La meca del turisme ‘hooligan’ d’Eivissa no remunta ni amb 'l’Arcoíris Infinito' d’Okuda: “L’estiu ha estat un desastre”

Els cartells de ‘Es Ven’, ‘Es Traspassa’ i ‘Es Lloga’ pengen sobre diverses reixes i finestres de propietats sense activitat del West End (Eivissa), identificat com la meca de l’oci d’excessos i del turisme hooligan de la costa sud-oest de l’illa. Passen gairebé desapercebuts quan sonen tambors de mitjanit i comencen a emergir amb la foscor venedors ambulants de gas del riure que aguaiten turistes joves que han començat a omplir diverses hores abans les cadires de les terrasses disposades als bars que queden.

Gairebé tots s’estenen al llarg de l’artèria principal, el carrer de Santa Agnès, que va ser tenyit de múltiples colors fa un any i mig amb una obra horitzontal —sobre el terra— del càntabre Okuda San Miguel —conegut com l’artista urbà que acoloreix el capitalisme— perseguint el somni cada vegada més complicat de complir que aquesta zona d’oci nocturn, per la qual s’han embriagat almenys dues generacions —de locals i visitants—, es converteixi en una àrea comercial de botigues, hotels boutique i de negocis més amables.

Esquitxen així la imatge, en aquesta via i en la perpendicular, alguns locals de menjar saludable i restaurants —fruit dels ajuts de 80.000 euros finançats amb fons europeus atorgats per l’Ajuntament de Sant Antoni per reconvertir els establiments— que en el moment en què es va pintar el mural sobre el terra feien témer la gentrificació del barri. El West End es troba al cor del poble —també constitueix el seu nucli històric— que malgrat ser un dels més barats de l’illa es troba en un territori on el preu de l’habitatge està ja pels núvols. Dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren com el mercat immobiliari a Balears acumula avui dia dotze anys de pujades trimestrals.

Menys gent i control policial

Però lluny de complir-se aquestes pors, el nucli recreatiu ha viscut aquesta temporada turística el que des de l’Associació Empresarial d’Oci Nocturn Noches de Ibiza (AEON), formada per empresaris de la zona, qualifiquen de “el pitjor estiu de la història”. “Ha estat un autèntic desastre. Cada vegada arriba menys gent i la presència policial també és cada vegada menor”, afirmen des de la Junta Directiva, que augura un empitjorament d’una situació ja crítica.

Els factors que han precipitat l’escenari desesperançador van començar només arrencar la temporada, amb la polèmica pel desgast de l’obra d’Okuda, la reparació de la qual —el desconxat de la pintura i la necessitat de rehabilitar l’única part vertical del mural— va requerir tanques i precintes que van romandre a la calçada fins a mitjan estiu, causant perjudici als negocis, denuncien.

Els empresaris de la zona denuncien que la reparació de l’obra d’Okuda va requerir tanques i precintes que van romandre a la calçada fins a mitjan estiu, causant perjudicis als negocis

A això s’hi ha sumat, segons els empresaris, la “irregular” presència policial. El Consistori va contractar —no sense controvèrsia— una empresa de seguretat privada per reforçar el control al municipi durant els mesos de major afluència turística, sense que aquests efectes hagin donat resultat. Tampoc la presència d’agents cívics contractats amb el mateix propòsit.

Passejar de nit pel West End encara suposa esquivar turistes ebris, eludir els intents de vendes pirates i sentir una certa sensació de decadència general magnificada per la falta d’il·luminació i de neteja a l’antic barri de sa Raval, que causa una certa reminiscència a l’art delirant d’El Bosco. La inseguretat és una qüestió que també preocupa els veïns.

Els esforços institucionals per executar un rentat de cara van passar per convocar el passat abril un procés participatiu per canviar-ne la nomenclatura. Es va tancar, però, sense la representativitat suficient perquè es donàs suport a un canvi de la denominació popular de la zona, va considerar l’Ajuntament. Entre els errors comesos —pel Consistori—, l’AEON valora que el primer ha estat “pretendre canviar el nom a un lloc degradat sense solucionar els problemes que precisament el converteixen en això”. El “lògic”, consideren des de l’associació, hauria estat canviar primer “el concepte i l’oferta”.

A principis de juliol, l’alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, va inaugurar el nou bulevard de Vara de Rey que connecta l’àrea conflictiva amb el passeig marítim de Café del Mar, on cada temporada s’aglomeren milers de turistes per ser testimonis d’un dels atractius turístics més potents del municipi: la seva posta de sol. El projecte, amb un cost de 5,5 milions d’euros, té el mateix objectiu de revitalitzar la zona incentivant el flux de visitants des de la costa fins al centre i viceversa.

De moment, el carrer de Santa Agnès continua tenint el nom del barri d’oci londinenc pel qual se’l va rebatejar durant la dècada dels setanta, quan va començar a cobrar vida com a nucli per al turisme de borratxera que continua sent ara. De fet, tot just un mes abans de la inauguració del bulevard, una brutal baralla a cops de puny de matinada entre dos turistes sobre l‘Arcoíris Infinito’ de l’artèria principal va posar en evidència que continuen existint-hi els mateixos problemes. 

“És fins i tot irònic que els empresaris del West End valorin negativament la temporada quan tenen un servei a la carta del tipus de turisme que han volgut tenir”, explica a elDiario.es Jordi Campillo. És un dels veïns que durant gairebé tres dècades ha conviscut estiu rere estiu amb el turisme de borratxera que es repeteix en altres àrees de Balears com Magaluf.

