fiscalia i el mateix encausat, per la seva banda, en demanen l'absolució en al·legar que va actuar en l'exercici de les seves funcions per preservar la neutralitat institucional i el pluralisme polític.

Els fets varen provocar una  onada d'indignació dins i fora de l'arxipèlag, amb peticions de dimissió que Le Senne mai no ha atès. El Govern de Marga Prohens (PP) tampoc no l'ha forçat a abandonar el càrrec.

En la interlocutòria que va posar fi a la instrucció i va deixar el dirigent d'extrema dreta a les portes del judici, el jutge instructor va considerar que el seu gest va lesionar “la dignitat d'aquestes persones i dels seus familiars i dels partits polítics dels quals eren militants, i acredita la clara intenció d'humiliar-los”. La resolució es basava en les diligències practicades fins aleshores, entre les quals les imatges aportades al procediment, en què “es pot apreciar com el senyor Le Senne, després d'arrabassar la fotografia, no la tira immediatament a terra sinó que la manté a la mà esquerra, la deixa un moment a la zona situada damunt les seves cames, on podria semblar que l'està manipulant d'alguna manera, i després la tira amb la mà dreta”.

Per la seva banda, la Sala de l'Audiència que va enviar Le Senne definitivament a judici coincidia amb el jutge instructor que, a l'hora de valorar les imatges, aquestes aporten un context indiciari “compatible amb la possible concurrència de dol”, un extrem que tant el mateix acusat com la Fiscalia rebutgen. “En aquest sentit, la forma aparentment contundent i enfadada amb què el senyor Le Senne va arrabassar la fotografia de les 'Roges del Molinar'” [com es coneix popularment les tres dones assassinades] de l'ordinador de la senyora [Mercedes] Garrido, podria resultar objectivament compatible amb una conducta intencionada de rompre la fotografia“. No obstant això, assenyalen que ha de ser durant el judici quan es practiqui la prova pertinent que permeti aclarir si la ruptura va ser accidental o intencionada.

Una de les acusacions, el Col·lectiu Aurora, sosté que el gest de Le Senne “va ser un acte objectivament injuriós i objectivament expressiu d'un atac a la dignitat de les dones assassinades la matinada del 5 de gener de 1937, en tant que demostratiu d'un menyspreu i d'un ànim d'humiliar”. “Va causar dolor i, en tant que injuriades, va lesionar la dignitat dels parents de les víctimes reproduïdes a la fotografia, de les víctimes del franquisme i dels ciutadans concernits pels reconeixements públics que ha rebut Aurora Picornell” [una de les tres dones].

En el seu escrit de conclusions provisionals, el Col·lectiu Aurora recorda que la fotografia esquinçada per l'acusat reproduïa els rostres de Picornell, més coneguda com la 'Pasionaria' de Mallorca, i de les germanes Antònia i Maria Pascual Flaquer. Totes elles, juntament amb Catalina Flaquer Pascual —mare de les germanes Pascual— i Belarmina González Rodríguez, «varen ser torturades, probablement violades i assassinades de manera atroç per un escamot falangista i enterrades al cementeri de Son Coletes, a Manacor», recorda l'advocat del col·lectiu.

Le Senne defensa que no va cometre cap delicte

Fins ara, el dirigent de Vox ha defensat la seva innocència i ha manifestat la seva “voluntat de col·laborar amb la Justícia en l'acte del judici per dissipar qualsevol dubte” que “no va cometre cap delicte”. “Aquell 18 de juny vaig actuar únicament en aplicació del reglament i sense cap intenció d'humiliar ningú”, afirmava el febrer en un comunicat oficial remès a través de Presidència, malgrat que els mateixos lletrats de la Cambra van censurar el seu comportament.

Durant la declaració que va prestar com a investigat durant la instrucció del cas, Le Senne es va aferrar als mateixos arguments que fins aleshores havia esgrimit públicament: que l'episodi va ser “accidental” i que es va produir després que Garrido es negàs a retirar el retrat, fet que, segons el president, contradeia la neutralitat exigida a la Mesa del Parlament. En ser preguntat per la Fiscalia sobre si amb una fotografia de Franco hauria fet el mateix, el màxim representant de la Cambra autonòmica va respondre que sí. El parlamentari es va negar a respondre les acusacions particulars, però sí que ho va fer a preguntes del Ministeri Fiscal, del seu advocat i del jutge.

Per la seva banda, la Fiscalia, que s'ha pronunciat en diverses ocasions a favor de l'arxivament de la causa, sosté que, tenint en compte el context, les imatges del ple i les declaracions dels testimonis, no queda acreditat, amb les exigències pròpies del dret penal, el dol que permetria parlar d'un delicte d'odi, concretat, en aquest cas, en la voluntat de lesionar la dignitat i la memòria de les dones víctimes de la repressió franquista. Tampoc no aprecia en els fets cap motivació discriminatòria.

El fiscal sí que apunta a l'existència d'un “acte colèric” de mala praxi i d'unes “formes sens dubte incorrectes” per part de l'investigat, que tindrien més a veure amb una reacció fora de lloc que expressava “el seu fort enuig” davant la negativa de les diputades socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa a retirar la imatge.