En una cosa sí que coincideix amb ells i és que el barri està “pitjor que mai”. “L’han massacrat fins a la sacietat: estèticament, econòmicament i des d’un model turístic que atrau brutor i vulnera el patrimoni”, continua aquest veí. “I és ara, el 2026, quan s’arriba a la conclusió que no és sostenible i es lamenta que ha estat un mal estiu perquè a ningú li interessa una zona tan desastrosa?”, assevera.

Han picat el barri fins a l'avorriment: estèticament, econòmicament i des d'un model turístic que atreu brutícia i vulnera el patrimoni

Campillo resideix amb la seva família al carrer del General Prim, a escassos metres dels bars més freqüentats per turistes, principalment britànics i d’una mitjana d’edat d’entre 20 i 30 anys. “Els veïns fa temps que avisam que s’estan carregant una part de l’illa que ja no està de moda i l’oferta de la qual es podria enfocar a un servei més respectuós amb l’entorn, seguint el que s’està intentant promoure a tota l’illa. Però [els empresaris] no ho han volgut”, lamenta. Afegeix que el veïnat, així, ha hagut de viure una temporada més de “drogues, brutor, renou” i, en definitiva, “el mateix desastre de cada estiu”, tot i que sí que han notat el “baixó”.

D’altra banda, els residents no eximeixen l’equip de govern municipal —que no ha respost a les preguntes formulades per aquest diari— de responsabilitats: “Tenint damunt la taula un projecte d’harmonització del nucli com a pedra angular de la seva campanya, ha acabat fent just el contrari: destruir-la i tornar-la encara més turbulenta”. Ara, esperen que el West mori del tot per si mateix perquè pugui renéixer, no com una Milla d’Or ni un lloc emblemàtic, sinó com un carrer més amb negocis oberts tot l’any destinats a la gent local.

Les festes privades, un altre factor afegit 

La localitat ha vist com en paral·lel, aquest estiu, se celebraven festes privades en diferents llocs públics amb el beneplàcit de l’Ajuntament, com a la pedrera de Can Coix, on a prop d’una àrea natural protegida es va dur a terme la polèmica festa egípcia de luxe amb un llac artificial que ha acabat en una investigació per part del Govern. També es va organitzar un macroesdeveniment —amb al voltant de 4.000 assistents— a la platja urbana de s’Arenal durant l’eclipsi total del 12 d’agost.

Aquests esdeveniments en un lloc on ja existeix tanta oferta d’oci nocturn subjecta a normatives i limitacions acústiques han generat descontentament entre la població i també entre els negocis d’aquesta meca de l’oci, que lamenten que s’hagi generat una “competència deslleial”, en haver-se organitzat fora de la programació de les festes patronals. “Els esdeveniments s’han concedit amb exempció de l’ordenança de renous, mentre que els locals ens veim obligats a complir escrupolosament la llei, molts de nosaltres, a més, amb el llast de la Zona de Protecció Acústica Especial (ZPAE)”, assenyalen.

La declaració del West End com a ZPAE l’any 2018 —durant el mandat del tripartit progressista format pel PSOE, Reinicia Sant Antoni i el PI— es va materialitzar en el fet que tots els bars (musicals o no), restaurants, cafeteries, cafès concert, discoteques i sales de festes havien de tancar a les tres de la matinada i no a les sis com fins aleshores.

La normativa va delimitar concretament determinats trams de Santa Agnès, Cristòfol Colom, Bartolome Vicente Ramon, Vara de Rey, Sant Antoni, Sant Mateu i General Prim. La delimitació va tenir, a més, certa controvèrsia jurídica, especialment per l’exclusió inicial del carrer de la Mar.

També es va regular la retirada de terrasses i vetlladors en horari nocturn —des de les dotze de la nit (dos quarts d’una per recollir cadires i taules) fins a les vuit del matí— i la limitació del consum d’alcohol a la via pública de tota la zona afectada. Així com qualsevol tipus d’emissió musical a l’exterior. A més de no admetre la implantació de nous recintes vinculats a l’oci nocturn, ni l’ampliació dels ja existents.

Els empresaris ja van denunciar davant elDiario.es el passat març, abans de l’inici oficial de la temporada, que la ZPAE manté el West End en “desigualtat de condicions” respecte d’altres llocs d’oci del municipi, a la qual atribueixen la seva consegüent pèrdua d’activitat i ocupació. Ho van fer després que l’equip de govern municipal decidís dilatar dues hores l’horari de tancament a l’hivern. Una mesura que van considerar “insuficient”.

Per a Pepe Rosselló, president de l’AEON —i fundador de l’extinta discoteca Space— “res canviarà” si no s’estableix una regulació del so i també de l’aforament que s’apliqui a les festes diürnes i nocturnes. Es refereix, sobretot, a hotels-discoteca com el Pikes, l’Ibiza Rocks —propietat tots dos del britànic Andy McKay— o l’O Beach, a la badia, que van proliferar el 2012 amb l’anomenada Llei Delgado. Així com a recintes com el 528, també explotat per McKay: “satèl·lits” que “enterboleixen” l’ecosistema general d’un poble que, exceptuant la primera línia de costa, està totalment en “crisi”, considera.

Principalment, per la retroalimentació i el contagi d’un comportament de discoteca que es dona des de primera hora de la tarda. “Aquest públic —al qual acudeixen aquestes festes— és el que després acudeix al West en l’estat en què ho fa”, determina: “El que queda és aquest client residual i acabat que consumeix. Per tant —si no es dona aquesta regulació general— no veig cap via de progrés o renaixement”. Mentrestant, els veïns, anestesiats després de dècades aguantant la inseguretat, la brutor i el renou de la zona, esperen, pacientment, que “la bombolla exploti”.